La direcció científica va optar per la cautela i no deixar-ho tot al descobert. Es tapà per tal que la troballa fos degudament excavada i analitzada per Víctor Morcillo, antic alumne del Curs d’Arqueologia, i expert format a la Universitat de Bordeus en el camp de l’arqueoantropologia (una disciplina que estudia les restes humanes antigues, com els esquelets) i que en aquell moment es trobava investigant a França.
La setmana del 16 al 22 d’octubre es va dur a terme una nova excavació, amb un grup reduït d’arqueòlegs, dirigit per Òscar Caldés, del grup de recerca MIRMED de l’ICAC-CERCA, i Víctor Morcillo (Univ. Bordeus). Han comptat també amb l’ajuda d’Itziar Gutiérrez i Auxanne Le Beller.
Gràcies a la seva tasca s’ha tret a la llum un esquelet d’un individu d’uns 7-10 anys, de sexe indeterminat. La seva conservació és relativament bona, trobant-se majoritàriament encara en connexió anatòmica. S’enterrà en sentit O-E, amb el cap mirant cap al nord, sobre el seu costat esquerre, amb els braços flexionats cobrint-se el rostre i les cames flexionades cap al maluc. Els seus peus i part d’una cama estan tallades per la construcció d’un mur posterior. Es degué dipositar dins d’una fossa, anterior a una reforma de l’habitatge.Víctor Morcillo, expert en arqueoantropologia, ha estat l’emcarregat d’extreure i documentar les restes de l’esquelet infantil descobert a València “la Vella”. Foto: ICAC (CC 4.0).
També, per comprovar si era un esquelet aïllat o si n’hi havia d’altres al voltant, els arqueòlegs han excavat una zona més àmplia i han localitzat materials de la segona meitat del segle VI dC que fan pensar que l’infant va morir cap a l’any 600 dC, per causes que per ara ens són desconegudes.
El motiu del seu enterrament aïllat roman incert, però els investigadors creuen que podria estar associat a la voluntat dels pares de tindre a prop el cos d’un fill que va marxar massa aviat.
La informació que es pugui obtenir de les anàlisis de les restes de l’esquelet de València «la Vella» podrien ajudar a esclarir el per què de la creació del jaciment.
Amb l’extracció i neteja de l’esquelet, s’obren diverses vies d’investigació. Havent fet una primera anàlisi visual de les restes, els ossos es traslladaran a un centre especialitzat per a dur a terme les pertinents anàlisis de laboratori: com la de carboni-14, amb què esperem poder saber la data concreta en què l’individu va morir; o l’anàlisi d’isòtops estables es podrà comprovar la dieta quotidiana d’aquella persona; i també amb una anàlisi genètica per a determinar l’origen d’aquesta persona.
És un moment molt emocionant per a l’equip de València «la Vella» que, sota el lideratge de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC-CERCA) i l’Ajuntament de Riba-roja de Túria, fa més de deu anys que investiguen aquest magnífic enclavament visigot, declarat Bé d’Interès Cultural (BIC) per la Generalitat Valenciana el passat maig de 2023.
L’alcalde de Riba-roja de Túria, Robert Raga ha mostrat la seva gratitud a l’equip de l’ICAC que ha treballat a consciència a la zona:
Aquesta gran troballa és un avenç en les constatació de València «la Vella» com un assentament clau d’època visigoda, que ens permetrà obtenir més informació sobre l’origen i la creació d’aquesta ciutat fortificada de caràcter defensiu militar, que va ser habitada al segle VI.
Raga ha matisat “el compromís de l’Ajuntament de Riba-roja de Túria per recuperar i descobrir la nostra història és indiscutible, i per això seguirem impulsant la investigació i la posada en valor del nostre passat visigot”.
Entrades
