Un descobriment arqueològic recent al municipi de Santa Maria de Besora (Osona) ha aportat una nova i valuosa evidència sobre l’impacte de la Pesta Negra del segle XIV a la Catalunya interior. Un equip d’investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha identificat restes d’ADN de Yersinia pestis —el bacteri causant de la pesta bubònica— en ossos humans recuperats en una excavació arqueològica vinculada al castell de Besora.
Una epidèmia documentada en el cos dels morts
Les restes analitzades provenen d’una necròpolis associada a l’església parroquial situada a l’entorn del castell, i han estat datades entre els anys 1300 i 1370. L’anàlisi paleogenètica ha permès confirmar que almenys alguns dels individus enterrats van morir a conseqüència de la pesta, convertint aquest jaciment en una de les poques proves directes de la presència de la pandèmia en zones rurals de l’interior de Catalunya, més enllà dels grans nuclis urbans o ports comercials.
Aquest fet és especialment rellevant perquè bona part del que se sabia fins ara sobre la Pesta Negra a Catalunya provenia de fonts documentals —cròniques, registres notarials o testaments—, mentre que les proves bioarqueològiques eren escasses. El cas de Besora demostra que l’epidèmia va afectar comunitats petites i relativament aïllades, alterant profundament la demografia i l’organització social del territori.
Una epidèmia documentada en el cos dels morts
Les restes analitzades provenen d’una necròpolis associada a l’església parroquial situada a l’entorn del castell, i han estat datades entre els anys 1300 i 1370. L’anàlisi paleogenètica ha permès confirmar que almenys alguns dels individus enterrats van morir a conseqüència de la pesta, convertint aquest jaciment en una de les poques proves directes de la presència de la pandèmia en zones rurals de l’interior de Catalunya, més enllà dels grans nuclis urbans o ports comercials.
Aquest fet és especialment rellevant perquè bona part del que se sabia fins ara sobre la Pesta Negra a Catalunya provenia de fonts documentals —cròniques, registres notarials o testaments—, mentre que les proves bioarqueològiques eren escasses. El cas de Besora demostra que l’epidèmia va afectar comunitats petites i relativament aïllades, alterant profundament la demografia i l’organització social del territori.
Enterraments múltiples i context d’emergència
Durant la campanya d’excavació, els arqueòlegs han documentat tombes amb enterraments múltiples, una pràctica poc habitual en contextos medievals normals però freqüent en situacions de crisi sanitària. Aquests enterraments col·lectius apunten a una mortalitat sobtada i elevada, coherent amb els efectes devastadors de la pesta bubònica.
L’estudi no només se centra en la causa de la mort, sinó també en les condicions de vida, l’estat de salut i la resposta comunitària davant l’epidèmia. En aquest sentit, el jaciment ofereix una oportunitat excepcional per analitzar com les societats rurals medievals van gestionar una catàstrofe sanitària sense precedents.
Un projecte de recerca amb mirada global
La recerca forma part d’un projecte més ampli dedicat a l’estudi del conjunt monumental del castell de Besora i del seu entorn, amb la participació d’arqueòlegs, antropòlegs físics, genetistes i historiadors. El projecte compta amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i s’inscriu en una línia de treball internacional sobre l’impacte biològic i social de les grans pandèmies històriques.
Els investigadors destaquen que el cas de Besora contribueix a redefinir el mapa de la pesta a Europa, mostrant que la pandèmia no va ser només un fenomen urbà o costaner, sinó que va penetrar profundament en el món rural, amb conseqüències de llarg abast.
Memòria, ciència i present
Més enllà del valor científic, el descobriment connecta el present amb un episodi clau de la història europea i catalana. En un context contemporani marcat recentment per crisis sanitàries globals, l’arqueologia i l’antropologia ofereixen una mirada de llarg termini sobre com les societats afronten la malaltia, la mort i la reconstrucció.
El jaciment de Besora esdevé així no només un espai de recerca, sinó també un lloc de memòria, on la ciència ajuda a donar veu a unes vides anònimes truncades per una de les pandèmies més devastadores de la història.
[Imatge superior: Enterrament amb les restes del segle XIV del cementiri parroquial de l'església de Santa Maria del castell de Besora en què les investigadores de la UAB han identificat l'ADN antic del bacteri de la pesta negra, Yersenia pestis.]
+ informació
Entrades
Segueix-nos a: