El dia 20 de març de 2023 es van iniciar els treballs de control arqueològic subsidiaris del Projecte executiu de rehabilitació integral de l’edifici situat a la plaça de la Llana, 23 de Barcelona, per acollir-hi serveis d’acolliment residencial (servei de pisos amb suport), al districte de Ciutat Vella, a Barcelona. La direcció de la intervenció arqueològica ha estat assumida per arqueòlegs de l’empresa Global Geomàtica SL i, des del primer dia, compta amb la supervisió del Servei d’Arqueologia de Barcelona (ICUB) i del servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Generalitat. BIM/SA és l’ens promotor de les obres.
L’edifici en qüestió està inclòs al Pla Especial de Protecció́ del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Districte 1 – Sector Oriental, identificador 821, nivell B (BCIL – béns culturals d’interès local).
L’edifici en qüestió està inclòs al Pla Especial de Protecció́ del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Districte 1 – Sector Oriental, identificador 821, nivell B (BCIL – béns culturals d’interès local).
[Planta de l'immoble estudiat a la Plaça de la Llana de Barcelona.]
L'immoble fou de la Pia Almoina, fou l'Hostal de Sant Pere i va acabar com a fàbrica de xocolata
Tot i que la finca actual data del segle XIX, els treballs d’arqueologia parietal duts a terme fins el moment han permès documentar murs amb arcs i portes atribuïbles a un gran casal medieval del segle XIV que, segons fonts documentals, hauria estat propietat de la Pia Almoina.
Seguint la informació documental, durant el segle XV, el casal s’hauria convertit en un hostal: l’Hostal de Sant Pere, que hauria deixat de funcionar durant el segle XVI, quan l’aleshores propietari de l’immoble Pere Joan Grimosachs va dur-hi a terme una gran reforma per adequar-lo a l’estil i modes de l’època.
A inicis del segle XVIII es va produir la divisió de l’antic casal en tres propietats diferenciades, una de les quals correspon a l’actual edifici de la plaça de la Llana, núm. 23. D’aquesta època s’ha pogut documentar un conjunt de set tenalles de ceràmica. Fins que no es puguin excavar i es realitzin anàlisis bioarqueològiques de les restes d’aquests grans contenidors, no se’n podrà determinar el contingut.
Tot i que la finca actual data del segle XIX, els treballs d’arqueologia parietal duts a terme fins el moment han permès documentar murs amb arcs i portes atribuïbles a un gran casal medieval del segle XIV que, segons fonts documentals, hauria estat propietat de la Pia Almoina.
Seguint la informació documental, durant el segle XV, el casal s’hauria convertit en un hostal: l’Hostal de Sant Pere, que hauria deixat de funcionar durant el segle XVI, quan l’aleshores propietari de l’immoble Pere Joan Grimosachs va dur-hi a terme una gran reforma per adequar-lo a l’estil i modes de l’època.
A inicis del segle XVIII es va produir la divisió de l’antic casal en tres propietats diferenciades, una de les quals correspon a l’actual edifici de la plaça de la Llana, núm. 23. D’aquesta època s’ha pogut documentar un conjunt de set tenalles de ceràmica. Fins que no es puguin excavar i es realitzin anàlisis bioarqueològiques de les restes d’aquests grans contenidors, no se’n podrà determinar el contingut.
[L'immoble de la Plaça de la Llana, tal i com es creu que devia ser al segle XIV.]
[L'immoble de la Plaça de la Llana, tal i com és des del segle XVIII.]
El 1825, Josep Serra, el propietari de l’immoble en aquell moment, va sol·licitar permís per a fer-hi obres de millora, les quals coincidirien amb el que s’ha pogut constatar al registre arqueològic.
Durant el segle XIX, l’espai va ser ocupat per un obrador on s’elaborava xocolata. De fet, en l’Almanac de l’Exposició Universal de 1888, hi apareix la fàbrica referenciada en l’adreça de plaça de la Llana, 23 com: Guardia (Clemente). Chocolates y pastillaje. La intervenció arqueològica ha permès recuperar elements relacionats amb aquest espai productiu, com ara les plaques de plom que s’haurien usat per elaborar les etiquetes de les xocolates on s’especifica que a la fàbrica de xocolata de Clemente Guardia se hacen moiendas particulares.
Es continua treballant en l’excavació arqueològica del subsol i, alhora, es realitza l’estudi dels paraments de l’edifici amb la finalitat de seguir documentant els diferents períodes i conèixer l’evolució de l‘edifici.
Durant el segle XIX, l’espai va ser ocupat per un obrador on s’elaborava xocolata. De fet, en l’Almanac de l’Exposició Universal de 1888, hi apareix la fàbrica referenciada en l’adreça de plaça de la Llana, 23 com: Guardia (Clemente). Chocolates y pastillaje. La intervenció arqueològica ha permès recuperar elements relacionats amb aquest espai productiu, com ara les plaques de plom que s’haurien usat per elaborar les etiquetes de les xocolates on s’especifica que a la fàbrica de xocolata de Clemente Guardia se hacen moiendas particulares.
Es continua treballant en l’excavació arqueològica del subsol i, alhora, es realitza l’estudi dels paraments de l’edifici amb la finalitat de seguir documentant els diferents períodes i conèixer l’evolució de l‘edifici.
[Plaques de metall de la fàbrica de xocolata trobades a l'immoble de la Plaça de la Llana.]
La Plaça de la Llana de Barcelona
La plaça de la Llana és una plaça emblemàtica de Barcelona situada a la confluència dels barris medievals de Santa Caterina, Bòria i Sant Cugat. La plaça té 500 anys o més d'antiguitat. S'hi va documentar activitat com a mercat a partir de l'any 1513, en un primer moment, de plats i olles i posteriorment de llana; d'aquí li ve el nom. Val a dir que en el proper barri de Sant Pere s'ubicaven multitud de telers i vapors relacionats amb el sector tèxtil, una industria fonamental i amb molta tradició en l'economia catalana.
[Plaça de la Llana de Barcelona.]
En aquella època, l'actual Ciutat Vella, no disposava de grans places aptes per a organitzar un mercat. L'espai de la plaça és irregular amb vista zenital en forma d'embut. A la plaça convergeixen diversos carrerons, alguns d'ells a través d'arcades, com ara: l'arc de les Candeles, l'arc de Semolers o l'arc d'en Boquer. Els seus edificis són majoritàriament dels segles XVIII i XIX, alguns d'ells reformats a principis del segle xx. Hi destaca la farmàcia Cases-Parés, un establiment modernista ubicat en un edifici del segle XVIII.
Entrades
