Una edició marcada per la divulgació
L'edició d'enguany ha apostat especialment per les experiències participatives, les visites guiades i les jornades de portes obertes. La iniciativa, coordinada a escala europea per l'Institut National de Recherches Archéologiques Préventives (INRAP), ha tornat a mobilitzar els equipaments integrats a l'Arqueoxarxa i al Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC).
Entre les activitats més destacades hi ha hagut les portes obertes a nombrosos jaciments i museus, les visites especialitzades a espais habitualment poc accessibles i les demostracions sobre el treball dels arqueòlegs, des de l'excavació fins a la conservació i museïtzació de les peces.
Ullastret, un dels grans protagonistes
El jaciment ibèric d'Ullastret ha tornat a ser un dels centres neuràlgics de les jornades. El Museu d'Arqueologia de Catalunya hi ha organitzat activitats especials els dies 13 i 14 de juny per donar a conèixer el patrimoni arqueològic del conjunt, considerat el poblat ibèric més gran de Catalunya.
Tàrraco obre les portes del seu patrimoni romà
A les comarques tarragonines, el protagonisme ha recaigut en els espais vinculats a l'antiga Tàrraco. El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) ha ofert portes obertes a diversos equipaments, així com visites guiades al Teatre Romà, la Vil·la romana dels Munts i el conjunt monumental de Centcelles.
Activitats arreu del territori
La programació no s'ha concentrat només als grans jaciments. Municipis com Cerdanyola del Vallès han organitzat activitats gratuïtes durant tota la setmana, amb la participació de museus locals i entitats patrimonials. També hi ha hagut propostes al Museu de les Terres de l'Ebre i a diversos centres arqueològics de la Catalunya Central, Ponent i les comarques gironines.
Apropar l'arqueologia a la societat
Un dels objectius centrals de les JEA continua sent explicar a la ciutadania què fa exactament un arqueòleg i quina importància té la conservació del patrimoni. Segons l'organització, les jornades busquen conscienciar sobre la necessitat de protegir els jaciments, donar visibilitat a la feina dels professionals i mostrar tota la cadena de treball arqueològic, des de l'excavació fins a l'exposició museística.
Un any especialment significatiu per a l'arqueologia catalana
Les jornades han coincidit amb altres iniciatives rellevants impulsades pel Departament de Cultura, com la presentació del nou Pla de l'Arqueologia i la Paleontologia de Catalunya 2030, que pretén reforçar la recerca, la conservació i la divulgació del patrimoni arqueològic durant els pròxims anys.
En conjunt, les Jornades Europees d'Arqueologia 2026 han confirmat el bon moment que viu la divulgació arqueològica a Catalunya. Milers de visitants han tingut l'oportunitat de descobrir jaciments, conèixer projectes de recerca i entendre millor com el patrimoni arqueològic contribueix a explicar la història del país.
Els arqueòlegs, protagonistes però no únics participants
No han estat unes jornades exclusivament per a arqueòlegs. Precisament, la filosofia de l'edició d'enguany, sota el lema «Sentir l'arqueologia», ha estat obrir aquesta disciplina a tota la societat.
Els professionals de l'arqueologia han tingut un paper central. Moltes activitats han estat conduïdes pels mateixos investigadors que treballen als jaciments. Per exemple, a Ullastret els visitants han pogut conèixer una residència aristocràtica ibèrica de la mà dels arqueòlegs responsables de les excavacions, que han explicat de primera mà les darreres descobertes i la interpretació històrica del jaciment.
A més dels directors d'excavació, hi han participat restauradors, conservadors, tècnics de museu, documentalistes i especialistes en patrimoni, mostrant totes les fases del treball arqueològic, des de l'extracció dels materials fins a la seva exposició al públic.
Les jornades també han servit com a punt de trobada per a estudiants universitaris d'història, arqueologia i patrimoni cultural. Molts han col·laborat com a voluntaris en visites guiades, tallers i activitats de divulgació organitzades per museus i jaciments. Aquesta dimensió formativa és un dels objectius habituals de les JEA a tot Europa.
Probablement el col·lectiu més nombrós ha estat el públic general. Les activitats s'han adreçat especialment a famílies i infants, amb tallers d'excavació simulada, reconstrucció de peces ceràmiques, jocs didàctics i experiències immersives. A Empúries, per exemple, s'han organitzat tallers perquè els nens experimentessin el mètode arqueològic a través de rèpliques d'objectes grecs i romans.
Especialistes d'altres disciplines
Les jornades també han incorporat historiadors, professors, investigadors locals i divulgadors culturals. A Cerdanyola del Vallès, l'arqueòleg i docent Alfons Fígols ha impartit una conferència sobre l'explotació de la sal durant el neolític, un exemple de com les JEA connecten la recerca acadèmica amb la divulgació ciutadana.
Voluntaris i entitats locals
Un altre element destacat és la implicació del teixit associatiu. Associacions d'amics dels museus, grups de recerca local, centres d'estudis comarcals i entitats culturals han col·laborat en l'organització de visites, recreacions històriques i activitats participatives. En espais com el Museu Arqueològic de l'Esquerda s'han desenvolupat visites teatralitzades, tallers d'arqueoluteria i presentacions de projectes de divulgació digital amb la participació d'investigadors i actors locals.
La gran novetat de les Jornades Europees d'Arqueologia dels darrers anys és que han deixat de ser una trobada només per a especialistes. L'edició 2026 ha confirmat aquesta tendència: arqueòlegs professionals, estudiants, famílies, escolars, investigadors, voluntaris, educadors, actors de recreació històrica i entitats culturals han compartit espais i activitats amb un objectiu comú: apropar el coneixement del passat a la ciutadania. Aquesta dimensió social és, probablement, el principal èxit de l'edició d'enguany: convertir l'arqueologia en una experiència col·lectiva i participativa, més enllà dels jaciments i dels laboratoris.
L'INRAP és una institució creada l'any 2002 que s'encarrega d'estudiar i protegir els vestigis arqueològics abans de la construcció d'infraestructures o projectes urbanístics. Amb milers d'arqueòlegs i investigadors, és una de les organitzacions arqueològiques més importants d'Europa. Les Jornades Europees d'Arqueologia són probablement la seva iniciativa de divulgació més coneguda.
A Espanya, la coordinació recau en el Ministerio de Cultura d'Espanya, concretament a través de l'Instituto del Patrimonio Cultural de España (IPCE) i la Direcció General de Patrimoni Cultural i Belles Arts. Aquest organisme actua com a enllaç entre els responsables europeus i les comunitats autònomes.
Pel que fa a Catalunya, el principal coordinador ha estat l'Arqueoxarxa, la xarxa de museus i equipaments arqueològics catalans, conjuntament amb el Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Han estat els encarregats d'articular la programació als diferents jaciments i museus del territori sota el lema «Sent l'arqueologia».
Un aspecte interessant és que els organitzadors no són només institucions públiques. El model de les JEA es basa en la participació de museus, universitats, equips d'excavació, centres de recerca, laboratoris, associacions culturals i administracions locals. Per això, tot i que l'INRAP i els ministeris coordinen el projecte, les activitats les acaben fent centenars de professionals i entitats repartides per tot Europa.
Per a l'edició de 2026, els organitzadors europeus han posat especial èmfasi en presentar l'arqueologia com una disciplina «viva», oberta a la societat i vinculada als reptes actuals, més enllà de la simple excavació de restes antigues. Aquesta és la idea que ha inspirat gran part de les activitats celebrades a Catalunya aquest cap de setmana.
Entrades
 2026 a Catalunya){kind=link}
0 Comentaris