Un equip internacional d’investigadors ha identificat recentment el que podria ser l’art rupestre més antic conegut fins ara, una troballa que obliga a repensar l’origen de l’expressió simbòlica humana. El descobriment s’ha fet en una cova de l’illa de Sulawesi (també coneguda com Illa Cèlebes), a Indonèsia, al sud-est asiàtic, i ha estat datat en almenys 67.800 anys d’antiguitat.
La troballa d’art rupestre més antic conegut del món, en una cova d’Indonèsia, s’ha anunciat la setmana del 21 de gener de 2026. Diversos mitjans han publicat articles sobre el descobriment, després de la publicació de l’estudi en la revista científica "Nature" i de la difusió de la recerca per part d’equips internacionals.
La troballa consisteix en una estampació de mà humana realitzada amb pigments, acompanyada d’altres formes pictòriques conservades a la paret de la cova. Les datacions indiquen que aquestes manifestacions artístiques són anteriors a l’arribada documentada de l’Homo sapiens a Europa, fet que desplaça el focus tradicional, sovint centrat en els grans jaciments paleolítics europeus, cap a l’Àsia sud-oriental.
Una nova mirada sobre els orígens de l’art
Fins fa poc, les pintures rupestres més antigues conegudes es trobaven principalment a Europa i a l’Àfrica, associades a les primeres societats humanes del Paleolític superior. Aquest nou descobriment reforça la hipòtesi que la capacitat simbòlica i artística dels humans moderns es va desenvolupar abans i de manera més diversa del que s’havia assumit.
La datació s’ha realitzat mitjançant l’anàlisi dels dipòsits de carbonat càlcic formats sobre el pigment, una tècnica que permet establir una edat mínima de l’obra amb un alt grau de precisió. Segons els investigadors, aquest mètode confirma que les pintures van ser creades molt abans que les grans migracions humanes arribessin al continent europeu.
Implicacions per a la prehistòria humana
Aquestes pintures suggereixen que els grups humans que habitaven les illes d’Indonèsia fa desenes de milers d’anys ja posseïen formes complexes de pensament simbòlic, vinculades probablement a rituals, identitat col·lectiva o sistemes de creences. Això implica que l’art no va ser un fenomen marginal ni exclusiu d’una regió concreta, sinó una capacitat àmpliament compartida entre les primeres poblacions humanes.
A més, el descobriment aporta noves dades sobre les comunitats que van protagonitzar la dispersió humana cap a Austràlia, un procés que requeria coneixements avançats de navegació, organització social i adaptació a entorns diversos. L’existència d’art rupestre en aquest context reforça la idea que aquestes societats no només sobrevivien, sinó que també desenvolupaven formes sofisticades de cultura.
Un canvi de paradigma
Els investigadors destaquen que aquest descobriment marca un punt d’inflexió en l’estudi de la prehistòria, ja que amplia el mapa geogràfic i cronològic de les primeres manifestacions artístiques humanes. Lluny de ser una excepció, l’art rupestre de Sulawesi confirma que l’expressió simbòlica va emergir com una característica fonamental de l’espècie humana molt abans del que s’havia establert.
Aquestes noves evidències obren la porta a futures recerques i reforcen la necessitat de continuar explorant regions fins ara menys estudiades, que podrien amagar claus essencials per comprendre els orígens de la cultura i del pensament humà.
[Imatge superior: El contorn tènue d'una empremta de mà (a sobre de la figura d'un ocell fosc) a la cova de Liang Metanduno, a Sulawesi, és l'art rupestre més antic conegut al món. (Crèdit de la imatge: Maxime Aubert)].
Entrades
Segueix-nos a: