Un equip internacional d'investigadors ha anunciat una troballa extraordinària en el jaciment de Tequendama I, a la Sabana de Bogotá (Colòmbia): restes d'un ésquelet humà d'uns 5 500 anys d'antiguitat que conté el genoma complet més antic recuperat del bacteri Treponema pallidum, responsable de malalties que avui inclouen la sífilis i altres infeccions treponèmiques.
La descoberta prové d'una excavació en un refugi rocallós proper a l'àrea de Bogotá, on els arqueòlegs van recuperar un esquelet parcial d'un individu caçador-recol·lector que va viure durant el Holocè mitjà (fa ~5 500 anys). Originalment, els científics estaven analitzant l'ADN per a estudis genètics humans, però la seqüenciació profunda va revelar fragments d'ADN de Treponema pallidum incrustats en l'os.
A diferència d'altres descobriments, no es trobaven signes visibles de malaltia en els ossos, cosa que evidencia que el microorganisme podria haver estat present sense deixar marques detectables a l'esquelet.
Treponema pallidum és un bacteri que avui causa una família de malalties conegudes com a treponematosis, entre elles: Sífilis, Íes (yaws) i Bejel.
Els tres són causats per subespècies genèticament molt properes, però amb manifestacions clíniques diferents. L'anàlisi del genoma recuperat a Colòmbia evidencia que aquest bacteri circulava en poblacions humanes milers d'anys abans del contacte europeu al Nou Món, refutant models que situaven l'origen de la sífilis en l'antic món o que només es va dispersar després del segle XV.
Aquest resultat allarga el registre genètic de T. pallidum més de 3 000 anys enrere i ofereix informació valuosa sobre l'evolució del patogen i la seva diversificació abans de l'arribada colonial.
Fins ara, la història de la sífilis havia estat objecte d'un debat científic i històric intens: alguns eren partidaris de l'origen "del Nou Món" mentre que altres defensaven l'origen europeu. Aquest nou descobriment aporta proves sòlides que estructures del bacteri ja existien entre comunitats ameríndies molt abans de l'any 1500, canviant la narrativa tradicional sobre l'evolució d'aquestes malalties a escala global.
La descoberta prové d'una excavació en un refugi rocallós proper a l'àrea de Bogotá, on els arqueòlegs van recuperar un esquelet parcial d'un individu caçador-recol·lector que va viure durant el Holocè mitjà (fa ~5 500 anys). Originalment, els científics estaven analitzant l'ADN per a estudis genètics humans, però la seqüenciació profunda va revelar fragments d'ADN de Treponema pallidum incrustats en l'os.
A diferència d'altres descobriments, no es trobaven signes visibles de malaltia en els ossos, cosa que evidencia que el microorganisme podria haver estat present sense deixar marques detectables a l'esquelet.
Treponema pallidum és un bacteri que avui causa una família de malalties conegudes com a treponematosis, entre elles: Sífilis, Íes (yaws) i Bejel.
Els tres són causats per subespècies genèticament molt properes, però amb manifestacions clíniques diferents. L'anàlisi del genoma recuperat a Colòmbia evidencia que aquest bacteri circulava en poblacions humanes milers d'anys abans del contacte europeu al Nou Món, refutant models que situaven l'origen de la sífilis en l'antic món o que només es va dispersar després del segle XV.
Aquest resultat allarga el registre genètic de T. pallidum més de 3 000 anys enrere i ofereix informació valuosa sobre l'evolució del patogen i la seva diversificació abans de l'arribada colonial.
Fins ara, la història de la sífilis havia estat objecte d'un debat científic i històric intens: alguns eren partidaris de l'origen "del Nou Món" mentre que altres defensaven l'origen europeu. Aquest nou descobriment aporta proves sòlides que estructures del bacteri ja existien entre comunitats ameríndies molt abans de l'any 1500, canviant la narrativa tradicional sobre l'evolució d'aquestes malalties a escala global.
Els hispans no van portar la sífilis a Amèrica, però la podrien haver dut a Europa
Aquesta troballa permet afirmar amb força seguretat una cosa fonamental: Els europeus no van portar la sífilis —ni el bacteri que la causa— al continent americà. Aquesta idea, que encara apareix de vegades en discursos divulgatius o escolars, queda científicament descartada.
Ara bé, la qüestió és més complexa del que pot semblar a primera vista. La sífilis no és exactament el mateix que Treponema pallidum. El bacteri Treponema pallidum inclou diverses variants molt properes genèticament, responsables de malalties diferents: la sífilis venèria (de transmissió sexual), el yaws (íes) i el bejel.
L'estudi colombià demostra la presència del bacteri ancestral, però no permet afirmar amb certesa que aquella població patís la sífilis venèria tal com la coneixem avui. És possible que es tractés d'una forma més antiga o diferent de la malaltia, adaptada a altres contextos socials i ambientals.
Això obre la porta a una interpretació més matisada: el bacteri és antic i americà, però la forma clínica concreta de la sífilis moderna podria haver evolucionat més tard.
Aquesta troballa permet afirmar amb força seguretat una cosa fonamental: Els europeus no van portar la sífilis —ni el bacteri que la causa— al continent americà. Aquesta idea, que encara apareix de vegades en discursos divulgatius o escolars, queda científicament descartada.
Ara bé, la qüestió és més complexa del que pot semblar a primera vista. La sífilis no és exactament el mateix que Treponema pallidum. El bacteri Treponema pallidum inclou diverses variants molt properes genèticament, responsables de malalties diferents: la sífilis venèria (de transmissió sexual), el yaws (íes) i el bejel.
L'estudi colombià demostra la presència del bacteri ancestral, però no permet afirmar amb certesa que aquella població patís la sífilis venèria tal com la coneixem avui. És possible que es tractés d'una forma més antiga o diferent de la malaltia, adaptada a altres contextos socials i ambientals.
Això obre la porta a una interpretació més matisada: el bacteri és antic i americà, però la forma clínica concreta de la sífilis moderna podria haver evolucionat més tard.
Les grans epidèmies de sífilis documentades a Europa apareixen sobtadament a finals del segle XV, pocs anys després del primer contacte transatlàntic. Aquest fet ja havia fet sospitar molts historiadors i metges que el flux de la malaltia podria haver estat en direcció contrària a la que tradicionalment s'havia explicat.
El consens científic actual tendeix cap a aquesta idea. El Treponema pallidum existia a Amèrica des de feia mil·lennis. Alguna de les seves variants podria haver viatjat cap a Europa amb els primers contactes.
En el context europeu —urbà, dens i amb noves dinàmiques socials— el bacteri hauria evolucionat cap a la sífilis venèria explosiva que coneixem pels textos del Renaixement.
Més enllà del cas concret de la sífilis, aquesta descoberta té implicacions profundes per a la manera com expliquem la història.
Durant molt de temps, els relats mèdics i històrics han projectat una visió unidireccional: Europa com a centre del coneixement i Amèrica com a espai passiu de recepció.
El consens científic actual tendeix cap a aquesta idea. El Treponema pallidum existia a Amèrica des de feia mil·lennis. Alguna de les seves variants podria haver viatjat cap a Europa amb els primers contactes.
En el context europeu —urbà, dens i amb noves dinàmiques socials— el bacteri hauria evolucionat cap a la sífilis venèria explosiva que coneixem pels textos del Renaixement.
Més enllà del cas concret de la sífilis, aquesta descoberta té implicacions profundes per a la manera com expliquem la història.
Durant molt de temps, els relats mèdics i històrics han projectat una visió unidireccional: Europa com a centre del coneixement i Amèrica com a espai passiu de recepció.
La paleogenètica està demostrant que les societats precolombines tenien històries biològiques, sanitàries i culturals complexes, amb patògens, adaptacions i evolucions pròpies.
En aquest sentit, la troballa no només corregeix un error científic, sinó que contribueix a descolonitzar la història de les malalties, fent-la més precisa, més global i menys carregada de prejudicis.
+ informació
En aquest sentit, la troballa no només corregeix un error científic, sinó que contribueix a descolonitzar la història de les malalties, fent-la més precisa, més global i menys carregada de prejudicis.
+ informació
Entrades
Segueix-nos a: