Investigacions a la Micronèsia revelen transformacions humanes dels ecosistemes abans dels europeus

Una investigació internacional feta pública aquest abril del 2026 ha posat el focus sobre la profunda transformació ambiental que les societats nadiues humanes de Pohnpei, a la Micronèsia, van provocar molt abans de l’arribada dels europeus al Pacífic. Les conclusions, vinculades a diversos estudis recents sobre manglars, sedimentació costanera i arqueologia ambiental, reforcen la idea que les illes de la Micronèsia no eren espais “verges” abans del contacte colonial, sinó paisatges intensament gestionats per les comunitats indígenes durant segles.

Els treballs analitzen especialment l’entorn de Nan Madol, l’antiga ciutat monumental construïda sobre illots artificials de basalt entre els segles VIII i XV. Durant dècades, bona part de la historiografia occidental havia interpretat aquests ecosistemes tropicals com a espais relativament estables fins a l’impacte europeu del segle XVI. Ara, les noves dades sedimentàries, botàniques i geomorfològiques mostren un panorama molt diferent.

Segons els investigadors, les poblacions locals van modificar de manera sostinguda els boscos costaners i els manglars per facilitar l’agricultura, la construcció de canals i plataformes artificials, així com l’explotació forestal destinada a sostenir l’expansió política i ceremonial de Nan Madol. Les alteracions haurien començat segles abans del primer contacte documentat amb navegants europeus.

Una de les conclusions més rellevants és que els manglars actuals de moltes zones de Pohnpei no representen necessàriament un ecosistema “primigeni”, sinó el resultat d’un procés històric d’adaptació després de transformacions humanes i canvis del nivell del mar. Alguns estudis recents indiquen que parts de l’antiga ciutat i de les seves zones agrícoles van acabar parcialment inundades per subsidència insular i per l’augment relatiu del nivell marí, fet que va afavorir l’expansió posterior dels manglars sobre espais antigament habitats.

La recerca també contextualitza aquestes transformacions dins de les pràctiques tradicionals de gestió territorial pròpies de les societats micronèsies. Lluny d’una explotació indiscriminada, els estudis remarquen que les comunitats locals combinaven agricultura arborícola, canals hidràulics, zones forestals protegides i explotació costanera en un sistema altament organitzat. Aquest model va permetre sostenir poblacions importants en una illa amb recursos limitats, però també va provocar alteracions ecològiques acumulatives detectables avui en els sediments, la distribució vegetal i l’erosió litoral. 

Els investigadors subratllen que aquestes dades obliguen a revisar una idea molt arrelada en la història ambiental del Pacífic: la separació entre “natura intacta” i “impacte humà modern”. A Pohnpei, com en altres illes oceàniques, els ecosistemes actuals són el resultat d’una interacció mil·lenària entre processos naturals i activitat humana.

Els estudis també tenen implicacions contemporànies. L’illa afronta avui una combinació especialment delicada de pujada del nivell del mar, erosió costanera i degradació dels manglars. Les recerques indiquen que alguns ecosistemes de la Micronèsia occidental podrien perdre fins a una cinquena part de la seva superfície abans del 2060 si es mantenen els escenaris climàtics més extrems. 

Els científics consideren que entendre com les societats precolonials van transformar i adaptar aquests paisatges pot ajudar a desenvolupar estratègies actuals de conservació més realistes. En lloc de restaurar una suposada “naturalesa original”, proposen interpretar els ecosistemes de Pohnpei com a paisatges culturals vius, modelats durant segles per les relacions entre població, clima i territori.

Investigadors i equips participants

La investigació publicada aquest abril reuneix aportacions de diversos equips internacionals especialitzats en ecologia tropical, arqueologia ambiental i geografia costanera.

· Joanna C. Ellison: Geògrafa ambiental i investigadora destacada en ecosistemes costaners del Pacífic. Ha treballat extensament sobre manglars i vulnerabilitat climàtica a la Micronèsia i altres arxipèlags oceànics. Ha participat en l’avaluació de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura sobre els manglars del Pacífic Nord-occidental. 

· Zachary B. Williams: Especialista en ecologia costanera i sistemes de teledetecció ambiental. El seu treball se centra en l’anàlisi espacial dels canvis de cobertura vegetal i l’impacte de la pujada del nivell del mar sobre ecosistemes tropicals insulars.

· Richard A. MacKenzie: Ecòleg del Servei Forestal dels Estats Units i un dels principals experts mundials en manglars del Pacífic. Ha desenvolupat estudis sobre carboni forestal, degradació costanera i adaptació ecològica dels manglars de Pohnpei. També ha participat en recerques sobre biomassa i vulnerabilitat climàtica dels boscos tropicals micronesis. 

· Hannah Joss: Investigadora vinculada a la Coral Reef Research Foundation de Palau. La seva feina combina ecologia marina i conservació d’ecosistemes costaners del Pacífic occidental, especialment en relació amb els efectes de l’erosió i la sedimentació sobre esculls i manglars. 

· Kodai Hasada, Shin Watanabe i Kiyoshi Fujimoto: Geògrafs i especialistes japonesos en dinàmica forestal tropical. Han treballat específicament sobre els canvis estructurals dels manglars de Pohnpei mitjançant drons i anàlisi de coberta forestal. Les seves conclusions indiquen un augment accelerat dels espais degradats i de les obertures del bosc associades a la pujada del nivell del mar i a l’erosió superficial. 

Eugene Eperiam: Investigador i tècnic ambiental del govern de l’estat de Pohnpei. Ha col·laborat en estudis sobre gestió forestal i monitoratge ecològic local, aportant coneixement territorial i dades de camp imprescindibles per a la recerca. 

Els diferents equips comparteixen una aproximació interdisciplinària que combina arqueologia, geologia, ecologia tropical i història ambiental per reconstruir com les societats precolonials de Pohnpei van transformar els ecosistemes de l’illa molt abans de l’arribada europea.