Troben 151 jaciments navals subaquàtics a l'Estret de Gibraltar

L’Estret de Gibraltar, una de les rutes marítimes més transitades del planeta des de fa mil·lennis, ha revelat un descobriment excepcional que està sacsejant la comunitat científica internacional. Aquest abril del 2026 s'ha informat als mitjans que una recent campanya d’arqueologia subaquàtica ha identificat més d’un centenar de naufragis en aquest pas estratègic entre el Mediterrani i l’Atlàntic, convertint-lo en un dels enclavaments arqueològics més importants del món.

Els investigadors han documentat 151 jaciments subaquàtics, dels quals 124 corresponen a restes de vaixells enfonsats. La troballa destaca no només per la seva magnitud, sinó també per l’amplitud cronològica: les embarcacions cobreixen més de dos mil anys d’història, des de l’època fenícia fins a conflictes del segle XX. Aquesta continuïtat temporal ofereix una oportunitat única per estudiar l’evolució de la navegació i les rutes comercials al llarg de la història.

El valor estratègic de l’Estret de Gibraltar explica en gran part aquesta acumulació de restes. Durant segles, aquest pas ha estat un coll d’ampolla per al comerç, les expedicions militars i les comunicacions entre continents. Les corrents marines, les tempestes i els conflictes armats han convertit la zona en un escenari recurrent de naufragis, deixant al fons del mar una mena d’arxiu històric submergit.

Fins fa pocs anys, però, aquesta riquesa restava pràcticament oculta. El salt tecnològic ha estat decisiu. Gràcies a l’ús de sonars d’alta resolució, vehicles submarins no tripulats i tècniques avançades de cartografia digital, els equips han pogut detectar estructures enterrades sota capes de sediment que abans eren invisibles. Aquest avenç ha multiplicat exponencialment el nombre de jaciments coneguts, passant de només quatre registres rellevants abans del 2019 a les més de cent localitzacions actuals.

2000 anys d'història sorgeixen de la mar

Els primers estudis apunten a una gran diversitat d’embarcacions. Hi ha indicis de naus comercials antigues, probablement fenícies, així com restes d’època romana, medieval i moderna. També s’han identificat vaixells relacionats amb conflictes més recents, fet que converteix el conjunt en un testimoni excepcional de la història marítima global. Cada nau pot aportar informació sobre la seva càrrega, les rutes que seguia i les condicions de vida de la tripulació.

Malgrat l’entusiasme que ha generat la descoberta, els especialistes alerten dels riscos que amenacen aquest patrimoni. L’activitat pesquera intensiva, el trànsit marítim i els efectes del canvi climàtic poden deteriorar els jaciments abans que siguin estudiats en profunditat. Per aquest motiu, diverses veus reclamen mesures de protecció urgents que garanteixin la conservació d’aquest llegat.

El descobriment marca un punt d’inflexió en l’arqueologia marítima. L’Estret de Gibraltar deixa de ser només un espai de pas per convertir-se en una font clau de coneixement històric. El que fins ara era un fons marí silenciós es revela com un arxiu extraordinari capaç d’explicar, amb una precisió inèdita, com les societats han navegat, comerciat i combatut al llarg de més de vint segles.

Tot i la magnitud del descobriment, els arqueòlegs adverteixen que queda molt més. Fins ara, l'equip només ha explorat les zones poc profundes i ha baixat fins a un màxim de 10 metres. Tot i això, la badia d'Algesires arriba a profunditats de fins a 400 metres.

[Imatge aèria d'una de les troballes]

El projecte Herakles

Les recents descobertes a l’estret de Gibraltar estan estretament vinculades a la feina d’un equip d’investigació multidisciplinari que opera sota el Projecte Herakles, una de les iniciatives d’arqueologia subaquàtica més ambicioses actualment en curs al sud d’Europa.

Pel que fa a l’equip d’investigació, no es tracta d’un únic grup, sinó d’un consorci multidisciplinari format per arqueòlegs subaquàtics, oceanògrafs i especialistes en tecnologia marina. El projecte s’emmarca dins iniciatives institucionals vinculades a l’administració pública espanyola, especialment a través d’organismes dedicats a la protecció del patrimoni subaquàtic.

Hi tenen un paper destacat equips associats a l’Instituto Español de Oceanografía, que han aportat coneixement sobre dinàmiques marines i cartografia del fons oceànic, i també unitats especialitzades en patrimoni del Ministerio de Cultura de España, responsables de coordinar la documentació i la conservació de les restes.

El projecte és coordinat per investigadors de la Universitat de Cadis, que treballen en col·laboració amb organismes de patrimoni regional com el Centre d’Arqueologia Subaquàtica. Aquest suport institucional proporciona tant expertesa acadèmica com recursos logístics per dur a terme prospeccions marines a gran escala. Entre els arqueòlegs espanyols, destaca especialment Carlos León Amores, que ha subratllat la densitat i diversitat excepcionals dels jaciments. Sota la seva direcció, l’equip ha adoptat un enfocament no invasiu, prioritzant la cartografia i la documentació per sobre de l’excavació.

L’èxit del Projecte Herakles no rau només en les seves descobertes, sinó també en la seva estructura col·laborativa. Combinant recerca acadèmica, suport institucional i innovació tecnològica, l’equip ha creat un model que podria replicar-se en altres regions marítimes amb gran riquesa històrica.