tag:blogger.com,1999:blog-84538574901128425342024-03-13T03:06:49.371-07:00Història LliureEl portal d'història dels Països CatalansRedaccióhttp://www.blogger.com/profile/16134080623565608712noreply@blogger.comBlogger124125tag:blogger.com,1999:blog-8453857490112842534.post-50778599379727554472024-03-07T11:20:00.000-08:002024-03-07T11:21:05.971-08:00Grans arqueòlegs i historiadors: T. G. E. Powell<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0GkvGnVLOEUuZ1Sgj5eC0jwvEe7-x28cDdREenT2ZqeSyyn2FlJp8Qp7Pzx-VSYW1lb2rWuijK_ly07ah5NSgjqttIPn0AL2y20ejbeJXtYdSfnNnSSovPGIvg5PE7Gld8wHJnn8fqEoasvMbA9oGDcSnbR9gqLTlT-VdXJBIKB6DzY4U2-K9m8wA-a0/s2390/T%20G%20E%20Powell%20-%20Alta.tiff" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="2390" data-original-width="1772" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0GkvGnVLOEUuZ1Sgj5eC0jwvEe7-x28cDdREenT2ZqeSyyn2FlJp8Qp7Pzx-VSYW1lb2rWuijK_ly07ah5NSgjqttIPn0AL2y20ejbeJXtYdSfnNnSSovPGIvg5PE7Gld8wHJnn8fqEoasvMbA9oGDcSnbR9gqLTlT-VdXJBIKB6DzY4U2-K9m8wA-a0/w296-h400/T%20G%20E%20Powell%20-%20Alta.tiff" width="296" /></a><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div>Thomas George Eyre Powell, més conegut com T. G. E. Powell (13 de gener de 1916 - 8 de juliol de 1975) fou un arqueòleg i historiador britànic, especialitzat en l'estudi de la història i l'arqueologia de les Illes Britàniques durant el període neolític i durant el període celta.
L'any 1958 publicà el seu llibre titulat <i>The Celts,</i> que li va proporcionar un gran renom social i acadèmic. Va realitzar excavacions arqueològiques pioneres al País de Gal·les, especialment a Barclodiad y Gawres. Fou professor de la Universitat de Liverpool, membre de la Societat d'Antiquaris de Londres i president de <i>The Prehistoric Society</i>. <div><br /></div><div><b>Biografia</b></div><div><br /></div><div>Thomas George Eyre Powell va néixer el 1916. [2] Era un besnet de l'antiquari George Eyre Evans i els seus orígens eren descendents dels colons gal·lesos d'Irlanda. Mentre estudiava arqueologia a la Universitat de Cambridge, Powell va rebre el sobrenom de Terence, que ja li va quedar al llarg de la seva vida. </div><div><br /></div><div>Durant la Segona Guerra Mundia, Powell va haver de treballar per al Departament d'Intel·ligència Britànica realitzant fotografia aèria a Delhi, a l'Índia.
Després de la guerra, T. G. E. Powell va continuar la seva tasca en l'àmbit de l'arqueologia i l'any 1948 va ser nomenat professor en "Rankin Lectureship" d'Arqueologia Prehistòrica a l'Escola d'Estudis Arqueològics i Orientals de la Universitat de Liverpool. </div><div><br /></div><div>El març de 1948, Powell fou elegit membre de la<i> Society of Antiquaries of London,</i> i es va anar especialitzar en l'arqueologia de l'antiga Europa occidental, especilaitzat en la Història del període neolític de les Illes Britàniques i en la història dels celtes en aquest mateix territori. Excavacions </div><div><br /></div><div>Juntament amb l'arquòleg gal·lès Glyn Daniel, Powell va dur a terme excavacions pioneres a la zona de Barclodiad y Gawres, a Ynys Môn (Anglesey), al País de Gal·les, entre els anys 1952 i 1953.
El monument megalític decorat de Barclodiad y Gawres és un dels decorats més impressionants del nord-oest d'Europa i l'únic exemple testimoniat de tipus cruciforme al nord de Gal·les. </div><div><br /></div><div>Es tracta d'un conducte d'uns 6 metres, aproximadament, condueix a un passatge cruciforme que presenta una sèrie de muntants decorats amb galons, romboides, espirals i dibuixos en ziga-zaga.
Powell i Daniel van excavar gran part de les zones del pas i de la cambra, juntament amb seccions del túmul. L'àrea de la cambra antigament estava coberta per diverses làpides enormes. L'arquitectura de la cambra i del pas abans de l'excavació no era coberta. La zona del pati s'obre a unes vistes sobre la costa occidental d'Anglesey. </div><div><br /></div><div>Dins la cambra central es va descobrir indicis d'una llar de foc, d'aproximadament 1 m de diàmetre, que contenia una barreja de carbó vegetal i estelles de pedra. També es va trobar una col·lecció de petxines, ossos de peix i ossos d'animals diminuts, a més de restes de rèptils i d'amfibis. </div><div><br /></div><div> Powell també va excavar el jaciment de Dyffryn Ardudwy, el 1973.
De 1970 a 1974, Powell va exercir de president de <i>The Prehistoric Society. </i>El 1971, va ser nomenat professor d'arqueologia europea a la Universitat de Liverpool. </div><div><br /></div><div>Powell va morir el 8 de juliol de 1975. </div><div><br /></div><div><b>Selecció d'obres</b></div><div><br /></div><div><i>· Barclodiad y Gawress,</i> 1956 </div><div><i>· The Celts</i>, 1958 </div><div><i>· Prehistoric Art, 'The World of Art Library' series</i>, 1966 </div><div><i>· Megalithic Enquiries in the West of Britain</i>, 1969</div><div><br /></div><div><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/T._G._E._Powell" target="_blank">Font</a></div>Redaccióhttp://www.blogger.com/profile/16134080623565608712noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8453857490112842534.post-70120871600379219102024-02-27T10:10:00.000-08:002024-02-27T10:10:46.471-08:00Troben les restes de membres de la noblesa catalana dels s. XIII i XIV a Santes Creus<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-1w5Bj0CPQF5-UtqWhQAGHeJZzkFXd_yHCdL3accDnbbnLhl07g5AG0S1FyYscsCnvTYisSaZkiKNFD66XQOeAaTQJ492rWljrdyx4pWhyzHp6zG0ggogCvhE6EwH_92fvGs1zaMqojiuIQihB9HJxEXG38Wwin8B7j05w8-kjq_aqnuPY5FBzRy2O0c/s670/1708943710946_670.webp" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="378" data-original-width="670" height="362" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-1w5Bj0CPQF5-UtqWhQAGHeJZzkFXd_yHCdL3accDnbbnLhl07g5AG0S1FyYscsCnvTYisSaZkiKNFD66XQOeAaTQJ492rWljrdyx4pWhyzHp6zG0ggogCvhE6EwH_92fvGs1zaMqojiuIQihB9HJxEXG38Wwin8B7j05w8-kjq_aqnuPY5FBzRy2O0c/w640-h362/1708943710946_670.webp" width="640" /></a></div><div><br /></div>Les restes funeràries s’han trobat intactes en l’interior dels sarcòfags corresponents a membres de la noblesa catalana dels segles XIII i XIV. La descoberta s’ha realitzat en el marc de les obres de restauració del claustre del programa Temps de Gòtic de la Fundació ”la Caixa” i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.<div><br />S’ha iniciat un estudi arqueo-antropològic que ha de permetre conèixer qui eren els nobles sepultats i aspectes de la seva quotidianitat com l’alimentació, les malalties i les condicions de vida i treball<br /><br />El Departament de Cultura i la Fundació ”la Caixa” han presentat aquest matí la troballa excepcional que s’ha realitzat en el marc de les obres de restauració del claustre gòtic del Reial Monestir de Santes Creus (Aiguamúrcia, Alt Camp), actualment en marxa. Una troballa totalment inesperada que ha tret a la llum un conjunt funerari insòlit. La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, acompanyada de la directora general adjunta de la Fundació ”la Caixa”, Elisa Durán, han visitat les obres de restauració.<br /><br />Les restes funeràries, intactes, s’han localitzat en l’interior dels sarcòfags de la galeria nord del claustre corresponents a membres de la noblesa catalana dels segles XIII i XIV, enterrats a Santes Creus arran de la decisió dels reis Jaume el Just i Blanca d’Anjou de convertir el monestir en panteó de la reialesa catalana.<br /><br />La consellera Garriga ha afirmat que aquestes obres de restauració han posat de manifest “més que mai, que el patrimoni és una cosa viva” i que per això les institucions encarregades de la seva posada en valor, la seva recerca i la seva difusió “han d’estar sempre alerta” per tal “d’acostar la ciència i el nou coneixement a la societat, perquè siguin patrimoni cultural de tots”. Garriga també ha agraït a totes les institucions i a totes les persones, com ara arquitectes, tècnics de patrimoni i investigadors, “de vegades invisibles, però totalment imprescindibles”, que han fet possible la troballa.<br /><br />D’altra banda, la directora general adjunta de la Fundació ”la Caixa”, Elisa Durán, ha afirmat que es tracta d’una “troballa excepcional que introdueix una nova visió del nostre passat”. La restauració, en la qual la Fundació “la Caixa” contribueix a través del programa Temps de Gòtic, "permet recuperar una part molt important de la història medieval, lligada amb la importància de l’ordre del Cister”, ha ressaltat Durán.<br /><br />La descoberta es va realitzar el passat mes d’octubre durant els treballs de desmuntatge dels sarcòfags per a la seva restauració. Recordem que les obres de restauració del claustre es van iniciar l’abril de l’any passat. Una intervenció que té l’objectiu de resoldre les patologies del claustre, tot assegurant la conservació del conjunt mitjançant la impermeabilització de les cobertes i la millora dels sistemes de drenatge de l'aigua. L'actuació té un cost de 3.665.543 d'euros, dels quals el Departament de Cultura en finança 2.165.543 euros i la Fundació "la Caixa" 1.500.000 en el marc del programa "Temps de Gòtic".<br /><br /><b>El conjunt funerari</b><br /><br />El conjunt de 6 sarcòfags és estilísticament bastant unitari. Corresponien, d’acord amb l’heràldica que apareix a la decoració frontal i a les cobertes dels sarcòfags, a les famílies Cervelló, Cervera, Queralt, Puigvert, Montcada i altre cop Cervera, tot ells pertanyents a la noblesa mitjana-alta catalana i actius entre els segles XIII i XIV.</div><div><br />Els diferents enterraments localitzats es van trobar en molt bon estat de conservació. A excepció d’un sepulcre més modern on van sortir les restes remogudes, la resta de sarcòfags no s’havien obert des del darrer cop que s’hi va dipositar un difunt i, per tant, es conservaven intactes, sense profanacions .Això ha permès extraure mostres de teixits, tèxtils i restes òssies, l’anàlisi de les quals aportaran informació valuosa sobre els 8 individus enterrats.<br /><br />Per tant, un conjunt excepcional per la uniformitat cronològica i de classe social dels personatges, per la diversitat de casuístiques funeràries, per la bona conservació tant de les restes òssies com dels teixits humans o dels tèxtils que embolcallaven els cossos i per la conservació d’objectes singulars.<br /><br /><b>Els objectius de la recerca</b><br /><br />L’equip de recerca, liderat per l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura, està format per un arqueòleg, una antropòloga i un restaurador i altres especialistes. També compta amb els professionals del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya per temes de conservació preventiva i tractament de restes tèxtils i fustes, i amb la participació de l’Hospital Pius de Valls per a la realització de proves diagnòstiques a través de la imatge.<br /><br />Al marge de la restauració dels sarcòfags, s’ha iniciat un estudi arqueo-antropològic que ha de permetre conèixer, al màxim que sigui possible, qui eren els nobles sepultats i quines eren les seves condicions de vida i treball, quina era la seva dieta i quines patologies van patir, entre d’altres aspectes de la seva quotidianitat.<br /><br />Una recerca de caràcter científic que, en paral·lel, es complementarà amb els resultats dels estudis de caràcter històric, iconogràfic i heràldic. L’excepcionalitat de la troballa (un conjunt funerari d’aquestes característiques completament inviolat) també obre nombroses perspectives d’estudi respecte als sistemes d’enterrament de la noblesa medieval catalana i dels rituals funeraris associats.<br /><br />Aquest estudi, com ja ho va ser el de les Tombes Reials de Santes Creus l’any 2010, quan es va portar a terme l’estudi de les tombes dels reis Pere Gran i de Jaume el Just i la reina Blanca d’Anjou, es pot convertir en una recerca de referència en l’àmbit de la investigació arqueològica sobre grups socials d’època medieval i ritualitat funerària.<br /><br /><b>Les obres de restauració del claustre</b><br /><br />Pel que fa als treballs de restauració, aquests avancen segons el previst. Les intervencions es duen a terme a tots els àmbits del claustre: les naus laterals, els sepulcres, les creueries, les voltes, els paviments i el lavatori. Una de les principals actuacions d’aquesta primera fase d’obres és l'eliminació de les humitats a la coberta d'aquest sector de l’edifici, que eren l’origen de nombrosos problemes en forma d’humitats, sals solubles i fongs.<br /><br />El projecte també inclou la restauració dels paraments i elements ornamentals, la restauració del lavatori, el condicionament del pati central, la millora de la il·luminació i tot un seguit d’excavacions.<br /><br />Els treballs de restauració conviuen amb la visita pública. Així, mentre durin les obres, el monument obre amb normalitat i les visites guiades s'adapten a les circumstàncies. Alhora, s’ha instal·lat un càmera i una pantalla a l’espai de restauració dels sarcòfags per permetre als visitants veure en directe com es du a terme la restauració del material petri.<br /><br /><b>Temps de Gòtic</b><br /><br />El Departament de Cultura i la Fundació "la Caixa" tenen un acord de col·laboració amb el programa "Temps de Gòtic", el qual té com a objectiu realçar, millorar i conservar el llegat patrimonial gòtic de Catalunya mitjançant la restauració, protecció i difusió d'aquest patrimoni. El programa, finançat per l'entitat filantròpica disposa d'una dotació de 6,34 milions d'euros i actua en una desena de monuments i béns artístics. Entre ells, hi ha la restauració i adequació museogràfica del frontal florentí de la Seu de Manresa (Bages), la restauració de l'església de Sant Llorenç de Lleida (Segrià), la restauració d'un tram de la Muralla de Tortosa, de la Catedral de Santa Maria i dels Reials Col·legis de Sant Jaume i Sant Maties de Tortosa (Baix Ebre), entre altres.<br /><br /><a href="https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/583682/troballa-excepcional-dun-conjunt-funerari-al-reial-monestir-santes-creus-marc-obres-restauracio-del-monument" target="_blank">Font</a></div>Redaccióhttp://www.blogger.com/profile/16134080623565608712noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8453857490112842534.post-62533456422402616562024-02-27T09:37:00.000-08:002024-02-27T09:40:14.032-08:00Sant Boi programa exposicions, itineraris i conferències per l'Any Tàpies<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicqzZLgeOKOhKKnENwlhUqf1C7fSftoNgt1N0e_9i7VBdKvgKYlR003zbwu6G9PRIJpMRclQiUUgSVJkJhWOXyGyHI6HDEaezBo17DM1QZBpB0pUWzO-G4G9mi7acRQF53BCoCvFYyGmbeI0ZCOEcW5CVdSs8qjSNDRC8ORwUYtV0aqq1j4-DlHT1P8yA/s1433/Retrat%20Antoni%20T%C3%A0pies.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1179" data-original-width="1433" height="526" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicqzZLgeOKOhKKnENwlhUqf1C7fSftoNgt1N0e_9i7VBdKvgKYlR003zbwu6G9PRIJpMRclQiUUgSVJkJhWOXyGyHI6HDEaezBo17DM1QZBpB0pUWzO-G4G9mi7acRQF53BCoCvFYyGmbeI0ZCOEcW5CVdSs8qjSNDRC8ORwUYtV0aqq1j4-DlHT1P8yA/w640-h526/Retrat%20Antoni%20T%C3%A0pies.jpg" width="640" /></a></div><div style="text-align: center;"><br /></div>La ciutat de Sant Boi del Llobregat, Catalunya, commemora l'<a href="https://fundaciotapies.org/any-tapies/" target="_blank">Any Tàpies</a>, el centenari del naixement de l'artista universal català, amb una àmplia programació d'activitats que, amb el títol genèric "De Tàpies a Sant Boi", donarà a conèixer l'obra del gran artista català i els vincles que va mantenir amb la ciutat. La inauguració d'una exposició amb obres seves iniciarà la commemoració aquest diumenge, dia 25 de febrer.<br /><br />L'acte d'inauguració, que tindrà lloc a partir de les 12 hores al Museu de Sant Boi Can Barraquer, comptarà amb la presència de l'alcaldessa, Lluïsa Moret; la directora de la <a href="http://fundaciotapies.org" target="_blank">Fundació Antoni Tàpies</a>, Imma Prieto, i el fill de l'artista, Toni Tàpies. Hi intervindran també el director dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat a Barcelona, Andreu Felip, i el diputat de Cultura de la Diputació de Barcelona, Pau González.<br /><br />L’exposició "Antoni Tàpies. El compromís polític i social" repassarà la trajectòria d’Antoni Tàpies i mostrarà fins al 30 de setembre pintures i, sobretot, cartells de l’artista barceloní. Aquesta part de la seva obra testimonia com cap altra el seu esperit crític i el seu compromís polític i social.<br /><br />La mostra donarà visibilitat a dues obres originals de Tàpies vinculades amb Sant Boi i poc conegudes arreu. Una d’aquestes obres és el dibuix original que va inspirar el ‘Mosaic de l’Onze de Setembre’, present a la plaça de Catalunya de Sant Boi en commemoració de la històrica diada de 1976. L’altra obra és el mural que es conserva a l’interior de l’Escola Antoni Tàpies, pintada ‘in situ' per l’artista durant una visita al centre educatiu l’any 1988. L'exposició també inclou dues litografies que formen part del Fons municipal d’art contemporani.<br /><br />Durant la inauguració es donarà a conèixer una singular experiència musical i artística creada per la Fundació Antoni Tàpies i l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). Serà una audició basada en les cançons que a l’artista li servien per relaxar-se quan anava al seu estudi de Campins, al Vallès Oriental, on sempre portava una maleta amb discs de vinil.<br /><br />Dintre de la programació, l’Ajuntament organitza un itinerari comentat que visitarà l’exposició i els llocs de la ciutat més directament vinculats amb la figura de l’artista, en especial el mosaic de la plaça de Catalunya i l’Escola Antoni Tàpies.<br /><br />També està previst un cicle de conferències organitzat conjuntament amb la UNED. L’historiador i crític d’art Joan Gil, comissari de l’exposició, protagonitzarà el 29 de febrer la conferència inaugural del cicle, que comptarà amb xerrades d’especialistes en història de l’art com Lourdes Cirlot, Ricard Bru o Vanessa Martín i del filòsof Humbert Ruiz.<br /><br />Sant Boi es reivindica la segona ciutat Tàpies del món, després de Barcelona, pel gran valor històric i simbòlic dels vincles del pintor i escultor barceloní amb el municipi.<br /><br />Un gran mosaic de l’artista recorda, a la plaça de Catalunya de Sant Boi, la diada de l’any 1976. La ciutat es va omplir de desenes de milers de persones per celebrar una gran manifestació reivindicativa per primer cop després de quatre dècades de règim franquista. Set anys més tard, Tàpies va fer el mosaic per encàrrec de l’Ajuntament amb l’objectiu de deixar un record permanent d’aquell moment històric a l’espai públic.<br /><br />L’any 1986 va obrir les portes l’Escola Antoni Tàpies, l’única de Catalunya que porta el nom de l’artista. Tàpies hi va fer una visita dos anys després i va accedir a pintar ‘in situ’ un mural amb la paraula 'llibertat' que es conserva al seu interior. A més, Tàpies va col·laborar com a mecenes amb l’editorial Llibres del Mall, fundada als anys setanta per Maria Mercè Marçal i Ramon Balasch, entre d’altres.<br /><br />Organitza: Ajuntament de Sant Boi (Museu de Sant Boi i Can Castells, Centre d’Art)<br />Col·labora: Fundació Antoni Tàpies, Parc Sanitari Sant Joan de Déu i UNED Sant Boi<br /><div><br /></div><div><a href="http://www.museusantboi.cat/any-tapies/">Programa d'activitats a Sant Boi</a></div><div><br /></div><div><a href="https://fundaciotapies.org/any-tapies/" target="_blank">Web de l'Any Tàpies<br /></a><br /><a href="https://www.santboi.cat/PaginesW.nsf/Web/Planes/F7DEA5892033CD71C1258ABD0032BDE3?OpenDocument&Clau=AnyTapies&Idioma=ca&Seu=N">+ informació</a></div><div><br /></div><div><br /></div><span style="font-size: x-small;">[Fotografia: Retrat d'Antoni Tàpies de l'any 2002. (c) Fundació Antoni Tàpies, 2024. De la fotografia: Teresa Tàpies Domènech, 2024.]</span>Redaccióhttp://www.blogger.com/profile/16134080623565608712noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8453857490112842534.post-4398360599499138742024-02-15T01:55:00.000-08:002024-02-15T01:55:57.444-08:00Presentació del llibre "Lluís Domènech i Montaner. Home de la Renaixença"<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0csBpP9ERi5Mm00-7a1-27erHUkNLuC1D9t4zUWScPiNkvGQM8mbmJhO2ayJgqwE_FB_H5fNOEpc1uSmIBkW4EG5YL6Mn_tQUq8UL1A64wx1B_OnXXJ2Sex9EvkxPaQOGc9T65XA7_uXpR2UUYdhpZaCpRnDZ7Q8SrJ3G1-HQ7AsLPSscvIHoasHp8U8/s509/Casa%20Domenech%20montaner%20canet.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="304" data-original-width="509" height="382" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0csBpP9ERi5Mm00-7a1-27erHUkNLuC1D9t4zUWScPiNkvGQM8mbmJhO2ayJgqwE_FB_H5fNOEpc1uSmIBkW4EG5YL6Mn_tQUq8UL1A64wx1B_OnXXJ2Sex9EvkxPaQOGc9T65XA7_uXpR2UUYdhpZaCpRnDZ7Q8SrJ3G1-HQ7AsLPSscvIHoasHp8U8/w640-h382/Casa%20Domenech%20montaner%20canet.jpg" width="640" /></a></div><br /><div style="text-align: center;"><br /></div><div>Presentació del llibre <i>Lluís Domènech i Montaner. Home de la Renaixença. Arquitecte del Modernisme</i></div><br /> Hi participarà Carles Sàiz i Gemma Martí del Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner, Mercè Domènech, neta de l’arquitecte i Mireia Freixa, editora del llibre.<br /><br />L’acte tindrà lloc el divendres 16 de febrer del 2024, a les 18.30 hores, a la Casa-Museu Lluís Domènech i Montaner de Canet de Mar (xamfrà rieres Buscarons i Gavarra), al Maresme.<br /><br />Al final de l’acte es farà una visita guiada a l’exposició “Domènech i Montaner. Modernisme i modernitat a Canet de Mar”.<div><br /></div><div>Organitza el Centre d'Estudis Lluís Domènech i Montaner.<br /><div><br /><a href="http://www.cedim.cat/2024/02/aquest-divendres-presentem-el-llibre.html" target="_blank">+ informació</a></div></div>Redaccióhttp://www.blogger.com/profile/16134080623565608712noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8453857490112842534.post-51760957643368303822024-02-13T02:02:00.000-08:002024-02-13T04:28:02.641-08:00Troben restes d'un casal medieval del s. XIV que fou hostal i una fàbrica de Xocolata de Barcelona<div class="separator"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiaUp1RXrbd5TL9tg9cX6lowt84wBmuKlyAH5NTdlJ5Sub06aZ8K302cH5OU1W8LeAqNHR5E23ZhWWgKgDni2bW_R-hkNYxUAzjQDUrjKkGc35HPdMxCcza9h8BPgKXURyzLidf3BQE6beaKRhJkruBCprb9LQWzy7cFkTnZnfh9jfIOtV_OU5KvXZlyX0/s493/Tenalles%20de%20cer%C3%A0mica%20del%20XVIII%20trobades%20a%20l'immoble.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="446" data-original-width="493" height="578" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiaUp1RXrbd5TL9tg9cX6lowt84wBmuKlyAH5NTdlJ5Sub06aZ8K302cH5OU1W8LeAqNHR5E23ZhWWgKgDni2bW_R-hkNYxUAzjQDUrjKkGc35HPdMxCcza9h8BPgKXURyzLidf3BQE6beaKRhJkruBCprb9LQWzy7cFkTnZnfh9jfIOtV_OU5KvXZlyX0/w640-h578/Tenalles%20de%20cer%C3%A0mica%20del%20XVIII%20trobades%20a%20l'immoble.png" width="640" /></a></div><br /><div>El dia 20 de març de 2023 es van iniciar els treballs de control arqueològic subsidiaris del Projecte executiu de rehabilitació integral de l’edifici situat a la plaça de la Llana, 23 de Barcelona, per acollir-hi serveis d’acolliment residencial (servei de pisos amb suport), al districte de Ciutat Vella, a Barcelona. La direcció de la intervenció arqueològica ha estat assumida per arqueòlegs de l’empresa <a href="https://www.globalmediterranea.es/">Global Geomàtica SL</a> i, des del primer dia, compta amb la supervisió del Servei d’Arqueologia de Barcelona (ICUB) i del servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Generalitat. BIM/SA és l’ens promotor de les obres.<br /><br />L’edifici en qüestió està inclòs al Pla Especial de Protecció́ del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Districte 1 – Sector Oriental, identificador 821, nivell B (BCIL – béns culturals d’interès local).</div><div><br /></div><span style="font-size: x-small;">[Imatge superior: Tenalles de ceràmica del segle XVIII trobades a l'immoble a la Plaça de la Llana de Barcelona.]</span><div><br /><div><b><br /></b></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGs_84aJxyysCCOZtArZqrnzt33wRl8bfGaucdz-lItUz7teNsOCv3N7mAiHF2xFR8mCkRH9_S31j-05sZLkhgGbz-dWbjJzFiwrCru8waCsXWFtL1Cx6gjrzWck3tMG2mmJSHCVVdZGiTLpnQeGsXeERQPATf8MIAfvb1B3t-_P5F6BXORZM5CG5eoJU/s639/planta%20de%20l'immoble.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="287" data-original-width="639" height="288" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGs_84aJxyysCCOZtArZqrnzt33wRl8bfGaucdz-lItUz7teNsOCv3N7mAiHF2xFR8mCkRH9_S31j-05sZLkhgGbz-dWbjJzFiwrCru8waCsXWFtL1Cx6gjrzWck3tMG2mmJSHCVVdZGiTLpnQeGsXeERQPATf8MIAfvb1B3t-_P5F6BXORZM5CG5eoJU/w640-h288/planta%20de%20l'immoble.png" width="640" /></a></div><span style="font-size: x-small;"><div style="text-align: center;">[Planta de l'immoble estudiat a la Plaça de la Llana de Barcelona.]</div></span><b><br /></b></div><div><b>L'immoble fou de la Pia Almoina, fou l'Hostal de Sant Pere i va acabar com a fàbrica de xocolata<br /></b><br />Tot i que la finca actual data del segle XIX, els treballs d’arqueologia parietal duts a terme fins el moment han permès documentar murs amb arcs i portes atribuïbles a un gran casal medieval del segle XIV que, segons fonts documentals, hauria estat propietat de la Pia Almoina.<br /><br />Seguint la informació documental, durant el segle XV, el casal s’hauria convertit en un hostal: l’Hostal de Sant Pere, que hauria deixat de funcionar durant el segle XVI, quan l’aleshores propietari de l’immoble Pere Joan Grimosachs va dur-hi a terme una gran reforma per adequar-lo a l’estil i modes de l’època.<br /><br />A inicis del segle XVIII es va produir la divisió de l’antic casal en tres propietats diferenciades, una de les quals correspon a l’actual edifici de la plaça de la Llana, núm. 23. D’aquesta època s’ha pogut documentar un conjunt de set tenalles de ceràmica. Fins que no es puguin excavar i es realitzin anàlisis bioarqueològiques de les restes d’aquests grans contenidors, no se’n podrà determinar el contingut.</div><div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRnfgEMnlwsvc8G9ezZDL5Ds32WdQo9muOBKJzKRKkQJChMguMchll92382sIBhsKwse2_XNt6z2i57EPUKrIQ6iRO_SBFg8LOXpRR1ixEvjxIo1D1vrhmfrVxhHqDTgv5wGcBulet2fS7vhNGNNTYf83CM43PnM13IBhebYlOCzDdF3UT70GOu-6bOpc/s397/La%20casa%20al%20segle%20XIV.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="315" data-original-width="397" height="508" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRnfgEMnlwsvc8G9ezZDL5Ds32WdQo9muOBKJzKRKkQJChMguMchll92382sIBhsKwse2_XNt6z2i57EPUKrIQ6iRO_SBFg8LOXpRR1ixEvjxIo1D1vrhmfrVxhHqDTgv5wGcBulet2fS7vhNGNNTYf83CM43PnM13IBhebYlOCzDdF3UT70GOu-6bOpc/w640-h508/La%20casa%20al%20segle%20XIV.png" width="640" /></a></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">[L'immoble de la Plaça de la Llana, tal i com es creu que devia ser al segle XIV.]</span></div><div><br /><br /><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtwxuWkj388ddQ9lVicuWN6aDd1CI-T9yd6NsDXazm58HFG5X8UxWi2yjJRpfyr_Pmiisc20GxiNw2IhMzJzdp3bvcGiqgXZLE_8kJjy1JGJKPObvc9SQFZVfvbias6lMQId6t0a2DjADMBWnbQTyGKlkFvBsydoV9kEnR5VCL1hk7bLxvFNucnoZ-Q-I/s412/La%20casa%20al%20segle%20XVIII.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="351" data-original-width="412" height="546" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtwxuWkj388ddQ9lVicuWN6aDd1CI-T9yd6NsDXazm58HFG5X8UxWi2yjJRpfyr_Pmiisc20GxiNw2IhMzJzdp3bvcGiqgXZLE_8kJjy1JGJKPObvc9SQFZVfvbias6lMQId6t0a2DjADMBWnbQTyGKlkFvBsydoV9kEnR5VCL1hk7bLxvFNucnoZ-Q-I/w640-h546/La%20casa%20al%20segle%20XVIII.png" width="640" /></a></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">[L'immoble de la Plaça de la Llana, tal i com és des del segle XVIII.]</span></div><div><br /></div><div>El 1825, Josep Serra, el propietari de l’immoble en aquell moment, va sol·licitar permís per a fer-hi obres de millora, les quals coincidirien amb el que s’ha pogut constatar al registre arqueològic.<br /><br />Durant el segle XIX, l’espai va ser ocupat per un obrador on s’elaborava xocolata. De fet, en l’Almanac de l’Exposició Universal de 1888, hi apareix la fàbrica referenciada en l’adreça de plaça de la Llana, 23 com: Guardia (Clemente). Chocolates y pastillaje. La intervenció arqueològica ha permès recuperar elements relacionats amb aquest espai productiu, com ara les plaques de plom que s’haurien usat per elaborar les etiquetes de les xocolates on s’especifica que a la fàbrica de xocolata de Clemente Guardia se hacen moiendas particulares.<br /><br />Es continua treballant en l’excavació arqueològica del subsol i, alhora, es realitza l’estudi dels paraments de l’edifici amb la finalitat de seguir documentant els diferents períodes i conèixer l’evolució de l‘edifici.</div><div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhr5hx_b1QtOsb3ru6_azGigjTKauQhfJeBe-3SsPs3WgfCg7UmI4TWrWgFtI86daaCf9cVlbRYOpZy39SYpo8pZxnEW2WDUgaDFD28DCkgFCJ8z_SEwBzSMTTQJLi7aC2KZEIoNe83Ke40lAJXCeb_IJL0wjVpKMODOB5qYxUuNEoLQntFlNOilpStQ40/s2048/Plaques%20de%20la%20f%C3%A0brica%20de%20xocolata%20guada%20clemente.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1363" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhr5hx_b1QtOsb3ru6_azGigjTKauQhfJeBe-3SsPs3WgfCg7UmI4TWrWgFtI86daaCf9cVlbRYOpZy39SYpo8pZxnEW2WDUgaDFD28DCkgFCJ8z_SEwBzSMTTQJLi7aC2KZEIoNe83Ke40lAJXCeb_IJL0wjVpKMODOB5qYxUuNEoLQntFlNOilpStQ40/w426-h640/Plaques%20de%20la%20f%C3%A0brica%20de%20xocolata%20guada%20clemente.jpg" width="426" /></a></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">[Plaques de metall de la fàbrica de xocolata trobades a l'immoble de la Plaça de la Llana.]</span></div><div style="text-align: center;"><br /></div><div><b>La Plaça de la Llana de Barcelona</b></div><div><br /></div><div>La plaça de la Llana és una plaça emblemàtica de Barcelona situada a la confluència dels barris medievals de Santa Caterina, Bòria i Sant Cugat. La plaça té 500 anys o més d'antiguitat. S'hi va documentar activitat com a mercat a partir de l'any 1513, en un primer moment, de plats i olles i posteriorment de llana; d'aquí li ve el nom. Val a dir que en el proper barri de Sant Pere s'ubicaven multitud de telers i vapors relacionats amb el sector tèxtil, una industria fonamental i amb molta tradició en l'economia catalana. </div><div><br /></div><div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEkT5waZRrU0o5vzEV-ZTu8C84hLg9eAJMrlg699XafPYIwriYVb4UGrLU4oOtyRMLJ05OrgS0_qHL76ISRdHY6uyNKlm94rik2tFt4yKzilwhHq1ilXUSgxr-QM6nLBjtoe-B5RW7NYu-yvVDRACuE5n15s9C3tEsKjhnnUg1Suzp1Us8e-dGfvGLmdk/s1024/Pla%C3%A7a%20de%20la%20Llana%20de%20Barcelona.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="768" data-original-width="1024" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEkT5waZRrU0o5vzEV-ZTu8C84hLg9eAJMrlg699XafPYIwriYVb4UGrLU4oOtyRMLJ05OrgS0_qHL76ISRdHY6uyNKlm94rik2tFt4yKzilwhHq1ilXUSgxr-QM6nLBjtoe-B5RW7NYu-yvVDRACuE5n15s9C3tEsKjhnnUg1Suzp1Us8e-dGfvGLmdk/w640-h480/Pla%C3%A7a%20de%20la%20Llana%20de%20Barcelona.jpg" width="640" /></a></div><span style="font-size: x-small;"><div style="text-align: center;">[Plaça de la Llana de Barcelona.]</div></span><div style="text-align: center;"><br /></div><div>En aquella època, l'actual Ciutat Vella, no disposava de grans places aptes per a organitzar un mercat. L'espai de la plaça és irregular amb vista zenital en forma d'embut. A la plaça convergeixen diversos carrerons, alguns d'ells a través d'arcades, com ara: l'arc de les Candeles, l'arc de Semolers o l'arc d'en Boquer. Els seus edificis són majoritàriament dels segles XVIII i XIX, alguns d'ells reformats a principis del segle xx. Hi destaca la farmàcia Cases-Parés, un establiment modernista ubicat en un edifici del segle XVIII.</div><div><br /><a href="https://ajuntament.barcelona.cat/arqueologiabarcelona/restes-arqueologiques-a-la-placa-de-la-llana-23/" target="_blank">+ informació</a></div><div><br /></div><div><a href="https://eicub.net/share/s/9Pm8ogTVSUK6znqxmA1Wcg" style="outline: 0px;">Video: "Escàner i fotogrametria volumètrica de l'edifici i actuació arqueològica a la plaça de la Llana, 23". Autor: Global Geomàtica, SL Patrimoni</a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /></div><br />Redaccióhttp://www.blogger.com/profile/16134080623565608712noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8453857490112842534.post-75895677436417355692024-02-01T08:47:00.000-08:002024-02-01T08:49:00.704-08:00La vila de Dènia reproduirà les lupercals romanes per carnaval<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgm1-OFQxtq23tJSoDfVIeeuxDA55d-XGlzsHJ6gWqq2rikFO-p7ZX-9j6_piPAsfVrFY1MzhEcnsLqcACnZnxXumSNL7eAAclJ0h5ITZOcyRME48Scda6J6wXaelTq-HQYe91OdxJWDZUjGYHygJlA_ddur4OatURqVnaYJAidDDPv3dUm6R-OhOweVuA/s597/lupercalia%20romana%20carnavals%20denia%202024.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="597" data-original-width="594" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgm1-OFQxtq23tJSoDfVIeeuxDA55d-XGlzsHJ6gWqq2rikFO-p7ZX-9j6_piPAsfVrFY1MzhEcnsLqcACnZnxXumSNL7eAAclJ0h5ITZOcyRME48Scda6J6wXaelTq-HQYe91OdxJWDZUjGYHygJlA_ddur4OatURqVnaYJAidDDPv3dUm6R-OhOweVuA/w636-h640/lupercalia%20romana%20carnavals%20denia%202024.png" width="636" /></a></div><div style="text-align: center;"><br /></div><div><br /></div> A finals del 2023, l'Àrea d'Arqueologia de la vila de Dénia (País Valencià) va decidir preguntar-se com se celebrava en aquesta ciutat el Nadal fa 2.000 anys, durant l'època romana, mitjançant una sèrie de conferències i una exposició que abordava si les festes saturnals que se celebraven en aquest període clàssic a ciutats com <i>Dianium</i> podien ser el precedent de les festes nadalenques contemporànies. La iniciativa va donar un resultat tan bon que ara aquest departament municipal ha decidit repetir l'experiència.<br /><br />Ho farà clar abordant un antecedent històric diferent, en aquest cas es preguntarà si les lupercalia i els ritus de purificació que tenia lloc al febrer podrien ser els antecedents dels carnavals.<br /><br />Aquelles festes lupercals de l'Antiga Roma han sigut evocades en infinitat d'ocasions en les novel·les històriques; entre els membres més il·lustres de la ciutat s'elegia joves que es reunien a la mítica caverna del Palatí on la lloba havia alletat Ròmul i Rem i s'hauria fundat la ciutat. Després es formava una processó en què els llupercs gairebé nus portaven unes tires o corretges amb què assotaven les dones que participaven en la cerimònia per encoratjar la seua fecunditat. A més, era un ritu de purificació.<br /><br />Per abordar aquesta hipòtesi el Museu de la Mar acollirà el minicicle<b> Les Lupercalia i el ritu de la purifiacció. El precedent del carnaval?</b>. Consistirà en una exposició de recipients i utensilis procedents de les cuines i les taules de <i>Dianium,</i> vasa escaria, i una conferència acompanyada d'audiovisual, que tindrà lloc al museu dissabte 10 de febrer (12:00 hores) i dijous 15 de febrer (19:00 hores).<br /><br />A més, degut al seu èxit, l'Àrea d'Arqueologia ha decidit prorrogar aquest febrer algunes de les activitats que ja van tindre lloc l'any passat:<br /><br /><b>Visita guiada Descobrir el Castell. La col·lecció de ceràmica islàmica </b>(3 i 18 de febrer, 12:00 hores, punt de trobada: castell de Dénia, davant del quiosc de tiquets). En aquesta ruta es coneixeran les restes del palau medieval i l'ampliació renaixentista desenvolupada per Lerma, el duc que fou marquès de Dénia. De manera exclusiva s'obrirà el celler per admirar la imponent col·lecció de ceràmiques procedents de la Daniya dels segles XI i XII.<br /><br /><b>De Hollywood a Dénia. Els joguets cinematogràfics </b>(4 i 25 de febrer, 12:00 hores) és una visita guiada per una selecció de joguets que exhibeixen la imatge de destacats actors de Hollywood dels anys vint, trenta i quaranta del segle passat i la col·lecció de personatges de Walt Disney, una sèrie de joguets produïts per una fàbrica de Dénia que va obtindre els drets en exclusiva per fer les seues reproduccions en fusta. L'activitat té lloc al Museu del Joguet.<br /><br />Al Museu Etnològic tindrà lloc una <b>Visita guiada al voltant del quadre La Caritat, de Domingo Llorens</b> (17 i 24 de febrer, 12:00 hores). Després d'un llarg i costós procés de restauració afavorit pel Museu Arqueològic de Dénia amb el suport de la Direcció General de Patrimoni es pot contemplar l'obra del pintor Llorens amb tota la seua esplendor. La visita guiada permetrà un apropament a l'obra, l'artista i el temps, així com al procés de restauració.<br /><br />Per finalitzar la programació de febrer, del 18 al 29 es podrà visitar la col·lecció <b>El llegat d'Emilio Oliver Sanz de Bremond (1923-2023)</b> a la Casa de la Marquesa Valero de Palma (carrer de Cavallers, 3).<br /><br />A més, dins del programa Activitats en família, el dia 11 de febrer a les 10:30 hores se celebrarà la <b>visita guiada La Dénia de Madoz, un viatge inèdit a la ciutat del 1847</b>, que eixirà des de la plaça del Consell.<div><br /></div><div style="text-align: center;"><a href="https://cdn.lamarinaplaza.com/wp-content/uploads/2024/01/Cartell_programacio_febrer_Arqueologia_i_Museus-copia.jpg"><img height="640" src="https://cdn.lamarinaplaza.com/wp-content/uploads/2024/01/Cartell_programacio_febrer_Arqueologia_i_Museus-copia.jpg" width="453" /></a></div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: left;"><a href="https://www.denia.es/va/index.aspx" target="_blank">Font</a></div>Redaccióhttp://www.blogger.com/profile/16134080623565608712noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8453857490112842534.post-88620316195585831192024-02-01T08:36:00.000-08:002024-02-01T08:36:14.346-08:00L’equip del MIRMED troba un esquelet al jaciment de València La Vella<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4cRIeQcP-SPwBo3r7cWCFMbSwz2yhxMNLN8hFIgARI0mS-3NrX8J_xmBpXqqKmAdDlGhoAioUnhnuyKP0Kygdf_MKK97XiKJ4SfsJl0VnuW1fFgYh5227mYRwD2nRMtj1QrCoY83OFUhfY7uCeHN4YBccWi5t_LBEYY0S48JKFTsagwJBJMmpBvM4SMI/s726/esquelet%20a%20valencia%20la%20vella%20riba-roja.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="632" data-original-width="726" height="558" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4cRIeQcP-SPwBo3r7cWCFMbSwz2yhxMNLN8hFIgARI0mS-3NrX8J_xmBpXqqKmAdDlGhoAioUnhnuyKP0Kygdf_MKK97XiKJ4SfsJl0VnuW1fFgYh5227mYRwD2nRMtj1QrCoY83OFUhfY7uCeHN4YBccWi5t_LBEYY0S48JKFTsagwJBJMmpBvM4SMI/w640-h558/esquelet%20a%20valencia%20la%20vella%20riba-roja.png" width="640" /></a></div><div style="text-align: center;"><br /></div>L’equip de recerca en Antiguitat Tardana (MIRMED) troba un esquelet infantil al jaciment visigot de València «la Vella». Va ser durant les excavacions arqueològiques del passat mes de juliol (en el marc del <a href="https://icac.cat/actualitat/noticies/2023/vi-curs-valencia-la-vella/">VI Curs d’Arqueologia Cristiana i Visigoda de Riba-roja de Túria</a>) que els investigadors van trobar el contorn d’un crani mentre excavaven una estança del sector 1000, annex a la muralla sud del jaciment.<br /><br />La direcció científica va optar per la cautela i no deixar-ho tot al descobert. Es tapà per tal que la troballa fos degudament excavada i analitzada per <a href="https://univ-bordeaux.academia.edu/VictorMorcillo">Víctor Morcillo</a>, antic alumne del Curs d’Arqueologia, i expert format a la <a href="https://www.u-bordeaux-montaigne.fr/es/index.html">Universitat de Bordeus</a> en el camp de l’arqueoantropologia (una disciplina que estudia les restes humanes antigues, com els esquelets) i que en aquell moment es trobava investigant a França.<br /><br />La setmana del 16 al 22 d’octubre es va dur a terme una nova excavació, amb un grup reduït d’arqueòlegs, dirigit per <a href="https://icac.cat/qui-som/personal/ocaldes/">Òscar Caldés</a>, del grup de recerca MIRMED de l’ICAC-CERCA, i Víctor Morcillo (Univ. Bordeus). Han comptat també amb l’ajuda d’Itziar Gutiérrez i Auxanne Le Beller.<br /><br />Gràcies a la seva tasca s’ha tret a la llum un esquelet d’un individu d’uns 7-10 anys, de sexe indeterminat. La seva conservació és relativament bona, trobant-se majoritàriament encara en connexió anatòmica. S’enterrà en sentit O-E, amb el cap mirant cap al nord, sobre el seu costat esquerre, amb els braços flexionats cobrint-se el rostre i les cames flexionades cap al maluc. Els seus peus i part d’una cama estan tallades per la construcció d’un mur posterior. Es degué dipositar dins d’una fossa, anterior a una reforma de l’habitatge.Víctor Morcillo, expert en arqueoantropologia, ha estat l’emcarregat d’extreure i documentar les restes de l’esquelet infantil descobert a València “la Vella”. Foto: ICAC (CC 4.0).<br /><br />També, per comprovar si era un esquelet aïllat o si n’hi havia d’altres al voltant, els arqueòlegs han excavat una zona més àmplia i han localitzat materials de la segona meitat del segle VI dC que fan pensar que l’infant va morir cap a l’any 600 dC, per causes que per ara ens són desconegudes.<br /><br />El motiu del seu enterrament aïllat roman incert, però els investigadors creuen que podria estar associat a la voluntat dels pares de tindre a prop el cos d’un fill que va marxar massa aviat. <br /><br />La informació que es pugui obtenir de les anàlisis de les restes de l’esquelet de València «la Vella» podrien ajudar a esclarir el per què de la creació del jaciment.<br /><br />Amb l’extracció i neteja de l’esquelet, s’obren diverses vies d’investigació. Havent fet una primera anàlisi visual de les restes, els ossos es traslladaran a un centre especialitzat per a dur a terme les pertinents anàlisis de laboratori: com la de carboni-14, amb què esperem poder saber la data concreta en què l’individu va morir; o l’anàlisi d’isòtops estables es podrà comprovar la dieta quotidiana d’aquella persona; i també amb una anàlisi genètica per a determinar l’origen d’aquesta persona. <br /><br />És un moment molt emocionant per a l’equip de València «la Vella» que, sota el lideratge de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC-CERCA) i l’Ajuntament de Riba-roja de Túria, fa més de deu anys que investiguen aquest magnífic enclavament visigot, declarat <a href="https://icac.cat/actualitat/noticies/2023/bic-valencia-la-vella/">Bé d’Interès Cultural (BIC)</a> per la Generalitat Valenciana el passat maig de 2023.<br /><br />L’alcalde de Riba-roja de Túria, Robert Raga ha mostrat la seva gratitud a l’equip de l’ICAC que ha treballat a consciència a la zona:<br /><br />Aquesta gran troballa és un avenç en les constatació de València «la Vella» com un assentament clau d’època visigoda, que ens permetrà obtenir més informació sobre l’origen i la creació d’aquesta ciutat fortificada de caràcter defensiu militar, que va ser habitada al segle VI.<br /><br />Raga ha matisat “el compromís de l’Ajuntament de Riba-roja de Túria per recuperar i descobrir la nostra història és indiscutible, i per això seguirem impulsant la investigació i la posada en valor del nostre passat visigot”.<div><br /></div><div><a href="https://icac.cat/actualitat/noticies/2023/esquelet-valencia-la-vella/" target="_blank">Font</a></div>Redaccióhttp://www.blogger.com/profile/16134080623565608712noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8453857490112842534.post-88142709881461924032024-02-01T08:30:00.000-08:002024-02-01T08:30:39.009-08:00Obres al carrer Sant Vicent de València mostren noves restes de la muralla sarraïna<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1ILQt-h-uOzgSqRSB9YTZm21hZzPqiu0AdooM9BPaoWTyeuhCvtwg1_IuLSoX3zyJFbkmp6FrIGV5yZiFsX8PS5cIoU0kckIj6Eq8k9TD19tXEQHGSzq-9PPO3WgTAoJuBsodHHmIKum4O3PWDB_KHQMViys_K7RqXgwODuzAIScdPMaA7SB2oi2VA5Y/s1152/1027%20Troballes%20Muralla%20Isl%C3%A0mica.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="648" data-original-width="1152" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1ILQt-h-uOzgSqRSB9YTZm21hZzPqiu0AdooM9BPaoWTyeuhCvtwg1_IuLSoX3zyJFbkmp6FrIGV5yZiFsX8PS5cIoU0kckIj6Eq8k9TD19tXEQHGSzq-9PPO3WgTAoJuBsodHHmIKum4O3PWDB_KHQMViys_K7RqXgwODuzAIScdPMaA7SB2oi2VA5Y/w640-h360/1027%20Troballes%20Muralla%20Isl%C3%A0mica.jpg" width="640" /></a></div><br /><div style="text-align: center;"><br /></div> Segons fonts de l'Ajuntament de València (País Valencià) les excavacions efectuades al carrer Sant Vicent d'aquesta ciutat, per a dur a terme les obres de renovació de les canalitzacions d'aigua potable en este àmbit, que ja estan pràcticament finalitzades, han tret a la llum nous restes de l'antiga muralla islàmica de València. <div><br /></div><div>La troballa s'ha produït a l'altura del carrer de Sant Ferran, en el tram final de les obres, la qual cosa ha obligat a variar la traça inicialment prevista en el projecte de la nova canonada, i desplaçar-la lateralment. Això ha generat afeccions a altres elements que es resoldran abans de la instal·lació dels tubs, atés que la resta de canonada està ja muntada. Tal com s'ha anunciat des de la Regidoria, es manté l'1 de desembre com a data prevista per a la finalització de les obres.<br /><br />Les restes de muralla trobats tenen unes dimensions aproximades de 30 metres, i corresponen a la fonamentació i a l'antic valladar que discorria paral·lel a la traça de la muralla. En estos moments, la troballa està sent valorat des del Servici Municipal d'Arqueologia.<br /><br />Mentre es determinen les característiques i el contingut detallat de les troballes, s'ha determinat que, en estar documentat, es cobrirà amb arena i amb una manta geotèxtil per a protegir-les de l'erosió i l'efecte dels agents externs. Les restes es quedaran de nou sota el paviment, en el mateix lloc en el qual han sigut trobats, i el personal tècnic municipal documentarà tot el contingut arqueològic trobat. </div><div><br /></div><div>La presència d'estes restes de la muralla que protegia l'antiga Balansiya (la València de dominació musulmana), ha obligat a desviar la traça projectada per a la nova canonada i passar-la a l'espai ocupat per l'antiga canonada. No obstant això, el bon ritme de les obres permet confirmar que l'excavació està pràcticament finalitzada, i que únicament queda per muntar el tub en la part final,per la qual cosa es complirà el termini previst de finalització de les obres a principis de desembre.</div><div><br /></div><div><a href="https://www.valencia.es/-/muralla-isl%C3%A1mica-obras-san-vicente-1" target="_blank">Font</a></div>Redaccióhttp://www.blogger.com/profile/16134080623565608712noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8453857490112842534.post-86645939622183926822024-02-01T08:01:00.000-08:002024-02-01T08:05:26.861-08:00 Presentació del llibre "'La revenja Borja: Orland furiós al descobert" a Tarragona<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAew3iBVJccgQGKO2pbftrbvezvfxV8d-SGB4hvlEfhMKXm2D40FzWrLt2JqWCraPSsB7oLTyXeUDR5SGVZFyV62QCNETxh92F4yiQhO0hTRvu6zQS2I58xqOFSpOx9fB6-XrS2LMKZvNKGpfV-Wh6yo0gqGbq5u6NLL3wiJ45-KruByV0CXpz7JhhA9o/s693/Lluis%20maria%20mandado.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="568" data-original-width="693" height="524" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAew3iBVJccgQGKO2pbftrbvezvfxV8d-SGB4hvlEfhMKXm2D40FzWrLt2JqWCraPSsB7oLTyXeUDR5SGVZFyV62QCNETxh92F4yiQhO0hTRvu6zQS2I58xqOFSpOx9fB6-XrS2LMKZvNKGpfV-Wh6yo0gqGbq5u6NLL3wiJ45-KruByV0CXpz7JhhA9o/w640-h524/Lluis%20maria%20mandado.png" width="640" /></a></div><div style="text-align: center;"><br /></div>Presentació del llibre de l'escriptor i investigador en història Lluís M. Mandado, membre de l'Institut Nova Història (INH), titulat "<a href="https://onallibres.cat/botiga/la-revenja-borja-orland-furios-al-descobert">La revenja Borja. Orland Furiós al descobert</a>".<div><br /></div><div>L'acte tindrà lloc divendres, 1 de març del 2024, a les set de la tarda al Centre Cultuaral Antic Ajuntament de Tarragona (Carrer Major, 41. Tarragona, Catalunya). L'entrada és de franc i la presentació és organitzada per Biblioteca Oculta.</div><div><br /></div>L'estudiós ha fet un esforç extraordinari per desvelar-nos els secrets codificats que amaga aquesta meravella de la literatura universal i que involucra a la família valenciana dels Borja. Orland Furiós és un llibre tan important com el Quixot o les obres de Shakespeare. Tanmateix, malgrat ésser una obra dels catalans d'Itàlia i la seva trama succeir a Catalunya i Occitània, és ben desconeguda al nostre país. El seu estudi ens descobreix molts aspectes amagats de la història de la nostra nació.<div><br /></div><div>L'"Orland furiós" ("Orlando furioso", en italià) és un poema èpic del Cinquecento italià, escrit per Ludovico Ariosto el 1516 i publicat en la versió definitiva el 1532, que narra les gestes d’alguns cavallers de Carlemany contra els musulmans i com intenten aconseguir l'amor de dues dames. </div><div><br /></div><div>L’obra, considerada tan important com el Quixot o les obres de Shakespeare, és, segons les investigacions del jonquerenc Lluís M. Mandado, “el millor llibre català del cinc-cents”. Una tesi a contracorrent de la historiografia tradicional i que segueix els postulats de l’Institut Nova Història de Bilbeny, que ara l’autor d’"El Quixote va esborrar el Quixot" i de "El Cid de València era català" presenta a través d’un primer volum de 500 pàgines, titulat "La revenja Borja (Orland furiós al descobert)". <br /><div><br /></div><div><a href="https://www.inh.cat/agenda/Presentacio-del-llibre-de-Lluis-M.-Mandado-'La-revenja-Borja-Orland-furios-al-descobert'-2024-03-01" target="_blank">+ informació</a><br /><br /><div><br /></div></div></div>Redaccióhttp://www.blogger.com/profile/16134080623565608712noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8453857490112842534.post-84500869775944643762024-01-29T01:55:00.000-08:002024-01-29T10:09:47.917-08:00Presentació del llibre "Carles I sense censura" de Jordi Bilbeny a Castelló<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifTyLfUyIeHKCh4wEJHVLW49j7M7jD9Q4elZmbGpECxwuSZzrp9Tjr7JQuViPQgWhoNNYiwAkunbEZQnXzuStUEX-xOp0ZSU3PffUL7uJF26rk5mHRbJHAdh3FrGig_mOq3L6e_lXNS8Mb1RmDh3Jy2hPCO9lXkntXWqjPifFiRtaRgr4smh1k_pavIkg/s425/Carles%20I%20sense%20censura%20-%20Jordi%20Bilbeny.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="425" data-original-width="298" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifTyLfUyIeHKCh4wEJHVLW49j7M7jD9Q4elZmbGpECxwuSZzrp9Tjr7JQuViPQgWhoNNYiwAkunbEZQnXzuStUEX-xOp0ZSU3PffUL7uJF26rk5mHRbJHAdh3FrGig_mOq3L6e_lXNS8Mb1RmDh3Jy2hPCO9lXkntXWqjPifFiRtaRgr4smh1k_pavIkg/w448-h640/Carles%20I%20sense%20censura%20-%20Jordi%20Bilbeny.jpg" width="448" /></a></div><br /><div><br /></div><div>Presentació del llibre de Jordi Bilbeny titulat "Carles I sense censura", amb la participació del mateix <div>Jordi Bilbeny, cap de recerques de l'Institut Nova Història (INH) i filòleg, Pep Mayolas, investigador de l'INH i autor del pròleg, Rafel Mompó, professor de llengua catalana i investigador, i Josep Miquel Clarós, professor d'història.</div></div><div><br /></div><div>L'acte tindrà lloc divendres, 9 de febrer del 2024, a les set de la tarda al Saló d'actes de CCOO de Castelló de la Plana, País Valencià (Plaça de les aules. Castelló de la Plana). L'entrada és gratuïta. Amb el suport de l'Acció Cultural del País Valencià (ACPV) - Castelló.</div><div><br /></div><div>Resseguint els passos de Carles I en la seva ruta peninsular, Jordi Bilbeny construeix un relat magistral i exhaustivament documentat sobre el veritable paper i pes dels estats catalans en la configuració del projecte imperial de l'època. Pàgina rere pàgina, sorgeixen evidències incontestables de la presència no circumstancial de l'Emperador i l'Emperadriu en aquestes terres.<br /><br />Una vinculació que ressitua el protagonisme a la Corona d'Aragó i constata l'existència de cròniques adulterades i reescrites que han pretès esborrar qualsevol rastre d'aquest passat. Un fet que l'investigador Pep Mayolas recull hàbilment en el seu pròleg: "[…] l'aconseguiment més destacable de 'Carles I sense censura' continua sent aquest: demostrar, sense possibilitat d'error ni amb la més benvolent de les lectures, que la història oficial del Renaixement espanyol –i això inclou el català i el castellà– és mentida. És falsa. Mai ningú no ha aconseguit fer tan palès i de manera tan clara que hi ha hagut una substitució mastodòntica per situar Castella a l'epicentre de la història".<br /><br />Reveladora, rigorosa i farcida de coneixement, aquesta lectura presenta una nova visió de la història i denuncia, una vegada més, el control omnipresent de la maquinària censora. Al llarg del temps, i a través de l'ús recurrent de la manipulació i el muntatge, sembla bastir-se un discurs històric destinat a preservar, per sobre de tot, els interessos del poder, i no pas la realitat dels fets.</div><div><br /><div><a href="https://www.inh.cat/agenda/Presentacio-del-llibre-de-Jordi-Bilbeny-'Carles-I-sense-censura'-2024-02-09" target="_blank">+ informació sobre l'acte</a> | <a href="https://www.amazon.com/Carles-sense-censura-restauració-lEmperador-ebook/dp/B08JH1VPBS" target="_blank">Compreu el llibre online</a> </div></div>Redaccióhttp://www.blogger.com/profile/16134080623565608712noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8453857490112842534.post-43265639265152960082024-01-24T14:21:00.000-08:002024-01-24T14:21:56.606-08:00Presentació del llibre "Per Catalunya. Portaveu del Front Nacional de Catalunya a la clandestinitat i l'exili"<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjeY6zd6KqMhcSwN-DBPi8XgnDHVB4pNE1PJkidMz5a-62D3DozFGGopeBevdP_FxbAQKM8ZDXbx7uaBDOVqvdSvcJt0qO4pJOKmXD3f2ghvnw2wh6-TNTfs2l-YmkLMI5pysGkh3yKFNqvrTsWf1pgLs7Afw8uIsZBCqoOzIE1FJ5yKdk2gIfBNHa9gyw/s828/Per%20Catalunya.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="580" data-original-width="828" height="448" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjeY6zd6KqMhcSwN-DBPi8XgnDHVB4pNE1PJkidMz5a-62D3DozFGGopeBevdP_FxbAQKM8ZDXbx7uaBDOVqvdSvcJt0qO4pJOKmXD3f2ghvnw2wh6-TNTfs2l-YmkLMI5pysGkh3yKFNqvrTsWf1pgLs7Afw8uIsZBCqoOzIE1FJ5yKdk2gIfBNHa9gyw/w640-h448/Per%20Catalunya.png" width="640" /></a></div><div style="text-align: center;"><br /></div><div>Dilluns, 29 de gener del 2024, a les 7 del vespre, tindrà lloc la presentació del llibre "Per Catalunya. Portaveu del Front Nacional de Catalunya a la clandestinitat (1945-1947) i l'exili (1954-1959)", d'Agustí Barrera i Puigví i de Robert Surroca i Tallaferro. L'acte tindrà lloc a la Llibreria Ona de Barcelona (Carrer Pau Clarís, 94). El llibre ha estat publicat per Dalmau Editor.</div><div><br /></div><div>Hi intervindran Agustí Barrera i Puigví i Robert Surroca i Tallaferro, autors, Fermí Rubiralta, prologuista, Oriol Falguera, president de la Fundació Reeixida i Rafel Català, editor. </div><br />Tot just al final de la Segona Guerra Mundial comença a editar-se “Per Catalunya”, portaveu del Front Nacional de Catalunya, de primer de manera clandestina, des de dins del país, i en una segona etapa des de l’exili a París.<br /><br />El llibre recopila els exemplars que es van publicar de Per Catalunya, que entre 1945 i 1959 (en dues etapes: primer en la clandestinitat i després a l’exili) va ser l’òrgan de premsa del Front Nacional de Catalunya, organització creada en el context de la immediata postguerra com a aglutinant de la lluita antifranquista i catalanista.<br /><br />Aquesta edició comprèn la reproducció facsímil de tots els números que es van publicar, fruit del treball d’arxiu de Robert Surroca, un pròleg de Fermí Rubiralta, un estudi d’Agustí Barrera i un recull, a càrrec de Pere Vilella, de les opinions de diversos analistes i historiadors sobre el paper de Per Catalunya.<br /><br />Més informació (Dalmau Editor): Per Catalunya. Portaveu del Front Nacional de Catalunya a la clandestinitat (1945-1947) i l’exili (1954-1959) – Rafael Dalmau, Editor (rafaeldalmaueditor.cat)<div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiL9_TbNPGe2q9PXlqdX5O35t-BaN5TQjCBI2IK7ecc5ZM4bfZsavsB4DNMsG97tL08qSTY92ZXEowDZaRx5naYk5wL7C2nm9VCIgiHoY6H871VSjd4gbb1-iEUTBxdivPEAPJ2WBTdkPObi7NHMwZSv6qmxXph17kIgr1R-KC86gmwF7j5j9TNWt5b-hw/s828/Per%20Catalunya%20-%20Front%20Nacional%20de%20Catalunya.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="828" data-original-width="552" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiL9_TbNPGe2q9PXlqdX5O35t-BaN5TQjCBI2IK7ecc5ZM4bfZsavsB4DNMsG97tL08qSTY92ZXEowDZaRx5naYk5wL7C2nm9VCIgiHoY6H871VSjd4gbb1-iEUTBxdivPEAPJ2WBTdkPObi7NHMwZSv6qmxXph17kIgr1R-KC86gmwF7j5j9TNWt5b-hw/w426-h640/Per%20Catalunya%20-%20Front%20Nacional%20de%20Catalunya.jpg" width="426" /></a></div><br /><div style="text-align: center;"><br /></div>Redaccióhttp://www.blogger.com/profile/16134080623565608712noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8453857490112842534.post-35011079305081760182024-01-23T09:13:00.000-08:002024-01-23T09:13:50.376-08:00Presentació del llibre 'La conquesta catalana de les Illes Canàries' | Mataró | 1 feb.<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVJ8pBMdJZGJ0EicefdLF6yxM8ikf9kjvhtowFkOlh2rEoQRy8aR7Bxuupdn6POkeTBvofdAYd-POW3t4DH6pVUfiBrhj7hyphenhyphenoKUI443-xvEy_cA2q7PkMn9Jj_t2G4rZydrxnjLxDiwS2MGC5xe_n33wcUpTb0PwthaD0iwxM9-joz9EExaDloPu9bfBg/s654/img_20061400321230.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="368" data-original-width="654" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVJ8pBMdJZGJ0EicefdLF6yxM8ikf9kjvhtowFkOlh2rEoQRy8aR7Bxuupdn6POkeTBvofdAYd-POW3t4DH6pVUfiBrhj7hyphenhyphenoKUI443-xvEy_cA2q7PkMn9Jj_t2G4rZydrxnjLxDiwS2MGC5xe_n33wcUpTb0PwthaD0iwxM9-joz9EExaDloPu9bfBg/w640-h360/img_20061400321230.jpg" width="640" /></a><br /><br />Presentació del llibre titulat "La conquesta catalana de les Illes Canàries", a càrrec del seu autor, l'investigador en història Carles Camp.<div><br />L'acte tindrà lloc dijous, 1 de febrer del 2024, a les set de la tarda a la llibreria <i>Buc de llibres</i>, del carrer de Sant Josep, 17 de Mataró (Maresme). L'entrada és lliure. Acte organitzat per l'Institut Nova Història (INH).</div><div><br /></div>El llibre investiga la descoberta, conquesta i colonització de les Illes Canàries per part de la Corona de Catalunya, començada a mitjans del segle XIV i completada en les darreres dècades del segle XV. Si bé la historiografia oficial reconeix la conquesta catalana del segle XIV, la del segle XV resulta que desapareix ja a principis del segle XVI com per art d’encanteri per a ser substituïda per una conquesta castellana que només es basa en documentació manipulada.<br /><br />Les Illes Canàries eren llavors considerades l’avantsala de les Índies, pel que la censura va veure molt clar que, abans de castellanitzar la conquesta d’Amèrica, calia castellanitzar la conquesta de les Canàries, maniobra en la que la historiografia oficial hi cau de forma totalment acrítica i políticament interessada. <br /><br />La progressiva submissió dels estats de la Corona de Catalunya (Catalunya, València, Aragó i Mallorca) als interessos absolutistes de la dinastia dels Habsburg, i la posterior conquesta sota la dinastia dels Borbons, amb el consegüent naixement de l’estat espanyol, va significar la irrupció d’un discurs falsejat, construït ja a partir del segle XVI per part d’una historiografia interessada a justificar la transmissió de les Illes Canàries al domini castellà amb coherència amb els interessos polítics del nacionalismes espanyol de donar a Castella tot el protagonisme dels fets històrics rellevants, i negar qualsevol actuació feta des de la Corona de Catalunya.<br /><br /><b>Carles Camp</b> (Granollers, 1960) és llicenciat en Enginyeria Química per l’Institut Químic de Sarrià i MBA per l’Escola d’Administració d’Empreses de Barcelona. En acabar els estudis es va incorporar a les diferents activitats empresarials familiars. La seva afició a la Història el va fer adonar del gran nombre de falsedats que hi ha sobre la història de Catalunya. Junt amb uns amics i companys, el 2003 va crear la Fundació d’Estudis Històrics de Catalunya per tal de lluitar contra aquesta greu anomalia del nostre país. Ha escrit nombrosos articles per a la web de la Fundació. És coautor de Introducció a la Història de Catalunya. Una nova perspectiva (2012), i autor de Prou d’enganys. Desmuntant la mitologia històrica espanyola (2016) i de La conquesta catalana de les Illes Canàries (2019).<div><br /></div><div><a href="https://www.inh.cat/agenda/Presentacio-del-llibre-d'En-Carles-Camp'-La-conquesta-catalana-de-les-Illes-Canaries'-2024-02-01" target="_blank">+ informació</a><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /></div>Redaccióhttp://www.blogger.com/profile/16134080623565608712noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8453857490112842534.post-61984533162966896792024-01-19T05:41:00.000-08:002024-01-23T01:32:10.788-08:00Cicle de conferències 'Parlem d'història', a càrrec de Juli Gutiérrez Deulofeu a plural 21<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsg4Nagr0nGM4bV10BYAW8TWNIU-AVzzXHygRpL88dDKN8DqmJ0FfTtPvD5PlrBYWomXNZPrx_5uTWH4-ju7tkn8SMTnY23BM2Zfn_KRVrTwICBL_x6SBZ3DJsSauDyZ3WnyN9x6uLtUUFnX-tgHnCusuO11tRLfkqXFdbTEmWUFBr2oQSVL8FpBDC57w/s557/f.elconfidencial.com_original_aa0_10e_e55_aa010ee5540389198f0871540272c3c3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="418" data-original-width="557" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsg4Nagr0nGM4bV10BYAW8TWNIU-AVzzXHygRpL88dDKN8DqmJ0FfTtPvD5PlrBYWomXNZPrx_5uTWH4-ju7tkn8SMTnY23BM2Zfn_KRVrTwICBL_x6SBZ3DJsSauDyZ3WnyN9x6uLtUUFnX-tgHnCusuO11tRLfkqXFdbTEmWUFBr2oQSVL8FpBDC57w/w640-h480/f.elconfidencial.com_original_aa0_10e_e55_aa010ee5540389198f0871540272c3c3.jpg" width="640" /></a></div><b><br /></b><p></p><p><b>Conferència 1: <i>Parlem d'història.</i></b></p><div>A càrrec d'en Juli Gutiérrez Deulofeu</div><div><div><br /></div><div>Diumenge, 28 gener a les 11:30h</div><div>Plural 21 (Passatge Gaiolà, 24, local, Barcelona)</div><div><div><br /></div><div>La història del segle XX es va rendir a Deulofeu. Una aproximació a l’obra i a la persona.</div><div><br /></div><div>Aquest Cicle temàtic: «Parlem de la Història» forma part dels actes commemoratius del 33 aniversari de l’Associació Plural-21, que van començar el setembre de 2023 i que finalitzarà el juny de 2024. Un cap de setmana cada mes anirem tractant diferents temes que creiem puguin ser del vostre interès. Fins ara hem realitzat les següents activitats:</div><div><br /></div></div></div><div><div><br /></div><div><b>Conferència 2: <i>La Historia Comparada. El primer ciclo de los pueblos ibéricos y el primer ciclo de la cultura del río de la Plata, Argentina</i></b></div><div><i><br /></i></div><div>Diumenge, 28 gener a les 17h<br />Plural 21 (Passatge Gaiolà, 24, local, Barcelona)<br /><br />De manera intuitiva, y también a partir de la visión del argentino capitán de navío Abelardo Gabancho, Deulofeu definió a la cultura del río de la Plata y, en concreto, a la de Argentina, como el faro del mundo futuro. Demostraremos, con argumentos contundentes, que, una vez más, Deulofeu no se equivocó. La historia comparada, elevada a la categoría de arte.</div></div><div><br /></div><div>Conferències presencials, cal reservar plaça a info@plural-21.org.</div><div>Preu: aportació voluntària.<br />Online, emissió en directe per <a href="https://www.twitch.tv/plural_21/">canal twitch de Plural-21</a><br /><br /><div><b>Alexandre Deulofeu i Torres</b> (L’Armentera, 1903-Figueres, 1977). Fou un home polifacètic, un savi, professor, farmacèutic, químic, polític republicà, historiador que va trobar l’origen del romànic entre l’Empordà i el Rosselló i, sobretot, filòsof de la història. La matemàtica de la història és el nom de la teoria amb què explica les civilitzacions com processos biològics amb cicles que es repeteixen, en els quals la demografia, els imperis i les onades i/o morts imperials donen encertades previsions des de la unificació d’Alemanya, la caiguda de l’imperi soviètic, l’evolució de l’imperi nord-americà, el principi de desintegració de la Xina o la fi imminent de l’imperi espanyol i l’alliberament de Catalunya, mare i orígen de la cultura europea. </div></div><div><br /></div><div>Per consultar la seva extensa obra en: <a href="https://www.deulofeu.org/es/els-seus-llibres/">https://www.deulofeu.org/es/els-seus-llibres/</a><br /><br /><br /><img src="https://i0.wp.com/plural-21.org/wp-content/uploads/2024/01/imageonline-co-sepiatoned.png?resize=232%2C232&ssl=1" /><br /><br /><br /><b>Juli Gutièrrez Deulofeu</b> (Figueres, 1964). Enginyer Agrícola i llicenciat en Història. Va conviure amb el seu avi matern Alexandre Deulofeu fins als 14 anys, però va anar més endavant quan es va interessar pel coneixement de la seva vida, obra i pensament, del qual ha arribat a ser el principal defensor.<br /><br /><a href="https://plural-21.org/post/juli-gutierrez-deulofeu-dues-conferencies" target="_blank">+ informació: </a></div><div><br /></div><div><br /></div>Redaccióhttp://www.blogger.com/profile/16134080623565608712noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8453857490112842534.post-65013549820597983902024-01-14T11:35:00.000-08:002024-01-14T11:35:53.468-08:00Un llibre explica la història del convent de Les Clarisses d'Arenys de Mar<p> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2x5EOtcfhHzsBvDGRU2yqv7JWHFvutvT7ZLwpERm-vExUctlaeeP7W_PlIwxN_0xn2wHh93uGA8cImEVW-I8G0yk6hNeCMIR_FXLRpiHtRCvkFbGbzjglfp-ZWladpWauCySdAvF88xPBY63typk-0YxtOte4Bjz6CjGXmeMPi78Wipuq-Q69Tm9kGa4/s864/Llibre-Clarisses-Mireia-Martin-Salvanya-interior-pages.gif" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="864" data-original-width="864" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2x5EOtcfhHzsBvDGRU2yqv7JWHFvutvT7ZLwpERm-vExUctlaeeP7W_PlIwxN_0xn2wHh93uGA8cImEVW-I8G0yk6hNeCMIR_FXLRpiHtRCvkFbGbzjglfp-ZWladpWauCySdAvF88xPBY63typk-0YxtOte4Bjz6CjGXmeMPi78Wipuq-Q69Tm9kGa4/w640-h640/Llibre-Clarisses-Mireia-Martin-Salvanya-interior-pages.gif" width="640" /></a></p><div style="text-align: center;"><br /></div>Es tracta del llibre titulat "Clarisses. De les arrels a l’horitzó"<i>, </i>de l'arquitecta Mireia Martín Salvanyà, que fou<b> </b>publicat el 2023 per la petita editorial local "<a href="http://www.elsetciencies.cat/category/llibres">Els Llibres del Set-ciències</a>", amb el suport de l’Ajuntament d’Arenys de Mar. El document presenta una biografia de l’edifici d'aquesta congregació de les religiosa de les Clarisses a Arenys de Mar (Maresme), des dels seus orígens fins al seu futur. <div><br /></div><div>La primera part tracta sobre la seva història: el seu passat religiós entre Catalunya i el Sud de França, el seu disseny i la relació dels seus habitants amb Arenys de Mar. La segona part explica per què va canviar d’ús, com l’ajuntament es va vetllar per la construcció arquitectònica. es va conservar el patrimoni i quines van ser les propostes arquitectòniques per reutilitzar-lo.<div><br />El llibre és il·lustrat amb fotografies, dibuixos, documents històrics, mapes i línies de temps gràfiques. L’objectiu és apropar a un ampli públic una explicació detallada del que ha estat, és i serà el convent de les Clarisses. </div><div><br /></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgY7D74kr1SmxdKyu3LmUEVTx5CqtXFy0VTJ3NaoohsmOEKAErmllFR45QvMpEw_hSML3tn2qX12pk5i458iBO6J89GcAHH_8OSO23XOgKmF2usukqG7aM5o-rczmHmBsTBk9JJhxe2At-nTq0uZkXxM2csy6nnu7rbMiDWCbb_VsGt0DoZTE20FffxPtA/s1000/Llibre-Clarisses-Mireia-Martin-Salvanya-presentacio-01.jpg.webp" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="667" data-original-width="1000" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgY7D74kr1SmxdKyu3LmUEVTx5CqtXFy0VTJ3NaoohsmOEKAErmllFR45QvMpEw_hSML3tn2qX12pk5i458iBO6J89GcAHH_8OSO23XOgKmF2usukqG7aM5o-rczmHmBsTBk9JJhxe2At-nTq0uZkXxM2csy6nnu7rbMiDWCbb_VsGt0DoZTE20FffxPtA/w640-h426/Llibre-Clarisses-Mireia-Martin-Salvanya-presentacio-01.jpg.webp" width="640" /></a></div><br /><div><span>La investigació es deu al projecte final de carrera, de l’any 2013, de la seva autora, </span><b>Mireia Martín </b>Salvanyà, que va estudiar a fons el convent de les Clarisses d’Arenys de Mar. De totes les reflexions revelades es va fer una exposició, el 2018, al mateix convent, que es anomenar "<a href="https://mesarquitectura.com/project/exposicio-a-les-clarisses/">Clarisses. Passat, present i futur</a>"<i>.</i></div><br />El disseny del llibre, que ha anat a càrrec de <a href="https://laiaguarro.com/">Laia Guarro Studio</a>, diferencia clarament aquestes dues parts utilitzant imatges en blanc i negre per il·lustrar els orígens i imatges en color per explicar el futur. L’ús del vermell al llarg de les pàgines pretén connectar el llibre amb l’exposició que utilitzava aquest color per destacar els documents exposats. </div><div><br /></div><div>En aquest sentit, el llibre pretén guiar el lector per la història del convent de les Clarisses d’Arenys de Mar. L’ús de les fletxes indica com ha anat evolucionant l’edifici al llarg dels anys des dels seus orígens, i preveu el seu potencial en el futur.<br /><br />El 26 de març 2023, es va presentar el llibre "<i>Clarisses. De les arrels a l’horitzó"</i> a Arenys de Mar juntament amb l’arquitecte Jaume Prat i l’alcaldessa de la vila en aquells moments, Annabel Moreno. El llibre va ser el més venut dels autors arenyencs el Sant Jordi del 2023.<br /><br /><div>Actualment podeu comprar el llibre a <a href="https://www.lacapell.com/es/arquitectos-y-proyectos/clarisses-de-les-arrels-a-l-horitz-9788495526267-19688.html">La Capell</a>, llibreria del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC), i a la llibreria <a href="http://www.elsetciencies.cat/category/llibres">El Setciències</a>, d’Arenys de Mar.<br /><br /><div>També el podeu consultar a la la <a href="https://bibliotecavirtual.diba.cat/arenys-de-mar-biblioteca-pare-fidel-fita">Biblioteca P.Fidel Fita</a> d’Arenys de Mar. </div><div><br /></div><div><b>Dades tècniques</b></div><div><div><br /></div><div>Títol: <i>Clarisses. De les arrels a l’horitzó</i></div><div>Autora: Mireia Martín Salvanyà<br />Tamany: 16,2 x 23 cm<br />Pàgines: 160<br />Il·lustracions: blanc i negre i color<br />Tapa: tova<br />Data de publicació: Març de 2023<br />Editorial: Els llibres del Set-ciències, Arenys de Mar, Catalunya</div><div>Idioma: Català<br /></div><div>Any: 2023</div><div>Patrocina: Ajuntament d'Arenys de Mar<br /><div>ISBN: 978-84-95526-26-7</div><div><br /></div><div>Equip: Més Arquitectura</div></div><div>Col·laboradors: Laia Guarro (dissenyadora gràfica), Els Llibres del Setciències (editorial), Antònia Mostazo Garcia (Correctora), Marta del Castillo i Rabascall (Correctora), Yaisa Schneider (Fotògrafa)<br /><br /></div><div>[Fotografies: <a href="https://www.instagram.com/yaischneider/?hl=es">Yaisa Schneider</a>]</div></div></div></div></div><div><br /></div><div><a href="https://mesarquitectura.com/project/llibre-clarisses-de-les-arrels-a-lhoritzo/" target="_blank">+ informació</a></div><div><br /></div><div>Font: <a href="https://elsautoeditats.blogspot.com/" target="_blank">Els autoeditats</a></div>Redaccióhttp://www.blogger.com/profile/16134080623565608712noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8453857490112842534.post-9281826472766713002024-01-13T05:57:00.000-08:002024-01-13T05:59:23.802-08:00Catalunya, Colom, Amèrica i la censura de la història | Conferència de Jordi Bilbeny a Riudoms<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihtvMZ0j-kGkIbqd36ge9H76CTF1xWM1FbSKE0safB5NlrLiiv-NiDFzT_YwFjEQvdsWd1tOZQCqUphs5CPhhTQvBZGfSdFykkETergCfM4JXgdC5MBMv7CktopPHcfUud0rLXFT8v8jKa1r722fLYiG-ftDkyuvLQh2J42CoDCKwP5gikCHWcoL_TgCg/s1203/Colom_17.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="662" data-original-width="1203" height="352" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihtvMZ0j-kGkIbqd36ge9H76CTF1xWM1FbSKE0safB5NlrLiiv-NiDFzT_YwFjEQvdsWd1tOZQCqUphs5CPhhTQvBZGfSdFykkETergCfM4JXgdC5MBMv7CktopPHcfUud0rLXFT8v8jKa1r722fLYiG-ftDkyuvLQh2J42CoDCKwP5gikCHWcoL_TgCg/w640-h352/Colom_17.JPG" width="640" /></a></div><div><br /></div><div>Fou la "descoberta" d'Amèrica una empresa catalana? Què sabem realment de la figura d'en Colom? Era català? Quin paper ha tingut la censura espanyola en el relat posterior d'aquest important episodi històric? En Jordi Bilbeny, hereu d'una llarga tradició d'historiadors que estudien aquest assumpte des d'una òptica catalana i decolonial, ens explica les darreres novetats de les seves investigacions.</div><div><br /><div>Conferència: "Catalunya, Colom, Amèrica i la censura de la història"<br />A càrrec de Jordi Bilbeny, filòleg, investigador en història i cap de recerques de l'Institut Nova Història.</div><div><br /></div><div>16 de gener del 2024<br />2/4 de 8 del vespre<br />A la Sala d'actes de la Casa de Cultura<br />Carrer del Beat Gran, 73, Riudoms, Baix Cap, Catalunya<br />Organitza: Consell Local de la República de Riudoms<br /><br />Amb el suport de l'Ajuntament de Riudoms i del CERAP<br />Preu: Entrada de franc</div><div><br /></div><div><a href="https://www.inh.cat/agenda/Conferencia-d'En-Jordi-Bilbeny-'Catalunya,-Colom,-America-i-la-censura-de-la-historia'-2024-01-16" target="_blank">+ informació</a></div></div>Redaccióhttp://www.blogger.com/profile/16134080623565608712noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8453857490112842534.post-91055235357104557432024-01-13T05:37:00.000-08:002024-01-13T05:59:04.756-08:00Els egiptòlegs del segle XIX. Conferència de Núria Castellano a Barcelona<p> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilQ3Dp5icVoRkCS1kGy4doEKJ_4mBw2vx4v03IzO8zaPzcxlXafPY5tsbBrKuQ7BfO3A5x3Flpo_KkLYfmbLRGwm-yBYTyryU7TyKXyUiNDew6IS9HvOrPJt1cdgBl3CtErm9LenqEd0p6T42GTxh_YA8h_zwXbWuyXAowiqMzaf2MgxfFgSHL/s300/cicle%20d'egipte-%20els%20egipt%C3%B2lges%20del%20segle%20XIX.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="168" data-original-width="300" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilQ3Dp5icVoRkCS1kGy4doEKJ_4mBw2vx4v03IzO8zaPzcxlXafPY5tsbBrKuQ7BfO3A5x3Flpo_KkLYfmbLRGwm-yBYTyryU7TyKXyUiNDew6IS9HvOrPJt1cdgBl3CtErm9LenqEd0p6T42GTxh_YA8h_zwXbWuyXAowiqMzaf2MgxfFgSHL/w640-h358/cicle%20d'egipte-%20els%20egipt%C3%B2lges%20del%20segle%20XIX.jpg" width="640" /></a></p><div>La campanya de Napoleó va significar l'obertura d'Egipte a Europa i l'arribada de científics i aventurers que van començar a recollir antiguitats pels museus europeus. Des de Belzoni a Petrie, coneixerem algunes de les personalitats destacades d'aquest segle i els objectes amb els quals se'ls relacionen.</div><div><div><div><br /></div><div>A càrrec de: <b>Núria Castellano i Solé</b>, doctora en Història, especialista en Egiptologia i membre de la Missió Arqueològica a Oxirrinc (Egipte)<br /><br />Conferència:</div></div><div>ELS EGIPTÒLEGS DEL SEGLE XIX<div><br /></div><div>07.02.2024 a les 18:30h</div></div><div><br /></div><div><div>Cicle d'Egipte del Centre Cívic Navas<br />Ptge. Dr. Torent, 1 (amb C/ Navas de Tolosa, 312) </div><div>Barcelona, Catalunya<br /><br /></div></div><div><a href="https://ajuntament.barcelona.cat/ccivics/files/1702900332_PROGRAMACIÓ CULTURAL G-M24.pdf" target="_blank">+ informació</a></div></div>Redaccióhttp://www.blogger.com/profile/16134080623565608712noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8453857490112842534.post-70840879569176808222023-11-06T04:56:00.003-08:002023-11-06T23:24:00.743-08:0022è Simposi sobre la història censurada de Catalunya | Arenys de Munt | 17 - 18 Nov. 2023<p><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTR85qa6lU_4PpbmYLUsVAEBlvsUHFyuQG14WunDJ7wYxEEsmd2weKewUb0zmfORSl9eJy500sgVJD6jfAmi6Qd90oEZeh35jlhdZLuUi0auMGpcywSbllQgUFNiAeIrCMYRVmhrWQKAP1FgUV8XIu275c4f1d8in7MsAcUlzXo76mORjHy5-H/s3968/EKDRPkRWsAACzeE.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="2240" data-original-width="3968" height="362" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTR85qa6lU_4PpbmYLUsVAEBlvsUHFyuQG14WunDJ7wYxEEsmd2weKewUb0zmfORSl9eJy500sgVJD6jfAmi6Qd90oEZeh35jlhdZLuUi0auMGpcywSbllQgUFNiAeIrCMYRVmhrWQKAP1FgUV8XIu275c4f1d8in7MsAcUlzXo76mORjHy5-H/w640-h362/EKDRPkRWsAACzeE.jpg" width="640" /></a></p><br />Els propers divendres 17 i dissabte 18 de novembre del 2023 s'escaurà, a Arenys de Munt (Maresme), el nou Simposi que l'<a href="https://www.inh.cat/articles/22e-SIMPOSI-SOBRE-LA-HISTORIA-CENSURADA-DE-CATALUNYA" target="_blank">Institut Nova Història</a> (INH) hi celebra anyalment. Aquest essencial esdeveniment de descolonització mental arriba a la seva 22a edició. Els organitzadors conviden a venir-hi tothom que estigui interessat en la nostra història, el nostre país o la nostra cultura. Perquè si estem convençuts de quelcom és que sense conèixer el nostre passat, sempre caminarem a les palpentes i cometrem els mateixos errors dels nostres antecessors. <div><br /></div><div>El coneixement del nostre passat censurat ens fa més conscients de qui som, ens amplia la perspectiva de nosaltres mateixos i ens ajuda a sortir de l'autoengany i l'autoodi a què ens han abocat tants segles de seguidisme de la història inquisitorial espanyola, francesa i vaticana. Finalment, saber què ha censurat, esborrat, manipulat o què s'han apropiat els estats del nostre passat ens ajuda també a revalorar-ho molt més. I l'intent de recuperar-ho i difondre-ho a la nostra ciutadania ens converteix en forjadors del nostre present i del nostre lliure esdevenir. Perquè no hi ha res en el pla intel·lectual que no es reflecteixi en el món físic. </div><div><br /></div><div>I, per tant, si volem canviar el nostre present, ens cal canviar la nostra manera de percebre'ns: avui i ahir. Perquè amb una percepció errònia dels fets i de la realitat, les nostres estratègies de millora, de supervivència o d'alliberament nacional, relliscaran estrepitosament sobre la ficció que ens hàgim pogut crear. </div><div><br /></div><div>Per això us conviden a venir a Arenys de Munt (Maresme) els propers 17 i 18 de novembre del 2023. Per ser una mica més crítics, una mica més savis, una mica més clarividents i una mica més lliures.<br /><br /><b><u>Programa del simposi</u></b></div><div><b><u><br /></u></b></div><div><b><u><br /></u></b></div><div><div>Lloc: Sala Municipal de l'Ajuntament d'Arenys de Munt (Rambla Francesc Macià, 59)</div><div>Arenys de Munt, Maresme.</div></div><div><br /></div><div><br /><b>DIVENDRES, 17 de novembre 2023</b><br />Inici: a 2/4 de 7 del vespre<br />(Entrada gratuïta)<br /><br />Presentació del Simposi a càrrec de:<br /><br />-Josep Sànchez, Batlle d’Arenys de Munt<br />-Albert Codinas, President de l’Institut Nova Història<br />-Josep Sort, Historiador i politicòleg<br />-Jordi Bilbeny, Escriptor i investigador<br /><br />Conferència inaugural:<br /><br />Francesc Robusté, Catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya:<br />“Cap a una Història científica”<br /><br />2/4 de 8 vespre, conferències:<br /><br />- Jordi Castellà: “El possible origen carolingi de Canet de Mar”<br />- Francesc Jutglar: “La Moreneta, viatges astrals i cacera de bruixes: l’espiritualitat robada”<br />- Dani Belló: “Els orígens catalans del papa Pius VII i la nissaga dels Claramunt”<br />- Joan Galcerà: “El barri de Montserrat de Lima”<br /><br /><b>DISSABTE, 18 de novembre de 2023</b><br />Inici: a 2/4 de 10 matí<br />(Entrada 15€/ Adherits INH 10€)<br /><br />Benvinguda a càrrec de:<br /><br />- Tònia Vila, Regidora de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Munt<br />- Carles Camp, Membre del Consell Rector de la Universitat Nova Història<br /><br />Conferència inaugural, a càrrec de:<br /><br />Xavier Climent, activista pedagògic.<br />“El poder i les seves formes d’esborrar la història i inventar un nou relat”<br /><br />Conferències a partir de les 10 del matí:<br /><br />- Martí Teixidó: “Carles III i la imposició de l’ensenyament en castellà: semblança amb l’actualitat”<br />- Cristian Molina: “La jura de bandera d’Elionor de Borbó i el delicte de perfídia”<br />- Vittorio Pedrocchi: “Alguns elements del Gran Capità català Ramon Folc de Cardona atribuïts al Gran Capità castellà Gonzalo Fernández de Córdoba”<br />- Vicent Verdegal: “Arqueologia i geomorfologia: nous indicis sobre el port de Pals”<br /><br />A partir de les 11 del matí:<br /><br />- Roger Mallola: “Lògica i valors en la construcció de la història”<br />- Biel Ferrer: “Llums i ombres al testament del Rector de Vallfogona”<br />- Carles Camp: “Toponímia catalana de les Illes Canàries”<br />- Pere Coll: “La localització de la fonda del Quixot”<br /><br />A partir de les 12 del migdia:<br /><br />- Joan Canadell: “L’East India Company a la revolució americana”<br />- Esteve Guardiola: “Manlleus catalans en els primers mètodes de guitarra castellans del Barroc”<br />- Leandre Martí: “Imatges de Santa Teresa de Jesús a la Seu de Barcelona”<br />- Lluís Botinas: “Les Constitucions Catalanes no van ser derogades. Apliquem-les!”<br /><br />A la 1 del migdia:<br /><br />- Víctor Cucurull: “Maria de Padilla o de Navarra, concubina o reina de Pere, rei de Castella-Lleó, o de Catalunya-Aragó?”<br />- Lluís Ma Mandado: “Westminster a Barcelona. Valor del convent de Sant Francesc”<br />- Sergi Turiella: “Mites i poders en el Renaixement”<br />- Felip Rodríguez: “Diego García de Paredes, el Samsó valencià”<br /><br />A les 2: DINAR<br /><br />Conferències a partir de les 5 de la tarda:<br /><br />- Josep Segarra: “La sentència de Guadalupe sobre els remences: derivades i conseqüències”<br />- Cesc Garrido: “La importància de Sagunt al segle XVI. Tres documents del 1505, 1516 i 1542 que ho proven”<br />- Manel Capdevila: “Els jueus catalans i la ciència moderna”<br />- Lluís Batlle: “De Francesc Fontanella a un anònim castellà”<br /><br /></div><div>Conferències a partir de les 6 de la tarda:<br /><br />- Neus Rossell: “Cultura, interpretació de la realitat i foment del pensament crític”<br />- Joan Casajuana: “La rumba: de Cuba a Catalunya”<br />- Rafel Mompó: “L’adulteració de Lo procés de les olives. Una possible explicació”<br />- Albert Fortuny: “Apunts de petjades catalanes a Castella. Resum d’un viatge de recerca”<br /><br />Conferències a partir de les 7 de la tarda:<br /><br />- Lliurament del «14è Guardó Nova Història» a En Pep Mayolas i dels «Tercers Senyals d’Honor» a Na Teresa Vilardell, En Carles Camp i En Tais Bastida<br />- Ferran Mozas: “Podrien ser d’origen català els Farnese d’Itàlia?”<br />- Pep Mayolas: “La construcció de les falses corones de Castella i Aragó a la fi del segle XV”<br /><br /></div><div>Conferències a partir de 2/4 de 8 vespre:</div><div><br />- Conferència de clausura:<br />Jordi Bilbeny, filòleg, historiador i cap de recerques de l'Institut Nova Història. </div><div>“La prova escrita que Sant Francesc va rebre els estigmes a Montserrat”<br /><br /><a href="https://www.inh.cat/articles/22e-SIMPOSI-SOBRE-LA-HISTORIA-CENSURADA-DE-CATALUNYA" target="_blank">+ informació</a></div><div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgduvhLPLPV5jHzD-1UxaYp93LduU0OpqSoJNPcHgEUk28_dTbwfRh2xyGC7muEhyZVFllTfGZCkSMRYOKmNqRI5Uk5Ai6lC5vQ0IvORf0ldKrlkPuJvCaDa7Hyak0BVleDoe33z-QsGHHY56Di6oGCMNcwY6JGzfKzjDD6_aKWiwBpYkM7H-jk/s242/img_23110610571788.gif" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="242" data-original-width="180" height="242" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgduvhLPLPV5jHzD-1UxaYp93LduU0OpqSoJNPcHgEUk28_dTbwfRh2xyGC7muEhyZVFllTfGZCkSMRYOKmNqRI5Uk5Ai6lC5vQ0IvORf0ldKrlkPuJvCaDa7Hyak0BVleDoe33z-QsGHHY56Di6oGCMNcwY6JGzfKzjDD6_aKWiwBpYkM7H-jk/s1600/img_23110610571788.gif" width="180" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div>Redaccióhttp://www.blogger.com/profile/16134080623565608712noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8453857490112842534.post-77541624366714436502023-10-16T08:35:00.000-07:002023-10-16T08:35:20.210-07:00Curs: Art, arqueologia, història i antropologia d’Amèrica IV: conquesta i colònia | 2023-2024<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiw1LH5vBsg0SK5Sgtj0lxwVZ8vMk_vgkdRgmrPuy30kELCuWQSqR-xv-zYZNqt6-C2euP1pheeEzh8Z5s6KFwPOm29biGQVcjoYpy8FDCZt-70TWezDvavOBiMPCTYLpHZeQfqaCf1O-VQ-cD769d3-KPjb7BVb59dfviw_zsZPFs8Ctcp8m0w8j_0teI/s664/Art%20arqueologia%20historia%20antropologia%20d'am%C3%A8rica%20IV%20conquesta%20i%20col%C3%B2nia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="242" data-original-width="664" height="234" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiw1LH5vBsg0SK5Sgtj0lxwVZ8vMk_vgkdRgmrPuy30kELCuWQSqR-xv-zYZNqt6-C2euP1pheeEzh8Z5s6KFwPOm29biGQVcjoYpy8FDCZt-70TWezDvavOBiMPCTYLpHZeQfqaCf1O-VQ-cD769d3-KPjb7BVb59dfviw_zsZPFs8Ctcp8m0w8j_0teI/w640-h234/Art%20arqueologia%20historia%20antropologia%20d'am%C3%A8rica%20IV%20conquesta%20i%20col%C3%B2nia.jpg" width="640" /></a></div><div style="text-align: center;"><br /></div>En aquest curs fan una revisió de la conquesta i la colonització d’Amèrica, des de l’òptica dels conqueridors i també des de la visió nativa americana. Un xoc entre dos mons que va canviar la història dels seus protagonistes per sempre. Una nova mirada a la conquesta allunyant-nos de mites i estereotips per conèixer els detalls i les conseqüències d’un dels episodis més rellevants de la història americana, europea i mundial.<div><br /></div><div>A càrrec de <b>Ariadna Baulenas Pubill</b>, llicenciada en Història per la Universitat de Girona. Doctora en Història de l’Art per la Universitat Autònoma de Barcelona. Autora de diversos articles -científics i de divulgació- i dels llibres <i>La divinidad Illapa: poder y religión en el imperio inca</i> i <i>Las civilizaciones <br />precolombinas.</i> Actualment és la directora de l’Institut de Cultures Americanes Antigues.</div><div><br /></div>Del 10 d'octubre de 2023 al 28 de maig de 2024, de les 16 a les 18h.<div><br /><div>Al Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya</div><div>(Rambla de Catalunya, 8 pral., Barcelona, Catalunya)</div><div><br /></div>Organitza: Col·legi de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya.<div><br /><b>Programa</b><div><br />- L'Europa del final del segle XV<br />- Mites i realitats de la vida i obra de Cristòfor Colom<br />- El desengany de les Antilles<br />- Hernán Cortés i la caiguda de Tenochtitlan<br />- La conquesta del Pacífic<br />- Francisco Pizarro i la conquesta dels Andes<br />- L'epopeia de l'Araucania<br />- A la recerca del Dorado i altres mites<br />- La ploma de la conquesta<br />- Les causes de la derrota americana<br />- De virreis i virregnats<br />- Sota la tutela del Consejo de Indias<br />-"Se acata pero no se cumpla"<br />- El pes de la justícia<br />- El debat des de l'ànima<br />- Enviar la paraula de Déu<br />- Extirpar la paraula dels déus<br />- El valor d'un Potosí<br />- Galions, pirates i corsaris<br />- Un sistema de castes<br />- L'art de la resistència<br />- L'arribada dels americans a Europa<br />- Les altres conquestes<br />- "Siempre es noble conspirar contra la tiranía"<br />- Síntesi, conclusió i visió general de la conquesta americana</div><div><br /></div><div><div><a href="https://cdl.cat/curso/US2411" target="_blank">+ informació</a></div></div></div></div>Redaccióhttp://www.blogger.com/profile/16134080623565608712noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8453857490112842534.post-4619556111233054242023-10-16T08:09:00.001-07:002023-10-16T08:09:11.266-07:00Conferència d'en Jordi Bilbeny a Riudoms sobre la censura d'estat contra Catalunya | 20 oct.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjV4DoIZNRKU3QnY2-hoR_SPcISnP8DJzlW9I6ADZ2DQQkKqUiqcgBi0bHtnwoQ3b4NKX0m1al3DQN_14FCkBn4N3eTLCyMf8otGS290WgAGRAIm3wFbaTOX2C4X9QwEQpCBxhrkQkmH4ZF4AsV5XivfkXeu6QI_voi5JWh_5wt3d7lHVdpfbNWtWiKnjQ/s443/Jordi%20bilbeny%202023.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="305" data-original-width="443" height="440" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjV4DoIZNRKU3QnY2-hoR_SPcISnP8DJzlW9I6ADZ2DQQkKqUiqcgBi0bHtnwoQ3b4NKX0m1al3DQN_14FCkBn4N3eTLCyMf8otGS290WgAGRAIm3wFbaTOX2C4X9QwEQpCBxhrkQkmH4ZF4AsV5XivfkXeu6QI_voi5JWh_5wt3d7lHVdpfbNWtWiKnjQ/w640-h440/Jordi%20bilbeny%202023.jpg" width="640" /></a></div><br /><div style="text-align: center;"><br /></div>Conferència a Riudoms del cap de recerques de l'Institut Nova Història, el filòleg i historiador Jordi Bilbeny, titulada «La censura d'estat contra Catalunya als segles XV, XVI i XVII. Documents, proves, raons»<div><br />Dia: Divendres, 20 d'octubre del 2023<br />Hora: 2/4 de 8 del vespre<br />Lloc: Sala d’actes de la Casa de Cultura<br />Adreça: Carrer del Beat Gran, 73<br />Ciutat: Riudoms<br />Comarca: Baix Camp<br /><br />Organitza: Consell Local de la República de Riudoms.<br />Amb el suport de l'Ajuntament de Riudoms i del CERAP.<br /><br /><div>Entrada de franc.</div></div><div><br /></div><div><a href="https://www.inh.cat/agenda/Conferencia-d'En-Jordi-Bilbeny-La-censura-d'estat-contra-Catalunya-als-segles-XV,-XVI-i-XVII.-Documents,-proves,-raons--2023-10-20" target="_blank">+ informació</a></div><div><br /></div>Redaccióhttp://www.blogger.com/profile/16134080623565608712noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8453857490112842534.post-63881600972929574592023-10-16T07:03:00.001-07:002023-10-16T07:06:26.414-07:00Cicle de Tardor de conferències de l'Institut Nova Història a la Casa Elizalde | 18 oct. - 13 des.<p><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgs0tGYzjHd7xH6L2SVorYDoMTw0IvsdZ2ZdgEeGgZv-CCe-2QGAJxARt8Ozx01lDwNqsszP-_c0gHALPPQvoEhdbIcRb5WRUTYyqSEMaCv9kAv5cVkC8z40lS-BEgstPauJ2rhqVFWSQ9cYbxyV6LHih_zZyagft-XbCglhXzcT419NfhJQN3n/s1010/confer%C3%A8ncies%20a%20la%20casa%20elizalde%20del%20ciclde%20de%20tardor%20de%20l'Institut%20Nova%20Hist%C3%B2ria.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="611" data-original-width="1010" height="389" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgs0tGYzjHd7xH6L2SVorYDoMTw0IvsdZ2ZdgEeGgZv-CCe-2QGAJxARt8Ozx01lDwNqsszP-_c0gHALPPQvoEhdbIcRb5WRUTYyqSEMaCv9kAv5cVkC8z40lS-BEgstPauJ2rhqVFWSQ9cYbxyV6LHih_zZyagft-XbCglhXzcT419NfhJQN3n/w640-h389/confer%C3%A8ncies%20a%20la%20casa%20elizalde%20del%20ciclde%20de%20tardor%20de%20l'Institut%20Nova%20Hist%C3%B2ria.jpg" width="640" /></a></p><div style="text-align: center;"><br /></div>Un any més torna el cicle de conferències sobre la manipulació de la història de Catalunya, organitzat per l'Institut Nova història. Enguany, any 2023, tindràn lloc a la Casa Elizalde de Barcelona (carrer de València, 302, Barcelona – Aula 2.4), on es presentaran les noves investigacions de Manel Capdevila, Miquel Llauradó, Pep Mayolas i Jordi Bilbeny.<br /><br /><div><b><u>Programa del cicle<br /></u></b><br /><b>Dimecres, 18 d’octubre<br /></b>MANEL CAPDEVILA<br /><i>Virgen del Pilar per la Moreneta i González Telmo per sant Elm: la castellanització dels patrons catalans<br /></i><br /><b>Dimecres, 8 de novembre<br /></b>MIQUEL LLAURADÓ<br /><i>Catalans històrics: de la Batalla de Lepant a la ciència dels huracans<br /></i><br /><b>Dimecres, 22 de novembre<br /></b>PEP MAYOLAS<br /><i>La Biblioteca Ferrandina a Barcelona<br /></i><br /><b>Dimecres, 13 de desembre<br /></b>JORDI BILBENY<br /><i>Lleonard i l’«Escola d’Atenes» de Rafael</i></div><div><i><br /></i></div><div>Lloc: Casa Elizalde, carrer de València, 302, Barcelona – Aula 2.4<br />Horari: les conferències començaran a les 19.15 hores<div>Organitza: Institut Nova Història (INH)<br /><br />Preu per conferència: Adherits 10 € i no adherits: 13 €.<br />Preu tot el Cicle: Adherits 30 € i no adherits: 40 €.</div><div><i><br /></i></div><div><a href="https://www.inh.cat/" target="_blank">+ informació</a></div></div><div><br /></div>Redaccióhttp://www.blogger.com/profile/16134080623565608712noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8453857490112842534.post-38810360867539873932023-09-26T08:02:00.000-07:002023-09-26T08:02:38.823-07:00Presentació de llibre: "Teresa de Jesus: Clarissa, catalana, abadessa i doctora" | 27 set.<p> <a href="https://www.inh.cat/data/files/pictures/230922231436211.jpg"><img src="https://ci6.googleusercontent.com/proxy/qur9kxpGeo6vIR7hQvO95jKsSRmymzAYLcEtn3p0u6W9RhXAWwWGdE9_zHrurpvsfd8nkYex7J7KAiX5Q6QilGFUYiMB1GY71MFq6sftR7an4A=s0-d-e1-ft#https://www.inh.cat/data/files/pictures/img_230922231436211.jpg" /></a></p><br />Dimecres, 27 de setembre del 2023, es presentarà a la llibreria Alibri, el darrer llibre de l'investigador Pep Mayolas titulat "Teresa de Jesus: Clarissa, catalana, abadessa i doctora".<br /><br />L'acte serà a la llibreria Alibri, al Carrer Balmes, 26, de Barcelona. A les 7 de la tarda.<br />Organitza Llibres de l'Índex.<br /><br />Teresa de Jesús va ser una catalana universal que l’Església i la monarquia de Felip II van extirpar de la història de Catalunya per convertir-la en una santa de Castella plenament ajustada a les directrius del Concili de Trento (1545-1563). La primera part del llibre explica com es va construir la famosa Teresa d’Àvila. La segona part descriu l’ambient social i cultural català on es forjaria una Doctora en Teologia com la que s’endevina sota la monja retallada per la censura i ens la presenta com a abadessa i doctora. La tercera part convida a una passejada pel Laberint de la Suplantació i exposa per què s’identifica Teresa amb l’abadessa de Pedralbes. L’Epíleg desgrana la sèrie d’indicis i proves que permeten d’afirmar que Teresa de Jesús fou el nom de religió d’una dama catalana d’altíssim llinatge. En paraules d’En Jordi Bilbeny, «Teresa de Jesús. Clarissa, Catalana, Abadessa i Doctora és una de les sotragades intel·lectuals més contundents i commovedores dels darrers temps», una autèntica revelació.<div><br /><div><a href="https://www.inh.cat/agenda/Presentacio-del-llibre-Teresa-de-Jesus-Pep-Mayolas-a-la-llibreria-Alibri-2023-09-27" target="_blank">+ informació</a><div><br /><br /><br /><br /><br /><table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small; width: 600px;"><tbody><tr><td style="margin: 0px;"></td><td style="margin: 0px;" width="600"><br /></td></tr></tbody></table></div></div></div>Redaccióhttp://www.blogger.com/profile/16134080623565608712noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8453857490112842534.post-30531311994615641842023-09-26T07:38:00.003-07:002023-09-26T07:38:57.189-07:00Cicle: La conquesta i colonització d'Amèrica des de la perspectiva dels nadius | 10 oct - 28 maig<div style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiT4oW9pc_LcIG9m3czSlGeUWumU8L4Lv64dsNt0sbm5EtUM0-LGFg47QeMzMFb_pjHHLp77xXR3Cb5ShXtHBFJ-g1bkcDkG0P2VGW5WWYDRBvecP8koB-fS_LiefF-4GWtnR1jOn0niZ9hjpnXd4UPA8ZO2HqrDUcrbWjJtfpOvbTlQVUQwNhVXlCJCs/s718/ihg09.jpg"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiT4oW9pc_LcIG9m3czSlGeUWumU8L4Lv64dsNt0sbm5EtUM0-LGFg47QeMzMFb_pjHHLp77xXR3Cb5ShXtHBFJ-g1bkcDkG0P2VGW5WWYDRBvecP8koB-fS_LiefF-4GWtnR1jOn0niZ9hjpnXd4UPA8ZO2HqrDUcrbWjJtfpOvbTlQVUQwNhVXlCJCs/w478-h640/ihg09.jpg" width="478" /></a></div><br />Primera conferència virtual de l'ICAA, En aquesta edició de la Universitat Sènior (oberta a tothom) s'analitzarà la conquesta i colonització d'Amèrica i s'intentarà fer-ho des de la perspectiva americana. Us animeu a veure la conquesta des d'una perspectiva que probablement no heu vist abans?<br /><br />Els curs té lloc els dimarts a la tarda (de 16:00 a 18:00h) i es realitza en doble modalitat: presencialment i virtualment amb classes en directe retransmeses on-line (que possibilita la participació dels assistents).<br /><br />Si hi esteu interessats, cliqueu sobre la imatge per a més informació i per a fer la inscripció. No ho oblideu, però, que com a membres de l'ICAA podeu gaudir del descompte en la quota, seleccionant l'opció "Membres d'altres col·legis professionals o entitats organitzadores".<br /><br />Professorat: Ariadna Baulenas Pubill<br /><br />Dates: Del 10 d'octubre de 2023 al 28 de maig de 2024<br />Dies: Dimarts<br />Hores: De 16 a 18 h<div><br />Lloc: Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya (Rambla de Catalunya, 8 pral.- Barcelona, Catalunya)<br /><br /><a href="https://cdl.cat/curso/US2411">+ informació</a></div>Redaccióhttp://www.blogger.com/profile/16134080623565608712noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8453857490112842534.post-80626903724417697912023-07-28T01:47:00.008-07:002023-07-28T01:52:26.951-07:00El Museu de l'Antiga Tolosa de Llenguadoc<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5xyLyYSQlnt8RLkzC72urdeSHYLMP6FH9_U40aFPAOP100TP3xfIl5ZViDyo9I6PecI25dhBmwjPfOduTbDeZz-3wcPVGK0vdvNTU8fPYQxlMRcPbo3pTRJgVPUdLUcUp-4cF4utDz-78GmBrsaOdh9LVB5Cis62Zh04DhADsKaxoCfmOfSwFmURCjJ4/s800/Museu%20de%20l'antiga%20tolosa%20de%20llenguadoc.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="687" data-original-width="800" height="550" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5xyLyYSQlnt8RLkzC72urdeSHYLMP6FH9_U40aFPAOP100TP3xfIl5ZViDyo9I6PecI25dhBmwjPfOduTbDeZz-3wcPVGK0vdvNTU8fPYQxlMRcPbo3pTRJgVPUdLUcUp-4cF4utDz-78GmBrsaOdh9LVB5Cis62Zh04DhADsKaxoCfmOfSwFmURCjJ4/w640-h550/Museu%20de%20l'antiga%20tolosa%20de%20llenguadoc.jpg" width="640" /></a></div><div style="text-align: center;"><br /></div>Fundat l'any 1907 per l'Association des Toulousains de Toulouse, el Museu de l'Antiga Tolosa (Museé du Vieux-Toulouse) acull els visitants en el prestigiós entorn d'una mansió privada de finals del Renaixement: l'hotel Dumay. <div><br /></div><div>A només 100 metres de la carismàtica Place du Capitole, el lloc sorprèn per la seva calma, propici per a un viatge al passat de la ciutat. La ruta, dividida en sales temàtiques, permet trobar les respostes a les preguntes sobre l' evolució de la ciutat (els orígens, les muralles, el Canal du Midi, els monuments religiosos o civils, etc.), les seves antigues institucions (els capítols, el Parlament), els artistes de Tolosa i la vida cultural de finals del segle XIX (amb una evocació particular del Théâtre du Capitole, que va fer de Tolosa una de les capitals de l'òpera a Europa), sense oblidar les col·leccions de terrissa local o una presentació del vestuari i de la vida popular de principis del segle XX. </div><div><br /></div>El Museu de la Tolosa Vella presenta objectes que evoquen la història de la ciutat de Tolosa , des de l'antiguitat fins al segle xx . Aquest museu està establert des de 1948 a l'Hôtel Dumay de la rue du May, al centre històric de la ciutat. <div><br /><div>El museu ofereix col·leccions variades i variades com objectes o documents antics que evoquen el passat de la ciutat a través dels seus habitants, les seves personalitats importants, les seves prestigioses institucions o els seus monuments. Presenta en particular una còpia en fusta de <i>Le damas à décoller des Capitouls</i>, l'original del qual es troba al museu Paul-Dupuy de Tolosa. </div><div><br /></div><div>La història de la Société des Tolousains de Toulouse s'inicia a l'antiga caserna de la Missió, la plaça de la Daurade. En aquest edifici, al segon pis, hi tenien dues sales per a l'administració i la conservació de les nombroses donacions que, des de 1907, acabaran formant el Musée des Tolousains de Toulouse.</div><div><br />L'afluència d'aquestes donacions i la gran quantitat de socis que l'entitat comença a guanyar fan que acabin demanant a la ciutat uns locals més grans. Aleshores es proposa la planta baixa de l'hotel de Loubens, més conegut amb el nom de Roquette. Després d'un temps, s'abandona aquest espai en favor de tres habitacions en un edifici de la rue Saint-Jean. on es situa la seu de l'entitat i el museu fins l'any 1948, quan s'escull l'Hôtel Dumay, el seu emplaçament fins al dia d'avui. <div><br /></div><div>Aquest hotel deu el seu nom a l'home que el va fer construir, a la fi del segle XVI, Antoine Dumay <a href="https://fr.wikipedia.org/wiki/Antoine_Dumay">,</a> un metge de renom. L'any 1948, l'Hôtel Dumay era propietat del doctor Siméon Durand i la seva dona. Aquest metge militar va somiar en transformar la seva casa en un museu d'història local. Va cedir així el seu hotel a l'Associació les Tolousains de Toulouse, amb la condició expressa que hi traslladés la seu i el museu. Aquesta donació, feta l'any 1948, va permetre als habitants de Tolosa (a instàncies de Pierre Salies , que va donar el nom definitiu al museu: Musée du Vieux-Toulouse) gaudir de diverses sales d'exposicions l'any 1955. Pierre Salies va ser comissari. del museu fins l'any 1966. Actualment és propietat de la Société des Tolousains de Toulouse i Amis du Vieux Toulouse.</div><div><br /></div><div><b>Museé du Vieux-Toulouse - Museu de l'Antiga Tolosa</b></div><div>7 Rue du May - Carrièra de May</div><div>Tolosa de Llenguadoc, Occitània<br /><div><br /></div><a href="https://toulousainsdetoulouse.fr/" target="_blank">+ informació</a></div></div></div><div><br /></div>Redaccióhttp://www.blogger.com/profile/16134080623565608712noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8453857490112842534.post-86645734625313281442023-07-26T04:17:00.002-07:002023-07-26T04:26:11.980-07:00La rehabilitació de l’antic Col·legi de les Monges d'Amposta, a concurs d’idees<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKv_26ho0IpKzJvY0r5KPO6Z2_mK5g7CHOC9xl-BwbvmCY-mWEJGitKG62Bxri5CT6S5uyiWAu_FjPB3Yc53tf0_vv88JlI-sIS4C936TJyeYac9ZWG_dfSLUiqQ6DSKgDJGYBbvapCC78NPhWPO1Lj0JxD_lZoF8f3yIviEmvkz9BzD7SPZg6kzx2IR4/s1200/monges-canal--petita-2023-07-25.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1200" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKv_26ho0IpKzJvY0r5KPO6Z2_mK5g7CHOC9xl-BwbvmCY-mWEJGitKG62Bxri5CT6S5uyiWAu_FjPB3Yc53tf0_vv88JlI-sIS4C936TJyeYac9ZWG_dfSLUiqQ6DSKgDJGYBbvapCC78NPhWPO1Lj0JxD_lZoF8f3yIviEmvkz9BzD7SPZg6kzx2IR4/w640-h480/monges-canal--petita-2023-07-25.jpg" width="640" /></a></div><div style="text-align: center;"><br /></div> La recuperació de l’antic col·legi de les Monges d'Amposta segueix avançant. Després dels treballs d’enderrocament de les parts no protegides com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), ara s’ha avançat amb la tramitació administrativa del projecte. I és que la Junta de Govern Local del 24 de juliol va aprovar les bases del concurs d’idees per a la rehabilitació, reforma i ampliació de l’antic col·legi de les Monges, que contempla la redacció del projecte, tant bàsic com executiu, la direcció d’obra total i la direcció d’execució total.<br /><br />Fins el 28 d’agost, i amb un pressupost de licitació de 411.399,66 euros (sense IVA) les empreses poden presentar les seves idees per a la recuperació d’aquest espai històric que s’ha de convertir en la futura seu de l’Escola d’Art i Disseny Esardi. "Com amb la recuperació de les Cases del Castell, també vam decidir que un concurs d’idees amb jurat era la millor opció per aconseguir el millor projecte per a recuperar aquest espai històric de la ciutat", diu l’alcalde d’Amposta, Adam Tomàs, qui posa en valor "l’aposta del govern municipal per recuperar el patrimoni històric de la ciutat i, a la vegada, recuperar la seva funció educativa. En aquest sentit, la regidora d’Educació, Núria Marco, posa en valor aquest fet i destaca que s’hi podran encabir totes les previsions de creixement de l’Escola d’Art i Disseny.<br /><br />Recordem que els pressupostos generals de l’Estat del 2023 van incorporar tres milions d’euros per a la rehabilitació de l’antic col·legi de les Monges, arran d’una esmena d’Esquerra.<br /><br /><b>El Convent de les Carmelites Teresianes</b> <b>d'Amposta</b><div><br /></div><div>El Convent de les Carmelites Teresianesés un edifici d'Amposta inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És un edifici religiós, convent i escola, de planta rectangular en forma de "U", emmarcant per tres costats un pati interior, i el quart costat tancat per una tàpia.<br /><br />És un edifici de planta baixa i pis, amb un altre pis més a l'interior, amb cobertura plana. Destaca la façana principal, de gran sobrietat, dividida en dos grans registres horitzontals on s'obren finestres amb emmarcaments senzills, de pedra a la planta baixa i d'arrebossat al pis superior, una cornisa simple i una barana molt senzilla, sobresortint únicament les pedres cantoneres, o motllures en pedra de les cantonades. A la banda dreta d'aquest edifici es troba l'edifici nou de l'escola, edificació moderna en la qual únicament destaca una part de la secció superior amb grans finestrals i lleugerament inclinada. A l'interior destaca un pati, així com tot el seu emmarcament, on hi ha una mena de galeria oberta, amb terrassa superior amb baranes que presenten una ornamentació de motius corbs estilitzats amb reminiscències de fulles. Totes les parets exteriors d'aquesta part interior són pintades de calç amb tons beix clars.<br /><br />La fundació de l'ordre a Amposta data del 1904. El solar per a la construcció del convent sembla que anteriorment formava part d'algun sequer d'arròs. Fou comprat a bon preu a causa de la semidonació que en va fer la propietària. Ja des del primer moment funcionava com a convent i escola. Durant la Guerra Civil no va sofrir grans desperfectes. Després de la guerra va reprendre l'activitat, fonamentalment la docent i entre els anys 1955 i 1965 es construeix un edifici annex a la dreta de la façana principal i situat a la cantonada del carrer Palau i Quer, que feia les funcions exclusives d'escola, a més del braç dreta de la "U" de l'edifici base, i també un nou pavelló que servia com a guarderia infantil.<br /><br />L'any 1999, l'activitat pedagògica i el convent es va traslladar a un nou edifici als afores d'Amposta. El 2018, l'Ajuntament d'Amposta adquirí l'edifici amb intenció de rehabilitar-lo i encabir-hi instal·lacions municipals.<div><div><span style="background-color: #f4f6f7; color: #f4f6f7; font-family: "Open Sans", Arial, "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 0px;">mposta protegirà l'antic col·legi de les monges. Durant la darrera sessió plenària, celebrada dilluns, va aprovar-se definitivament la declaració de bé cultural d'interès local (BCIL) de l'immoble.</span></div><div><p style="background-color: #f4f6f7; box-sizing: border-box; color: #f4f6f7; font-family: "Open Sans", Arial, "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 0px; line-height: 0px; margin: 0px 0px 10px;">El consistori vol protegir la seua part històrica d'enderrocs per, en un futur, adquirir-lo i obrir-lo per a usos turístics i culturals. Ara l'immoble és propietat d'una empresa però es troba en procés d'execució immobiliària. Un cop l'edifici passe a mans de l'anomenat banc dolent, el govern espera poder comprar-lo.</p><p style="background-color: #f4f6f7; box-sizing: border-box; color: #f4f6f7; font-family: "Open Sans", Arial, "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 0px; line-height: 0px; margin: 0px 0px 10px;">L'immoble està situat al carrer Tarragona i va ser inaugurat l'any 1925. L'any 2000 les monges carmelites van traslladar el col·legi en un nou terreny i espai més gran a un dels principals accessos de la capital del Montsià i l'antic va passar a mans privades.</p><p style="background-color: #f4f6f7; box-sizing: border-box; color: #f4f6f7; font-family: "Open Sans", Arial, "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 0px; line-height: 0px; margin: 0px 0px 10px;">L'empresa volia construir una promoció d'habitatges, però la crisi immobiliària va aturar el projecte. Ara l'edifici està abandonat i en procés d'execució hipotecària.</p>Podeu consultar els <a href="https://contractaciopublica.cat/ca/detall-publicacio/80951672-a7f0-414b-b1b6-c248241ec2e0/200103905">plecs de clàusules aquí</a>.<div><br /></div><div><a href="https://www.amposta.cat/pagina.asp?i=ca&amigable=rehabilitacio-antic-col-legi-monges-concurs-idees" target="_blank">+ informació</a><br /> <div><br /></div><div><br /></div></div></div></div></div>Redaccióhttp://www.blogger.com/profile/16134080623565608712noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8453857490112842534.post-43781974254217782072023-07-17T02:39:00.006-07:002023-07-17T02:56:12.668-07:00Troben un altar a la deessa Demeter al jaciment d'Empúries<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXPqlD-nYhYyfHsjsMxul9CsVpaYd9ixLz8qK1nbQyT5QA2sFHlw71xH8sUN3tCAc7FoAMEjalXDDYbujNXub5xo5p8CGYUTEfeoL0MVGTiDWGQKooEQAOUnqDdjIxBh9pKIZ2QOJ75JN1aGAdpgmhecXlwLulJ0EGhxY7ToKshFbUAk2MSU2hTnaz7LU/s680/altar%20a%20la%20deessa%20mare%20o%20Demeter%20a%20Empuries.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="453" data-original-width="680" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXPqlD-nYhYyfHsjsMxul9CsVpaYd9ixLz8qK1nbQyT5QA2sFHlw71xH8sUN3tCAc7FoAMEjalXDDYbujNXub5xo5p8CGYUTEfeoL0MVGTiDWGQKooEQAOUnqDdjIxBh9pKIZ2QOJ75JN1aGAdpgmhecXlwLulJ0EGhxY7ToKshFbUAk2MSU2hTnaz7LU/w640-h426/altar%20a%20la%20deessa%20mare%20o%20Demeter%20a%20Empuries.jpeg" width="640" /></a></div><div style="text-align: center;"><br /></div><div><div class="separator" style="clear: both;">Les darreres excavacions dutes a terme pels equips arqueològics del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MACarqueologia) al jaciment d'Empúries, al santuari portuari de la ciutat grega, han permès descobrir un altar de grans dimensions, així com una escala monumental que permet conèixer la disposició del santuari, possiblement dedicat a la deessa Demèter o Dea Mater, la deessa mare llunar de la fertilitat.<br /><br />L'altar monumental és una troballa excepcional atesa la seva singularitat a la península Ibèrica: el seu bon estat de conservació permetrà la seva futura posada en valor i, per tant, apropar als visitants les pràctiques religioses dels antics grecs d’Empòrion.<br /><br />La intervenció arqueològica forma part dels treballs del projecte de recerca impulsat pel MACarqueologia des del 2018. En col·laboració amb l’Instituto Arqueológico Alemán de Madrid, té com a objectiu l’estudi de les antigues àrees portuàries d'Empúries. Les feines de recerca al jaciment d'Empúries són constants, i des del 2018 estan focalitzades, sobretot, en les antigues zones portuàries.</div><div class="separator" style="clear: both;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both;">Els arqueòlegs han acabat d'excavar tota l'àrea que formava part de la façana litoral de l'antiga ciutat grega i han desmuntat diverses estructures dels segles XVII i XVIII, quan es va construir un convent de monjos servites sobre les restes de l'antiga ciutat grega. Amb l'eliminació d'aquests elements, han aconseguit dades d'un santuari situat en aquest espai d'enllaç, possiblement dedicat a Demèter, la deessa de l'agricultura. <div><br /></div>El santuari trobat es creu que pertany a la segona meitat del segle VI aC, l'època fundacional de la ciutat grega, i amb diverses reformes i ampliacions posteriors va perdurar fins com a mínim el segle III aC. Entre les reformes que es van fer a la zona de l'altar, Castanyer destaca la que hi devia haver a principis del segle V aC, quan el santuari es va ampliar amb una terrassa amb porticat, on s'han trobat «restes d'una llar de caràcter ritual, on es farien ofrenes». </div><div class="separator" style="clear: both;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both;">La troballa es troba al camí que devia unir el port amb el poblat d'Empúries, que aleshores s'alçava sobre un promontori rocós. El port era on ara hi ha el passeig que uneix la ciutat grecoromana amb Sant Martí d'Empúries. L'equip d'arqueòlegs va trobar les restes del santuari després de desmuntar diverses estructures d'un convent de monjos servites construïdes entre els segles XVII i XVIII.</div><div class="separator" style="clear: both;"><br />Els arqueòlegs han acabat d'excavar tota l'àrea que formava part de la façana litoral de l'antiga ciutat grega i han desmuntat diverses estructures dels segles XVII i XVIII, quan es va construir un convent de monjos servites sobre les restes de l'antiga ciutat grega. Amb l'eliminació d'aquests elements, han aconseguit dades d'un santuari situat en aquest espai d'enllaç, possiblement dedicat a Demèter o Dea Mater (Deessa Mare), la deessa de l'agricultura que, curiosament, també es creu que era la deessa principal dels gals <i>catalauni </i>o<i> catalauns, </i>possibles predecessors dels actuals catalans peninsulars, segons alguns experts francesos.<br /><br />De l'existència d'aquest espai de culte a Empúries, els arqueòlegs ja en tenien algunes pistes de campanyes anteriors: "ofrenes votives, com ara petites gerres o vasos i fragments de figures de terracota", com concreta el conservador del museu d'Empúries, Pere Castanyer, que s'hi havien trobat. <span style="background-color: #f4f6f7; color: #f4f6f7; font-family: "Open Sans", Arial, "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 0px;">Sobre la relació amb la deessa de l’agricultura del temple, Castanyer diu que és “claríssima” perquè així ho indiquen “tant el tipus de ritual com les representacions de terracota de caràcter femení” que s’han trobat tant en aquesta com en anteriors campanyes.</span><span style="background-color: #f4f6f7; color: #f4f6f7; font-family: "Open Sans", Arial, "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 0px;">Sobre la relació amb la deessa de l’agricultura del temple, Castanyer diu que és “claríssima” perquè així ho indiquen “tant el tipus de ritual com les representacions de terracota de caràcter femení” que s’han trobat tant en aquesta com en anteriors campanyes.</span><span style="background-color: #f4f6f7; color: #f4f6f7; font-family: "Open Sans", Arial, "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 0px;">Sobre la relació amb la deessa de l’agricultura del temple, Castanyer diu que és “claríssima” perquè així ho indiquen “tant el tipus de ritual com les representacions de terracota de caràcter femení” que s’han trobat tant en aquesta com en anteriors campanyes.</span></div><div class="separator" style="clear: both;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhydFPenWVDEChv-p_9Id0Lsx268Cw_7DLYO-xyGDjohPlFGjuSFqCqqGf5noSORMTyDwdWPER46vwjxbFBmXqWT_x4CulfGvemDcDWwapRP8UmQaZsW1MkveMhv5vNK52KSqHKjoW-j_Ur3jA_H8HisfbLyS8OTJ-_d3tk9j-lH5fuA01uICx6EtETwMk/s670/ofrenes%20a%20demeter%20a%20empuries.webp" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="378" data-original-width="670" height="362" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhydFPenWVDEChv-p_9Id0Lsx268Cw_7DLYO-xyGDjohPlFGjuSFqCqqGf5noSORMTyDwdWPER46vwjxbFBmXqWT_x4CulfGvemDcDWwapRP8UmQaZsW1MkveMhv5vNK52KSqHKjoW-j_Ur3jA_H8HisfbLyS8OTJ-_d3tk9j-lH5fuA01uICx6EtETwMk/w640-h362/ofrenes%20a%20demeter%20a%20empuries.webp" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both;">Enguany ja s'havia descobert "un petit pou on s'havien llençat aquestes peces", un dipòsit de culte. A l'interior, hi havia petits craters i gerretes (fotografia superior), que és el que ha permès constatar que la cronologia del santuari s'estén, com a mínim, fins al segle III aC, cosa que fins ara es desconeixia.</div><div class="separator" style="clear: both;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both;">Castanyer destaca que el santuari "feia de nexe entre la ciutat i el port, que és la raó principal de fundació de l'assentament". Demostra que Empúries estava estructurada de la mateixa manera que altres ciutats gregues del Mediterrani.</div><br />El Museu d'Arqueologia de Catalunya té previst programar una sèrie d'accions per donar a conèixer aquests resultats, tant en l'àmbit científic com al públic que visita el conjunt arqueològic d'Empúries, situat al terme municipal de l'Escala.<div class="separator" style="clear: both;"><br /><br /><div style="text-align: center;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBdCN0T4oX03ajPixivXwU0AKJGZTXD2P_3XsfhALJSG8isQGmsxVgubAjArXHiKt6jgQNep3mymVmZXpgeAHLchp9iVJPjZwZ2o1x9xsdt8OuzGPmHzEooBhgOblUh5gs-NTDWVCGVwA6UUM0qz2X1DQmTw8GxaVwDACGP70dnjFJ3b87m-uwY3KBMas/w436-h640/Imatge%20de%20la%20zona%20amb%20l" /></div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: center;"><br /></div></div><br /><div style="text-align: center;"><br /></div></div>Redaccióhttp://www.blogger.com/profile/16134080623565608712noreply@blogger.com