La civilització romana va deixar una petjada notable en el que avui és Catalunya després de la seva presència durant segles, no només amb edificis, sinó també la seva llengua, el dret civil, l'agricultura, etc. Però els romans no van ser la primera civilització al territori. De fet, hi van trobar els ibers, una altra civilització, quan van arribar, especialment als territoris del llevant peninsular.
Aquesta civilització dels ibers també va deixar molts objectes al seu pas. Els arqueòlegs continuen treballant en jaciments d' antics assentaments ibèrics fins avui, i se n'acaba de descobrir un d'especialment remarcable utilitzant l'última tecnologia moderna.
Aquests darrer any, els investigadors han descobert una ciutat ibèrica enterrada a Banyeres del Penedès, a Catalunya, a la zona de Tarragona, prop del riu Ebre. El riu és el nucli inicial d'aquesta civilització, a la qual ha donat nom. Els experts de la Universitat de Barcelona i de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica diuen que la troballa és tan significativa com les restes desenterrades a Ullastret el 2012, fins ara les més extenses d'aquest tipus mai descobertes a Catalunya.
Com es va trobar l'assentament?
Els arqueòlegs van utilitzar un geo-radar per detectar les 2,5 hectàrees de restes urbanes enterrades, que mostren una ciutat pre-romana disposada en una estructura regular de carrers amples i paral·lels que són perpendiculars a una sèrie de carreteres més estretes. Fins ara, els investigadors han aconseguit identificar les restes de 200 jaciments diferents de la ciutat, incloent-hi places, muralles, torres i un gran fossat.
Es creu que la ciutat va ser construïda pels cessetans, una tribu ibèrica que vivia a la costa de la zona, entre el massís del Garraf, prop de la ciutat costanera de Sitges, i el coll de Balaguer, a la serralada prelitoral catalana. Un dels principals assentaments dels cessetans va ser Cissa, que més tard es va convertir en Tàrraco, en temps dels romans, i que actualment és la ciutat catalana de Tarragona.
L'assentament data del segle IV aC
Les excavacions exploratòries dels anys vuitanta i noranta van apuntar a la possible existència de restes enterrades, però va ser l'ús de geo-radar el que va confirmar les sospites. Pel que els investigadors han descobert fins ara, l'assentament sembla que data del segle IV aC, i que va continuar estant habitat durant 600 anys, fins al 200 dC aproximadament. Els experts creuen que la ciutat va ser abandonada a causa de la Segona Guerra Púnica entre Cartago i Roma, o a causa de les revoltes dels pobles indígenes que van seguir al conflicte.
L'excavació començarà aquest any
Els arqueòlegs tenen previst començar una excavació inicial aquest any per confirmar les seves troballes, i es preveu que l'any que ve comenci una excavació més extensa. Aquesta excavació es durà a terme amb la participació de les autoritats locals de Banyeres, que en els propers mesos tenen la intenció de comprar els terrenys sota els quals es troba enterrada la ciutat. L'alcalde de Banyeres, Amadeu Benach, va qualificar-ho de "gran troballa", molt important per a la vila i "per al país en conjunt". (ACN)
Aquests darrer any, els investigadors han descobert una ciutat ibèrica enterrada a Banyeres del Penedès, a Catalunya, a la zona de Tarragona, prop del riu Ebre. El riu és el nucli inicial d'aquesta civilització, a la qual ha donat nom. Els experts de la Universitat de Barcelona i de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica diuen que la troballa és tan significativa com les restes desenterrades a Ullastret el 2012, fins ara les més extenses d'aquest tipus mai descobertes a Catalunya.
Com es va trobar l'assentament?
Els arqueòlegs van utilitzar un geo-radar per detectar les 2,5 hectàrees de restes urbanes enterrades, que mostren una ciutat pre-romana disposada en una estructura regular de carrers amples i paral·lels que són perpendiculars a una sèrie de carreteres més estretes. Fins ara, els investigadors han aconseguit identificar les restes de 200 jaciments diferents de la ciutat, incloent-hi places, muralles, torres i un gran fossat.
Es creu que la ciutat va ser construïda pels cessetans, una tribu ibèrica que vivia a la costa de la zona, entre el massís del Garraf, prop de la ciutat costanera de Sitges, i el coll de Balaguer, a la serralada prelitoral catalana. Un dels principals assentaments dels cessetans va ser Cissa, que més tard es va convertir en Tàrraco, en temps dels romans, i que actualment és la ciutat catalana de Tarragona.
L'assentament data del segle IV aC
Les excavacions exploratòries dels anys vuitanta i noranta van apuntar a la possible existència de restes enterrades, però va ser l'ús de geo-radar el que va confirmar les sospites. Pel que els investigadors han descobert fins ara, l'assentament sembla que data del segle IV aC, i que va continuar estant habitat durant 600 anys, fins al 200 dC aproximadament. Els experts creuen que la ciutat va ser abandonada a causa de la Segona Guerra Púnica entre Cartago i Roma, o a causa de les revoltes dels pobles indígenes que van seguir al conflicte.
L'excavació començarà aquest any
Els arqueòlegs tenen previst començar una excavació inicial aquest any per confirmar les seves troballes, i es preveu que l'any que ve comenci una excavació més extensa. Aquesta excavació es durà a terme amb la participació de les autoritats locals de Banyeres, que en els propers mesos tenen la intenció de comprar els terrenys sota els quals es troba enterrada la ciutat. L'alcalde de Banyeres, Amadeu Benach, va qualificar-ho de "gran troballa", molt important per a la vila i "per al país en conjunt". (ACN)
Entrades
Segueix-nos a: