La Cova del Roc de les Orenetes de Queralbs revela una comunitat prehistòrica de fa 4.000 anys

La cova del Roc de les Orenetes, situada al terme municipal de Queralbs (Ripollès), continua aportant informació clau sobre les comunitats que van habitar el Pirineu fa entre 3.000 i 4.000 anys. Les excavacions arqueològiques han permès identificar les restes d’una seixantena d’individus, convertint aquest enclavament en un dels jaciments necrològics prehistòrics més rellevants de la serralada tant per la quantitat de restes humanes recuperades com pel seu excel·lent estat de conservació.

La major part dels individus localitzats corresponen al període del Calcolític, fa aproximadament 4.000 anys, una etapa de transició entre el Neolític i l’edat del Bronze caracteritzada per l’aparició de la metal·lúrgia del coure. També s’han documentat les restes de cinc o sis persones datades uns mil anys més tard, ja en plena edat del Bronze, fet que indica que la cavitat va mantenir la seva funció funerària durant diverses generacions.

Les restes recuperades corresponen a persones de totes les edats, des d’infants de dos anys fins a adults de més de cinquanta. Aquesta diversitat permet als investigadors reconstruir aspectes demogràfics i socials de les comunitats que van utilitzar la cova com a espai d’enterrament.

Segons explica Rosa Soler, estudiant predoctoral d’Arqueologia que participa en les excavacions des del 2019, el jaciment ofereix una oportunitat excepcional per comprendre les condicions de vida de les poblacions prehistòriques de l’Alt Ripollès. Tot i això, encara hi ha interrogants importants per resoldre. “Sabem on s’enterraven i gràcies a això podem reconstruir bona part de les seves condicions de vida, però encara desconeixem on vivien exactament i quins utensilis utilitzaven”, assenyala.

Un dels aspectes que més ha cridat l’atenció dels arqueòlegs és l’elevada presència de lesions traumàtiques als esquelets. Les anàlisis han detectat nombroses evidències de violència interpersonal, tot i que els investigadors descarten, de moment, que es tractés d’un conflicte bèl·lic organitzat.

“Veiem diferents episodis de violència, però no podem parlar d’una guerra. Podrien ser enfrontaments entre grups, clans o altres col·lectius”, explica Soler. Entre les troballes més significatives hi ha fractures que van cicatritzar abans de la mort dels individus, així com ferides mortals. Destaca especialment el cas d’una costella amb una punta de fletxa encara incrustada, una prova directa dels episodis violents que van afectar aquesta comunitat.

Les investigacions actuals també busquen establir possibles vincles entre els individus enterrats al Roc de les Orenetes durant l’edat del Bronze i un altre grup humà documentat a la propera cova del cingle del Collell, situada a poca distància. Aquesta connexió podria ajudar a entendre millor l’organització territorial i les relacions entre les poblacions prehistòriques que ocupaven la vall.

Els treballs arqueològics continuaran almenys fins al 2029 dins del projecte Arrels prehistòriques de la transhumància a l’Alt Ripollès, dirigit per l’arqueòleg Carles Tornero. La iniciativa compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Queralbs i el Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser.

A mesura que avancen les excavacions, la cova del Roc de les Orenetes es consolida com una finestra privilegiada per entendre les formes de vida, les relacions socials i els rituals funeraris de les comunitats que van habitar el Pirineu oriental durant la prehistòria recent.