Descobriment de centenars de monuments funeraris de pedra circulars a l'est del Sudan

Aquest mes de març del 2026 s'ha fet públic el descobriment de centenars de monuments funeraris de pedra circulars a l’Atbai Desert, a l’est del Sudan. Mitjançant imatges de satèl·lit i treball remot del projecte Atbai Survey Project, els investigadors han identificat un total de 280 estructures d’aquest tipus, de les quals unes 260 eren completament noves.

Aquestes construccions, anomenades Atbai Enclosure Burials (AEBs), consisteixen en cercles o ovalos de pedra de fins a 82 metres de diàmetre que engloben enterraments humans i animals, principalment vaques, però també ovelles i cabres. Moltes es troben a prop de llits secs de rius antics i zones que antigament oferien pastura i aigua.

Els experts creuen que les tombes monumentals pertanyen a una societat pastoral de ramaders de bestiar que va habitar la regió entre el Nil i el mar Roig fa aproximadament entre 6.500 i 4.500 anys, durant les fases finals del període humit africà. Representen una tradició pròpia del Sàhara oriental, amb evidències de treball comunal organitzat i un fort simbolisme lligat al bestiar, i omplen buits importants sobre cultures pre-faraòniques independents de les civilitzacions nubia i egípcia. 

El descobriment destaca especialment perquè mostra com aquestes comunitats es van adaptar als canvis climatològics que van assecar el Sàhara i perquè moltes d’aquestes estructures estan ara amenaçades per l’extracció il·legal d’or. L’estudi es va publicar recentment a la revista African Archaeological Review.

L’equip investigador està liderat per Julien Cooper de la Macquarie University (Austràlia), amb la col·laboració de Matthieu Bourgeois, Michaël Crépy i Maria Carmela Gatto, entre altres, en el marc d’un projecte internacional que inclou institucions de França (com HiSoMA) i Polònia, juntament amb socis sudanesos. El treball es basa principalment en anàlisi remota per satèl·lit a causa de la dificultat d’accedir al terreny per conflictes i condicions extremes.

Altres tipus de monuments circulars a l'Àfrica

Aquest tipus de monuments circulars o ovalats de pedra, sovint associats a enterraments humans i animals (especialment bestiar), són típics de societats pastorals del període humit africà i la seva transició cap a l’aridesa (aprox. 5000-2000 aC). Representen una pràctica funerària i monumental lligada a ramaders nòmades o semi-nòmades que marcaven el territori, commemoraven els morts i simbolitzaven el valor del bestiar.

Per exemple, al sàhara central i occidental, hi ha monuments com els “keyhole” (forats de pany) a Níger, Líbia i Algèria, o els “Kompassgräber” (tomba de brúixola) al Tibesti (Txad) i sud de Líbia. Són estructures circulars o ovalades amb murs baixos de pedra, tumulus centrals i extensions, datades en un període similar (al voltant de 4300-2800 aC). També existeixen “platform tumuli” i formes de crescent a l’oest del Sàhara. Aquests mostren paral·lelismes arquitectònics i funcionals amb els AEBs, tot i que no són idèntics.

 
A Djibouti i a les zones properes, s’han documentat estructures circulars monumentals similars en contextos pastorals. I a Kenya (Turkana), el lloc de Lothagam North Pillar Site (al voltant de 5000 anys d’antiguitat) inclou un gran cementiri comunal amb cercles de pedra, pilars megalítics, cairns i una plataforma elevada. Va ser construït pels primers ramaders de l’est d’Àfrica i conté centenars d’enterraments humans. Altres cercles de monòlits (namoratunga) a la zona també estan lligats a pastoralistes.

Una altra zona on també hi ha presència d'aquestes estructures és a Nabta Playa (Egipte),  on trobem  cercles de pedra i enterraments de bestiar molt antics (des del sisè mil·lenni aC), que reflecteixen rituals similars centrats en el bestiar. A l’Àfrica occidental, els famosos cercles de pedra de Senegàmbia (Senegal i Gàmbia) són més recents (principalment segles IX-XIV dC) i consisteixen en cercles de monòlits verticals, sovint associats a tombes, però pertanyen a un context diferent i posterior.

Tanmateix, els AEBs de l’Atbai destaquen per la seva concentració, escala (fins a 82 m) i el context geogràfic específic entre el Nil i el mar Roig. A més, formen part d’una tradició funerària més àmplia de les societats pastorals saharianes que van respondre al canvi climatològic. Aquestes pràctiques mostren com el bestiar no només era un recurs econòmic, sinó un element central d’identitat social i ritual. En resum, no són monuments únics, però la seva densitat i la seva preservació remota a l’Atbai els fan especialment notables per entendre la diversitat de cultures pre-faraòniques a Àfrica.