El vaixell va ser descobert accidentalment l'any 2019, després que un temporal deixés al descobert fragments de fusta i ceràmica a escassos seixanta metres de la platja de Can Pastilla i a només dos metres de profunditat. Des de llavors, diverses campanyes arqueològiques havien permès documentar un jaciment extraordinàriament ben conservat, però també molt vulnerable a l'acció dels temporals i de la dinàmica litoral. Precisament aquest risc va portar els especialistes a optar per una extracció integral de l'embarcació en lloc de deixar-la in situ.
La nau, d'uns dotze metres d'eslora, conserva bona part de la seva estructura de fusta, un fet molt poc habitual en embarcacions d'aquest període. Encara més excepcional és el seu carregament: prop de tres-centes àmfores destinades al transport de vi, oli i salsa de peix (garum), moltes de les quals van aparèixer intactes, segellades i amb inscripcions pintades. Aquestes marques comercials —els anomenats tituli picti— ofereixen informació directa sobre els productes transportats, els comerciants, els sistemes de control fiscal i les xarxes de distribució que connectaven diferents ports de la Mediterrània romana.

La importància científica del jaciment va encara més enllà. Durant les excavacions s'ha identificat una tipologia d'àmfora fins ara desconeguda, batejada provisionalment com a Ses Fontanelles I, que podria correspondre a un nou model destinat al transport d'oli. Aquesta troballa obliga a revisar part de la classificació tradicional dels envasos comercials del segle IV i aporta noves dades sobre la producció i la distribució d'aliments en l'època tardoromana.
Els investigadors també consideren especialment valuosa la possibilitat d'estudiar l'arquitectura naval de l'embarcació. Les restes permetran analitzar les tècniques constructives emprades en un moment de profunds canvis econòmics i polítics de l'Imperi Romà, una etapa de la qual es conserven molt pocs vaixells amb aquest nivell d'integritat. Per aquest motiu, Ses Fontanelles és considerada una referència internacional per a l'estudi de la navegació del Mediterrani tardà.
L'operació ha mobilitzat més de cinquanta especialistes procedents de diverses institucions, entre elles la Universitat de les Illes Balears, la Universitat de Barcelona, la Universitat de València, la Universitat de Cadis i altres centres especialitzats en arqueologia subaquàtica i conservació del patrimoni. L'extracció s'ha dut a terme de manera progressiva, documentant minuciosament cada element abans del seu trasllat als laboratoris de conservació.
Ara comença una fase igualment decisiva. La fusta del vaixell haurà de sotmetre's a un llarg procés de dessalinització i estabilització que pot prolongar-se durant diversos anys abans que pugui ser exposada. Paral·lelament, arqueòlegs, historiadors, restauradors, especialistes en fustes arqueològiques i experts en ceràmica estudiaran cadascun dels materials recuperats. És previsible que els resultats d'aquestes investigacions continuïn aportant noves dades durant la pròxima dècada.
L'extracció de Ses Fontanelles no representa únicament el rescat d'un vaixell antic. Constitueix la recuperació d'un conjunt arqueològic excepcional que permet observar gairebé congelat en el temps un episodi del comerç marítim de fa prop de 1.700 anys. Cada àmfora, cada fragment de fusta i cada inscripció contribuiran a reconstruir amb més precisió les rutes comercials, les tècniques de navegació i les relacions econòmiques de la Mediterrània en un dels períodes més decisius de la història antiga.
L'extracció de Ses Fontanelles no representa únicament el rescat d'un vaixell antic. Constitueix la recuperació d'un conjunt arqueològic excepcional que permet observar gairebé congelat en el temps un episodi del comerç marítim de fa prop de 1.700 anys. Cada àmfora, cada fragment de fusta i cada inscripció contribuiran a reconstruir amb més precisió les rutes comercials, les tècniques de navegació i les relacions econòmiques de la Mediterrània en un dels períodes més decisius de la història antiga.


0 Comentaris