Les darreres troballes arqueològiques realitzades al barri Gòtic de Barcelona, Catalunya, han desencadenat un replantejament profund de com era i com s’organitzava el fòrum romà de l’antiga Bàrcino, la colònia romana que va donar lloc a la ciutat que avui coneixem. Aquestes restes, aparcades durant dècades al subsòl urbano-moderna, no només aporten nova evidència material sobre la vida urbana de fa uns 2.000 anys, sinó que també desafien interpretacions establertes del traçat històric de la ciutat.
Les restes van aparèixer en el decurs de les obres d’ampliació del Gran Hotel Barcino, situat al carrer d’Hèrcules número 3, quan el juliol del 2023 es va perforar un fossat per instal·lar un ascensor. Allà, a més de murs i altres materials, es va posar al descobert un paviment monumental de grans lloses de pedra de Montjuïc que formava part de la plaça central del fòrum romà i que ha estat datat entre els anys 15 i 10 aC, moments immediats després de la fundació de la colònia.
La configuració i l’extensió d’aquest paviment, que arriba als 42 m² en superfície excavada, són excepcionals pel seu estat de conservació i per la qualitat arquitectònica. Els arqueòlegs atribueixen aquesta estructura al centre cívic, administratiu i religiós de Barcino, un espai que a Roma servia d’àgora i de punt neuràlgic de la vida política i comercial.
Potser el més revolucionari del descobriment és la revisió de l’orientació del fòrum que imposen aquestes restes. Fins ara, els experts creien que el fòrum de Barcino s’havia alineat amb l’eix cardo –l’avinguda principal en sentit nord-sud pròpia de les ciutats romanes– i que ocupava una franja d’espai a l’entorn de l’actual Palau de la Generalitat i la façana posterior de la Catedral. Les noves evidències indiquen, en canvi, que aquell espai monumental estava orientat paral·lel al decumanus, l’eix est-oest que travessava la ciutat, suposant un gir de 90° respecte a la hipòtesi vigent. Aquest canvi implica un canvi radical en la comprensió del traçat urbà de l’antiga Barcino i en la ubicació del cor polític i social de la colònia romana.
L’impacte d’aquest gir interpretatiu va més enllà del simple posicionament cartogràfic: també obliga a replantejar com es vinculava la trama urbana amb altres construccions monumentals, com el Temple d’August, de debats paral·lels sobre si compartia la nova orientació o si, en canvi, mantenia l’antiga configuració.
Des de la descoberta, les excavacions s’han convertit en una oportunitat per fer confluir institucions públiques i privades. L’hotel mateix, amb el suport del Servei d’Arqueologia de Barcelona i els Serveis Territorials de Cultura, ha decidit preservar les restes dins l’edifici i museitzar-les sota vidre perquè siguin visibles des de dalt. Es preveu fins i tot la realització de visites guiades puntuals, posant així l’antiga ciutat romana a l’abast dels veïns i visitants en ple cor del Gòtic.
Aquest conjunt de restes no només amplia el reguitzell de vestigis romans ja coneguts a la ciutat (com les restes de muralles o el temple), sinó que posa de manifest la complexitat i riquesa del passat urbà de Barcelona, establint noves línies de recerca que enriquiran l’arqueologia urbana i la història local en els propers anys.
En definitiva, aquesta troballa s’ha convertit en una de les aportacions arqueològiques més importants de les últimes dècades a Barcelona i deixa clar que, sota les costes empedrades del barri Gòtic, encara s’hi amaga molt per descobrir del passat més antic de la ciutat.
Una col·laboració d'actors públics i privats
Les excavacions arqueològiques que han tret a la llum part del fòrum romà de l’antiga Bàrcino al barri Gòtic de Barcelona no són fruit d’una campanya convencional de recerca, sinó de la combinació d’una obra de reforma i una intervenció arqueològica supervisada per institucions oficials.
Les restes es van descobrir de manera fortuïta l’estiu del 2023 mentre es treballava en l’ampliació del Gran Hotel Barcino, al carrer d’Hèrcules, quan una perforació per a la instal·lació d’un ascensor va posar al descobert el paviment monumental romà. A partir d’aquí, la intervenció va evolucionar cap a un projecte arqueològic sistemàtic que s’ha anat desenvolupant fins al 2026, amb treballs excavatoris, documentació i restauració. El procés s’ha allargat uns tres anys, amb fases combinades d’excavació, estabilització de fonaments i museïtzació de les restes.
La iniciativa ha estat possible gràcies a la col·laboració entre l’empresa propietària de l’hotel —el grup Gargallo Hotels— i les autoritats patrimonials d’àmbit públic. L’excavació i la preservació han estat autoritzades i supervisades pel Servei d’Arqueologia de Barcelona i els Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat de Catalunya, amb la participació tècnica d’arqueòlegs especialitzats en urbanisme romà de la ciutat.
Els arqueòlegs que han estudiat el jaciment han estat els responsables de documentar i interpretar el paviment, oferint dades sobre la seva datació (entre els anys 15 i 0 aC), la qualitat constructiva i la seva vinculació amb el fòrum romà. Segons les declaracions recollides, la troballa és «única per la seva monumentalitat i per l’estat de conservació», i ha obligat els experts a replantejar la orientació i la ubicació del fòrum dins de la trama urbana de la Barcino romana —posant en evidència que no estava alineat paral·lel al mar, sinó en un eix est-oest paral·lel al decumanus.
Una part important de la feina arqueològica ha estat també la restauració i museïtzació de les restes dins l’edifici de l’hotel, amb el suport dels tècnics municipals i autonòmics, de manera que el públic podrà accedir puntualment a través de visites guiades col·laboratives amb l’Ajuntament de Barcelona.
En conjunt, aquesta troballa és un exemple d’arqueologia urbana integradora, on la iniciativa privada i la gestió pública han treballat conjuntament per preservar, documentar i interpretar un conjunt arqueològic que hauria romàs enterrat i desconegut sense aquesta coordinació.
El fòrum de l’antiga Bàrcino
Per entendre l’abast de les darreres troballes al Barri Gòtic, cal situar què representava el fòrum en l’antiga Bàrcino, la colònia romana fundada a finals del segle I aC amb el nom oficial de Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino.
El fòrum era el centre neuràlgic de la ciutat romana. No era només una plaça pública, sinó l’espai on es concentraven les funcions polítiques, religioses, judicials i comercials. A totes les ciutats de l’Imperi, el fòrum actuava com a cor simbòlic i pràctic de la vida urbana: allà s’hi prenien decisions, s’hi impartia justícia, s’hi feien cerimònies religioses i s’hi trobaven els ciutadans per negociar, conversar o participar en actes públics.
En el cas de Bàrcino, una ciutat relativament petita però estratègicament situada, el fòrum ocupava la part més elevada del turó (el mons Taber), garantint visibilitat i centralitat. Urbanísticament, les ciutats romanes es traçaven seguint un esquema ortogonal amb dos eixos principals: el cardo maximus (nord-sud) i el decumanus maximus (est-oest). El fòrum solia situar-se a la intersecció d’aquests dos eixos o molt a prop, convertint-se en el punt d’articulació de la trama urbana.
Al fòrum de Bàrcino hi havia diversos edificis essencials. El més emblemàtic és el temple dedicat al culte imperial, del qual avui es conserven quatre columnes integrades en un edifici del carrer Paradís. Aquest temple simbolitzava la lleialtat de la colònia a l’emperador i a Roma. A més del temple, el fòrum probablement incloïa una basílica —on s’hi feien judicis i transaccions comercials—, la cúria o espai de reunió de les autoritats locals, i pòrtics que delimitaven la plaça i oferien protecció als vianants.
Més enllà de la seva funció arquitectònica, el fòrum tenia un fort component simbòlic: representava l’ordre romà, la civilització i el poder imperial projectats sobre el territori. Per als habitants de Bàrcino —veterans de l’exèrcit, colons i població local integrada progressivament en el sistema romà—, aquell espai definia la seva identitat com a ciutadans de Roma.
Per això, qualsevol nova troballa que en redefineixi la forma, l’orientació o l’extensió no és només una qüestió topogràfica. Implica revisar com s’organitzava la ciutat, com es relacionaven els edificis públics entre si i fins a quin punt Bàrcino seguia o adaptava els models urbanístics romans. Les descobertes recents al subsòl del barri Gòtic, en suggerir una possible reorientació del fòrum, obren la porta a reinterpretar el centre polític i religiós de la Barcelona romana i, amb ell, la manera com aquella petita colònia es projectava dins l’Imperi.
Les excavacions arqueològiques que han tret a la llum part del fòrum romà de l’antiga Bàrcino al barri Gòtic de Barcelona no són fruit d’una campanya convencional de recerca, sinó de la combinació d’una obra de reforma i una intervenció arqueològica supervisada per institucions oficials.
Les restes es van descobrir de manera fortuïta l’estiu del 2023 mentre es treballava en l’ampliació del Gran Hotel Barcino, al carrer d’Hèrcules, quan una perforació per a la instal·lació d’un ascensor va posar al descobert el paviment monumental romà. A partir d’aquí, la intervenció va evolucionar cap a un projecte arqueològic sistemàtic que s’ha anat desenvolupant fins al 2026, amb treballs excavatoris, documentació i restauració. El procés s’ha allargat uns tres anys, amb fases combinades d’excavació, estabilització de fonaments i museïtzació de les restes.
La iniciativa ha estat possible gràcies a la col·laboració entre l’empresa propietària de l’hotel —el grup Gargallo Hotels— i les autoritats patrimonials d’àmbit públic. L’excavació i la preservació han estat autoritzades i supervisades pel Servei d’Arqueologia de Barcelona i els Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat de Catalunya, amb la participació tècnica d’arqueòlegs especialitzats en urbanisme romà de la ciutat.
Els arqueòlegs que han estudiat el jaciment han estat els responsables de documentar i interpretar el paviment, oferint dades sobre la seva datació (entre els anys 15 i 0 aC), la qualitat constructiva i la seva vinculació amb el fòrum romà. Segons les declaracions recollides, la troballa és «única per la seva monumentalitat i per l’estat de conservació», i ha obligat els experts a replantejar la orientació i la ubicació del fòrum dins de la trama urbana de la Barcino romana —posant en evidència que no estava alineat paral·lel al mar, sinó en un eix est-oest paral·lel al decumanus.
Una part important de la feina arqueològica ha estat també la restauració i museïtzació de les restes dins l’edifici de l’hotel, amb el suport dels tècnics municipals i autonòmics, de manera que el públic podrà accedir puntualment a través de visites guiades col·laboratives amb l’Ajuntament de Barcelona.
En conjunt, aquesta troballa és un exemple d’arqueologia urbana integradora, on la iniciativa privada i la gestió pública han treballat conjuntament per preservar, documentar i interpretar un conjunt arqueològic que hauria romàs enterrat i desconegut sense aquesta coordinació.
El fòrum de l’antiga Bàrcino
Per entendre l’abast de les darreres troballes al Barri Gòtic, cal situar què representava el fòrum en l’antiga Bàrcino, la colònia romana fundada a finals del segle I aC amb el nom oficial de Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino.
El fòrum era el centre neuràlgic de la ciutat romana. No era només una plaça pública, sinó l’espai on es concentraven les funcions polítiques, religioses, judicials i comercials. A totes les ciutats de l’Imperi, el fòrum actuava com a cor simbòlic i pràctic de la vida urbana: allà s’hi prenien decisions, s’hi impartia justícia, s’hi feien cerimònies religioses i s’hi trobaven els ciutadans per negociar, conversar o participar en actes públics.
En el cas de Bàrcino, una ciutat relativament petita però estratègicament situada, el fòrum ocupava la part més elevada del turó (el mons Taber), garantint visibilitat i centralitat. Urbanísticament, les ciutats romanes es traçaven seguint un esquema ortogonal amb dos eixos principals: el cardo maximus (nord-sud) i el decumanus maximus (est-oest). El fòrum solia situar-se a la intersecció d’aquests dos eixos o molt a prop, convertint-se en el punt d’articulació de la trama urbana.
Al fòrum de Bàrcino hi havia diversos edificis essencials. El més emblemàtic és el temple dedicat al culte imperial, del qual avui es conserven quatre columnes integrades en un edifici del carrer Paradís. Aquest temple simbolitzava la lleialtat de la colònia a l’emperador i a Roma. A més del temple, el fòrum probablement incloïa una basílica —on s’hi feien judicis i transaccions comercials—, la cúria o espai de reunió de les autoritats locals, i pòrtics que delimitaven la plaça i oferien protecció als vianants.
Més enllà de la seva funció arquitectònica, el fòrum tenia un fort component simbòlic: representava l’ordre romà, la civilització i el poder imperial projectats sobre el territori. Per als habitants de Bàrcino —veterans de l’exèrcit, colons i població local integrada progressivament en el sistema romà—, aquell espai definia la seva identitat com a ciutadans de Roma.
Per això, qualsevol nova troballa que en redefineixi la forma, l’orientació o l’extensió no és només una qüestió topogràfica. Implica revisar com s’organitzava la ciutat, com es relacionaven els edificis públics entre si i fins a quin punt Bàrcino seguia o adaptava els models urbanístics romans. Les descobertes recents al subsòl del barri Gòtic, en suggerir una possible reorientació del fòrum, obren la porta a reinterpretar el centre polític i religiós de la Barcelona romana i, amb ell, la manera com aquella petita colònia es projectava dins l’Imperi.
Entrades
Segueix-nos a: