Arqueòlegs del Museum Midtjylland, situat a Herning, Dinamarca, han fet una troballa excepcional al centre del país: els vestigis d’un templet i un gran assentament fortificat de l’Edat del Ferro, datats fa aproximadament 2.000 anys. El jaciment es troba a Hedegaard, prop d’Ejstrupholm, a la regió de Jutlàndia central.
Tot i que la zona ja havia proporcionat troballes arqueològiques l’any 1986 —quan es va localitzar una necròpolis amb armes—, no va ser fins al 2016 que els especialistes del Museum Midtjylland van reprendre les excavacions de manera sistemàtica. Aleshores es va revelar que el que semblava un simple espai funerari formava part d’un complex molt més ampli, amb estructures habitacionals, possibles tallers, sistemes defensius i, al centre, una construcció de caràcter religiós.
La direcció dels treballs ha anat a càrrec de l’equip d’arqueologia del museu regional, que ha qualificat el descobriment com un dels més rellevants de les darreres dècades a Dinamarca.
El templet principal, d’uns 15 × 16 metres, presenta una estructura singular amb pilars robustos disposats al voltant d’un espai central. A l’interior s’hi ha identificat un foc elevat decorat, probablement destinat a rituals i cerimònies, més que no pas a usos domèstics.
Aquesta configuració arquitectònica suggereix l’existència d’una organització religiosa formal i reforça la idea que l’assentament era un centre de poder polític i espiritual, no simplement un nucli rural dispers.
La cronologia del jaciment el situa en un període en què el nord d’Europa mantenia contactes —directes o indirectes— amb el món romà. Les fortificacions i la planificació de l’espai indiquen una comunitat amb capacitat organitzativa, estructures jeràrquiques i una clara voluntat de projecció territorial.
El descobriment aporta nova llum sobre les societats nòrdiques precristianes i contribueix a revisar la imatge tradicional d’aquestes comunitats com a grups aïllats o poc estructurats.
Un jaciment clau per entendre l’Edat del Ferro nòrdica
Les excavacions continuen, i els materials recuperats —restes constructives, objectes rituals i possibles elements de prestigi— s’estan estudiant per determinar amb més precisió el paper d’Hedegaard dins les xarxes regionals de l’època.
Amb aquesta troballa, l’equip del Museum Midtjylland consolida un jaciment que podria esdevenir referència per a l’estudi de la religió, el poder i l’organització social a l’Edat del Ferro escandinava.
El templet descobert a Hedegaard s’inscriu dins una tradició arquitectònica i religiosa que, en les darreres dècades, ha anat emergint amb més claredat gràcies a noves excavacions a Escandinàvia.
Un dels paral·lels més destacats és el complex de Uppåkra, al sud de Suècia. Allà es va documentar un edifici de culte d’època similar (entre els segles III i X), amb una estructura central sostinguda per pilars i evidències d’ofrenes rituals —incloent-hi objectes metàl·lics de prestigi. Uppåkra ha estat interpretat com un centre religiós i polític de llarga durada, fet que suggereix que alguns assentaments nòrdics concentraven poder espiritual i autoritat territorial.
Un altre exemple rellevant és el temple d’Tissø, també a Dinamarca, on es van identificar estructures vinculades al culte i a l’aristocràcia local, així com nombroses ofrenes dipositades en un llac proper. Aquest conjunt reforça la idea que els espais religiosos sovint es trobaven associats a elits guerreres o dirigents.
En comparació amb aquests jaciments, Hedegaard destaca per la combinació clara entre estructura fortificada i edifici religiós central i la presència d’un foc elevat decorat, un element ritual poc habitualment conservat,.
La seva cronologia primerenca dins l’Edat del Ferro, que podria situar-lo en un moment clau de consolidació de jerarquies socials.
Una xarxa de centres de poder
La comparació amb Uppåkra i Tissø suggereix que el nord d’Europa no estava format només per petits pobles dispersos, sinó per una xarxa de centres regionals amb funcions polítiques, econòmiques i religioses. Aquests espais podrien haver articulat territoris amplis, exercint influència sobre comunitats veïnes i participant en intercanvis comercials i culturals de llarga distància.
En aquest context, el descobriment liderat pel Museum Midtjylland a Hedegaard no és un cas aïllat, sinó una peça clau per entendre la formació d’estructures de poder complexes a l’Escandinàvia precristiana.
Entrades
Segueix-nos a: