Asclepi, l'estàtua i la toponímia de L'Escala
L'autor se centra en l'estàtua de marbre monumental (segle II aC) trobada a Empúries (L'Escala) el 1909. Identificació: Va ser identificada inicialment com Asclepi, tot i que ara la majoria d'experts l'atribueixen a Serapis, que ve a ser l'equivalent egipci a Asclepi.
A Empúries hi havia un santuari dedicat a Asclepi. Devia ser un centre sanitari on s'utilitzava el mètode d'incubació, amb tres temples, cisternes i amb un pou per a les serps sagrades, habitual en aquesta mena de recintes.
L'autor planteja una nova hipòtesi toponímica de "L'Escala" i suggereix que el nom és una "corrupció" del nom "Asclepi" o "Esculapi" (Asclepi > Esculapi > Escala), convertint el municipi en una vila consagrada a aquesta divinitat.
La cristianització d'Asclepi com a Sant Iscle i l'extensió del culte sanitari
L'article afirma que els cristians van convertir el déu pagà Asclepi en Sant Iscle per sincretisme, tot i que oficialment deriva de Sancto Asisclo o Sant Asiscle, que també seria una corrupció d'Asclepi. Aquesta tesi es basa en un seguit de paral·lelismes i de llocs. Entre els paral·lelismes trobem la capacitat d'Asclepi per reviure morts, que l'emparenta amb altres figures mitològiques astrals com Jesús, Sant Roc, etc. Asclepi relaciona amb Sant Roc i amb la curació de les malalties i la pesta. D'altra banda, el nom Sant Roc remet a la "roca sagrada" curativa.
Així, trobem que a Sant Iscle de la Vallalta hi ha el gorg de "Les Dones d'Aigua" (éssers mitològics que habiten indrets humits) que l'autor considera remeieres i llevadores paganes que treballaven a la zona de Sant Iscle de Vallalta. La presència a prop de la Roca Caganera i de la Font de la Salut reforcen la idea del lloc com a santuari medicinal on els malalts es purgaven gràcies a l'efecte de les aigües, fet que relaciona amb les ruixades d'aigua perfumada i sanadora, amb alfàbrega, que també trobem per la festivitat de Sant Roc a la veïna vila d'Arenys de Mar.
A l'article també s'analitza en el mateix sentit el municipi de Sant Iscle d'Empordà, situat d'alt d'un turó i amb freixedes, i el de Sant Iscle de Bàscara, amb el seu comunidor contra les malalties, a més de Sant Iscle de Millars, amb un cementiri d'infants, que relacionen amb la tesi de llocs de sanació consagrats a Asclepi / Iscle.
A la Garrotxa, d'altra banda, l'articulista analitza Sant Iscle de Colltort i la Vall de Sant Iscle, la Font de la Salut, les fagedes/freixedes curatives, l'Hostal del Fang (centre de banys de fang) i l'Ermita del Sant Pelegrí (pels pelegrinatges sanitaris).
Pel que fa al Vallès, l'investigador para atenció al Santuari de la Mare de Déu de la Salut de Sabadell, a la serra de Sant Iscle i a l'Ermita de Sant Iscle de les Feixes, amb les seves tombes antropomòrfiques, i la possible connexió "Feixes" i "Freixes". Tot plegat reforcen el patró d'un lloc sagrat vinculat a la salut i a la purificació.
Al Bages, estudia Sant Iscle de Bages, dalt d'un turó, i la Sèquia de Manresa, unida a l'església de la Mare de Déu de Viladordis o de la Salut, que segueix el mateix patró.
I, finalment, la investigació analitza el cas de Sant Iscle de Monistrol, a Montserrat, i la Font del Miracle, a més de la ruta de pelegrins que s'inicia a la Font Closa del Torrent de la Salut. Altra vegada els mateixos patrons.
L'ermita de Sant Iscle de Monistrol fou un hospital de Pelegrins i durant els segles XV i XVI, que visitaven el monestir per sanar-se, com testimonien els nombrosos ex-vots i ofrenes presents a Montserrat. Això fa evident que la presència de l'ermita d'Asclepi / Iscle a l'entrada "ja ens adverteix que aquest és un punt de curació".
La Font del Portal o del Miracle de Montserrat també és vinculada a la llegenda d'un pelegrí que va ser salvat de la mort per l'aigua que va brollar d'una roca al costat del portal. L'Altra font d'aquesta llegenda esmenta una segona font (avui seca) que es trobava "a mig camí de Montserrat, entre Collbató i el monestir". L'autor constata que efectivament hi ha una "Font Closa" prop d'un "Torrent de la Salut" en aquella zona. L'autor conjectura que ambdues fonts tenen propietats medicinals "miraculoses" que ajuden a la recuperació dels pelegrins, i que el camí de Montserrat és un "camí de ritual, de devoció i de curació" centrat en Sant Iscle / Asclepi.
L'autor planteja una nova hipòtesi toponímica de "L'Escala" i suggereix que el nom és una "corrupció" del nom "Asclepi" o "Esculapi" (Asclepi > Esculapi > Escala), convertint el municipi en una vila consagrada a aquesta divinitat.
La cristianització d'Asclepi com a Sant Iscle i l'extensió del culte sanitari
L'article afirma que els cristians van convertir el déu pagà Asclepi en Sant Iscle per sincretisme, tot i que oficialment deriva de Sancto Asisclo o Sant Asiscle, que també seria una corrupció d'Asclepi. Aquesta tesi es basa en un seguit de paral·lelismes i de llocs. Entre els paral·lelismes trobem la capacitat d'Asclepi per reviure morts, que l'emparenta amb altres figures mitològiques astrals com Jesús, Sant Roc, etc. Asclepi relaciona amb Sant Roc i amb la curació de les malalties i la pesta. D'altra banda, el nom Sant Roc remet a la "roca sagrada" curativa.
Així, trobem que a Sant Iscle de la Vallalta hi ha el gorg de "Les Dones d'Aigua" (éssers mitològics que habiten indrets humits) que l'autor considera remeieres i llevadores paganes que treballaven a la zona de Sant Iscle de Vallalta. La presència a prop de la Roca Caganera i de la Font de la Salut reforcen la idea del lloc com a santuari medicinal on els malalts es purgaven gràcies a l'efecte de les aigües, fet que relaciona amb les ruixades d'aigua perfumada i sanadora, amb alfàbrega, que també trobem per la festivitat de Sant Roc a la veïna vila d'Arenys de Mar.
A l'article també s'analitza en el mateix sentit el municipi de Sant Iscle d'Empordà, situat d'alt d'un turó i amb freixedes, i el de Sant Iscle de Bàscara, amb el seu comunidor contra les malalties, a més de Sant Iscle de Millars, amb un cementiri d'infants, que relacionen amb la tesi de llocs de sanació consagrats a Asclepi / Iscle.
A la Garrotxa, d'altra banda, l'articulista analitza Sant Iscle de Colltort i la Vall de Sant Iscle, la Font de la Salut, les fagedes/freixedes curatives, l'Hostal del Fang (centre de banys de fang) i l'Ermita del Sant Pelegrí (pels pelegrinatges sanitaris).
Pel que fa al Vallès, l'investigador para atenció al Santuari de la Mare de Déu de la Salut de Sabadell, a la serra de Sant Iscle i a l'Ermita de Sant Iscle de les Feixes, amb les seves tombes antropomòrfiques, i la possible connexió "Feixes" i "Freixes". Tot plegat reforcen el patró d'un lloc sagrat vinculat a la salut i a la purificació.
Al Bages, estudia Sant Iscle de Bages, dalt d'un turó, i la Sèquia de Manresa, unida a l'església de la Mare de Déu de Viladordis o de la Salut, que segueix el mateix patró.
I, finalment, la investigació analitza el cas de Sant Iscle de Monistrol, a Montserrat, i la Font del Miracle, a més de la ruta de pelegrins que s'inicia a la Font Closa del Torrent de la Salut. Altra vegada els mateixos patrons.
L'ermita de Sant Iscle de Monistrol fou un hospital de Pelegrins i durant els segles XV i XVI, que visitaven el monestir per sanar-se, com testimonien els nombrosos ex-vots i ofrenes presents a Montserrat. Això fa evident que la presència de l'ermita d'Asclepi / Iscle a l'entrada "ja ens adverteix que aquest és un punt de curació".
La Font del Portal o del Miracle de Montserrat també és vinculada a la llegenda d'un pelegrí que va ser salvat de la mort per l'aigua que va brollar d'una roca al costat del portal. L'Altra font d'aquesta llegenda esmenta una segona font (avui seca) que es trobava "a mig camí de Montserrat, entre Collbató i el monestir". L'autor constata que efectivament hi ha una "Font Closa" prop d'un "Torrent de la Salut" en aquella zona. L'autor conjectura que ambdues fonts tenen propietats medicinals "miraculoses" que ajuden a la recuperació dels pelegrins, i que el camí de Montserrat és un "camí de ritual, de devoció i de curació" centrat en Sant Iscle / Asclepi.
Com és habitual amb aquesta web, els articles es van ampliant a mida que els lectors suggereixen més indrets o municipis relacionats amb els topònims analitzats.
Podeu llegir l'article complert en aquest enllaç
Entrades
Segueix-nos a: