
El llibre "Guerra, victòria, demà", d'en Carles Fenollosa, és una novel·la històrica que se situa en els anys convulsos de la Segona República, la Guerra Civil i la postguerra franquista. El relat, centrat en la trajectòria vital d’un metge valencià, esdevé una exploració profunda sobre la responsabilitat individual, la derrota col·lectiva i la persistència de l’esperança en temps de devastació.
La novel·la destaca per la seva capacitat d’inserir una biografia fictícia dins un marc històric rigorosament documentat. Fenollosa no utilitza el context com a simple decorat: la repressió, l’exili, les presons franquistes i la fractura social apareixen amb una densitat realista que confereix versemblança al relat. La història no és només teló de fons, sinó força activa que modela caràcters i condiciona decisions.
El protagonista —un metge compromès amb els ideals republicans— es veu abocat a un itinerari de pèrdua i supervivència. La seva experiència permet a l’autor reflexionar sobre el dilema entre ètica i supervivència, entre fidelitat als principis i adaptació a un nou ordre imposat per la victòria franquista.
Rigor i sensibilitat narrativa
Un dels punts forts del llibre és el seu equilibri entre documentació històrica i emoció literària. Fenollosa evita tant el didactisme excessiu com el melodrama. El llenguatge és contingut, precís, amb una prosa que combina claredat expositiva i moments d’intensitat introspectiva. La veu narrativa sap aturar-se en els detalls quotidians —els silencis familiars, les pors inconfessades, les renúncies íntime que acaben configurant el veritable impacte de la guerra.
La novel·la també aborda el concepte de “victòria” amb una ironia amarga: què significa guanyar quan el país queda moralment devastat? I què vol dir “demà” en una societat marcada per la repressió i la memòria soterrada? El títol, en aquest sentit, actua com a síntesi temàtica: guerra com a ruptura, victòria com a imposició i demà com a interrogant o promesa.
Els personatges secundaris —familiars, companys de militància, figures del nou règim— no són simples arquetips. Fenollosa els dota de matisos, evitant una visió maniquea del conflicte. Aquesta complexitat contribueix a reforçar la credibilitat del conjunt i a oferir una mirada més madura sobre aquell període històric.
Especialment reeixida és la manera com la novel·la retrata la postguerra: no només com a espai de repressió política, sinó com a clima emocional, on la por i el silenci impregnen la vida quotidiana. "Guerra, victòria, demà" és una novel·la sòlida, amb una arquitectura narrativa ben construïda i un compromís clar amb el rigor històric. No es limita a reconstruir un període, sinó que interroga el lector sobre la memòria, la dignitat i la transmissió del passat.

Segueix-nos a: