Un mosaic excepcional
El descobriment estrella és un sol de mosaic de 4,5 x 3,8 m, decorat amb un disseny geomètric polícrom en tesel·les blanques, negres i pintades amb tons vermells i grocs, possiblement amb pigment de cinabri, un mineral car a l’antiguitat. Aquest mosaic formava part d’una sala d’un edifici de tipus domus, al·legadament una residència urbana de classe alta. L’estat de conservació és sorprenent: es mantenen visibles fragments de pintura sobre les tesel·les, un element inusual que apunta a una tècnica decorativa i estètica refinada.
Els arqueòlegs han interpretat el mosaic com un element central d’una sala de representació o recepció dins la casa, i les zones amb bandes blanques i motius en forma de creu podrien indicar àrees per a instal·lacions específiques o un passadís cap a altres espais de l’edifici.
Més enllà del mosaic, les excavacions han revelat vestigis de diverses unitats domèstiques excavades parcialment a la roca, que mostren una tècnica constructiva sofisticada: amb murs amb revestiment d'argila per aïllar les filtracions d’aigua; sistemes de drenatge amb àmfores tallades, reutilitzades per canalitzar l’aigua de pluja; paviments amb capes drenants de materials naturals que asseguraven estabilitat i durabilitat.
Aquestes estructures ofereixen una visió detallada de l’arquitectura civil i la vida quotidiana en una ciutat de l’antiga Gàl·lia Narbonense, reforçant la idea que Alès no era un simple assentament rural, sinó un punt actiu en les rutes comercials i la vida urbana romana.
El descobriment estrella és un sol de mosaic de 4,5 x 3,8 m, decorat amb un disseny geomètric polícrom en tesel·les blanques, negres i pintades amb tons vermells i grocs, possiblement amb pigment de cinabri, un mineral car a l’antiguitat. Aquest mosaic formava part d’una sala d’un edifici de tipus domus, al·legadament una residència urbana de classe alta. L’estat de conservació és sorprenent: es mantenen visibles fragments de pintura sobre les tesel·les, un element inusual que apunta a una tècnica decorativa i estètica refinada.
Els arqueòlegs han interpretat el mosaic com un element central d’una sala de representació o recepció dins la casa, i les zones amb bandes blanques i motius en forma de creu podrien indicar àrees per a instal·lacions específiques o un passadís cap a altres espais de l’edifici.
Més enllà del mosaic, les excavacions han revelat vestigis de diverses unitats domèstiques excavades parcialment a la roca, que mostren una tècnica constructiva sofisticada: amb murs amb revestiment d'argila per aïllar les filtracions d’aigua; sistemes de drenatge amb àmfores tallades, reutilitzades per canalitzar l’aigua de pluja; paviments amb capes drenants de materials naturals que asseguraven estabilitat i durabilitat.
Aquestes estructures ofereixen una visió detallada de l’arquitectura civil i la vida quotidiana en una ciutat de l’antiga Gàl·lia Narbonense, reforçant la idea que Alès no era un simple assentament rural, sinó un punt actiu en les rutes comercials i la vida urbana romana.
Una necròpoli tardo-romana
A la part sud de la zona excavada s’ha identificat també una necròpoli d’època tardoromana, amb almenys deu sepultures orientades cap al ponent, un índex que suggereix pràctiques funeràries relacionades amb el cristianisme primitiu. Moltes d’aquestes tombes no contenien ajuar, cosa que indica un ritual funerari senzill però significatiu.
Les ocupacions successives del lloc no es van limitar a l’antiguitat clàssica: durant l’Edat Mitjana es va construir una ermita al segle XI o XII a la mateixa colina, i entre els segles XVI i XVIII el terreny es va transformar en terrasses agrícoles típiques del sud de França. Aquestes capes d’ús humà successiu fan de la colina de l’Ermitage un testimoni valuós de la història del paisatge i de la vida humana a Occitània.
El mosaic i les altres estructures continuen sota estudi. L’equip investigador i les autoritats locals estan planejant el trasllat i la restauració de les peces arqueològiques, amb la possibilitat que aquesta col·lecció es converteixi en un punt central d’exposició pública i museística a la zona d’Alès. Aquest procés permetria al públic general accedir directament a una part excepcional del patrimoni romà d’Occitània.
A la part sud de la zona excavada s’ha identificat també una necròpoli d’època tardoromana, amb almenys deu sepultures orientades cap al ponent, un índex que suggereix pràctiques funeràries relacionades amb el cristianisme primitiu. Moltes d’aquestes tombes no contenien ajuar, cosa que indica un ritual funerari senzill però significatiu.
Les ocupacions successives del lloc no es van limitar a l’antiguitat clàssica: durant l’Edat Mitjana es va construir una ermita al segle XI o XII a la mateixa colina, i entre els segles XVI i XVIII el terreny es va transformar en terrasses agrícoles típiques del sud de França. Aquestes capes d’ús humà successiu fan de la colina de l’Ermitage un testimoni valuós de la història del paisatge i de la vida humana a Occitània.
El mosaic i les altres estructures continuen sota estudi. L’equip investigador i les autoritats locals estan planejant el trasllat i la restauració de les peces arqueològiques, amb la possibilitat que aquesta col·lecció es converteixi en un punt central d’exposició pública i museística a la zona d’Alès. Aquest procés permetria al públic general accedir directament a una part excepcional del patrimoni romà d’Occitània.
Entrades
Segueix-nos a: