A mitjan segle XIV, la vila de Tàrrega era un dels molts punts de la geografia catalana on convivien cultures, llengües i tradicions. Entre els seus carrers s’hi desplegava una comunitat jueva arrelada, amb vincles comercials, familiars i religiosos que la connectaven tant amb el territori immediat com amb horitzons més llunyans de la Mediterrània. Durant segles, aquesta presència va quedar fixada en documents i en restes materials. Però hi havia una dimensió que restava inaccessible: la seva història biològica.
Aquesta absència és la que ha començat a omplir un estudi pioner impulsat pel Departament de Cultura i desenvolupat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), sota la direcció de la genetista Cristina Santos. Es tracta del primer treball d’aquestes característiques a la península Ibèrica centrat en una comunitat jueva medieval anterior a l’expulsió de 1492.
El punt de partida ha estat la necròpolis de les Roquetes, excavada a partir del 2007. Allà es van recuperar restes humanes corresponents a diversos individus de la comunitat. Durant anys, aquests materials han estat objecte d’estudi des de l’arqueologia i l’antropologia física. Ara, però, han entrat en un altre terreny: el de la paleo-genòmica, la disciplina que permet reconstruir genomes antics a partir de fragments d’ADN preservats en ossos i dents.
La recerca s’ha dut a terme al laboratori d’ADN antic i modern de la UAB, integrat dins la seva Unitat d’Antropologia Biològica. L’equip ha analitzat restes de setze individus, treballant en condicions d’alta especialització per evitar contaminacions i maximitzar la recuperació d’informació genètica. El procés ha inclòs la captura de centenars de milers de variants del genoma, que després s’han comparat amb bases de dades de poblacions antigues i modernes.
El resultat és una reconstrucció amb una resolució inèdita del perfil genètic d’aquesta comunitat. Però més enllà de la dimensió tècnica, el que emergeix és una història de connexions. La major part dels individus analitzats presenten una ascendència vinculada al Mediterrani oriental, especialment a poblacions antigues de la regió de Canaan, considerades l’origen històric de moltes comunitats jueves. Al mateix temps, una part significativa del seu ADN reflecteix aportacions de poblacions ibèriques medievals.
Aquesta combinació dibuixa una comunitat que no vivia aïllada, sinó en diàleg constant amb el seu entorn. Les dades genètiques suggereixen trajectòries de mobilitat, matrimonis i interaccions que s’han anat acumulant al llarg dels segles. En aquest sentit, la biologia confirma el que sovint apunten les fonts històriques: que les identitats medievals eren més dinàmiques i permeables del que tendim a imaginar.
Un altre aspecte rellevant és la diversitat detectada en les línies maternes i paternes, pròpia de comunitats amb una història diaspòrica. Aquesta diversitat es combina amb una relativa baixa endogàmia en comparació amb altres comunitats jueves medievals europees, especialment del nord del continent. Aquesta diferència pot reflectir dinàmiques socials específiques dins la Corona d’Aragó, on les relacions amb l’entorn podrien haver estat més obertes en determinats contextos.
L’estudi, publicat a la revista científica "Genes", està signat per un equip interdisciplinari que inclou investigadors com Laura Pallarés-Viña, Daniel R. Cuesta-Aguirre, M. Rosa Campoy-Caballero, Núria Armentano, Anna Colet, Assumpció Malgosa i la mateixa Cristina Santos. La seva feina exemplifica una recerca cada cop més interdisciplinària, on la genètica es combina amb l’arqueologia, la història i l’antropologia per construir relats més complets del passat.
En aquest context, Catalunya es consolida com un espai capdavanter en l’aplicació de la paleogenòmica a la història medieval europea. No només per la capacitat tècnica, sinó per la voluntat d’abordar preguntes de fons: com es formen les comunitats, com es relacionen amb el seu entorn, com es transformen al llarg del temps.
Perquè, en última instància, aquest estudi no tracta només de gens. Tracta de persones que van viure en un món complex, connectat, en moviment constant. I que, gràcies a les eines de la ciència contemporània, poden començar a explicar la seva pròpia història amb una veu nova.
+ informació
Entrades
0 Comentaris