Les darreres excavacions dutes a terme pels equips arqueològics del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MACarqueologia) al jaciment d'Empúries, al santuari portuari de la ciutat grega, han permès descobrir un altar de grans dimensions, així com una escala monumental que permet conèixer la disposició del santuari, possiblement dedicat a la deessa Demèter o Dea Mater, la deessa mare llunar de la fertilitat.
L'altar monumental és una troballa excepcional atesa la seva singularitat a la península Ibèrica: el seu bon estat de conservació permetrà la seva futura posada en valor i, per tant, apropar als visitants les pràctiques religioses dels antics grecs d’Empòrion.
La intervenció arqueològica forma part dels treballs del projecte de recerca impulsat pel MACarqueologia des del 2018. En col·laboració amb l’Instituto Arqueológico Alemán de Madrid, té com a objectiu l’estudi de les antigues àrees portuàries d'Empúries. Les feines de recerca al jaciment d'Empúries són constants, i des del 2018 estan focalitzades, sobretot, en les antigues zones portuàries.
L'altar monumental és una troballa excepcional atesa la seva singularitat a la península Ibèrica: el seu bon estat de conservació permetrà la seva futura posada en valor i, per tant, apropar als visitants les pràctiques religioses dels antics grecs d’Empòrion.
La intervenció arqueològica forma part dels treballs del projecte de recerca impulsat pel MACarqueologia des del 2018. En col·laboració amb l’Instituto Arqueológico Alemán de Madrid, té com a objectiu l’estudi de les antigues àrees portuàries d'Empúries. Les feines de recerca al jaciment d'Empúries són constants, i des del 2018 estan focalitzades, sobretot, en les antigues zones portuàries.
Els arqueòlegs han acabat d'excavar tota l'àrea que formava part de la façana litoral de l'antiga ciutat grega i han desmuntat diverses estructures dels segles XVII i XVIII, quan es va construir un convent de monjos servites sobre les restes de l'antiga ciutat grega. Amb l'eliminació d'aquests elements, han aconseguit dades d'un santuari situat en aquest espai d'enllaç, possiblement dedicat a Demèter, la deessa de l'agricultura.
El santuari trobat es creu que pertany a la segona meitat del segle VI aC, l'època fundacional de la ciutat grega, i amb diverses reformes i ampliacions posteriors va perdurar fins com a mínim el segle III aC. Entre les reformes que es van fer a la zona de l'altar, Castanyer destaca la que hi devia haver a principis del segle V aC, quan el santuari es va ampliar amb una terrassa amb porticat, on s'han trobat «restes d'una llar de caràcter ritual, on es farien ofrenes».
La troballa es troba al camí que devia unir el port amb el poblat d'Empúries, que aleshores s'alçava sobre un promontori rocós. El port era on ara hi ha el passeig que uneix la ciutat grecoromana amb Sant Martí d'Empúries. L'equip d'arqueòlegs va trobar les restes del santuari després de desmuntar diverses estructures d'un convent de monjos servites construïdes entre els segles XVII i XVIII.
Els arqueòlegs han acabat d'excavar tota l'àrea que formava part de la façana litoral de l'antiga ciutat grega i han desmuntat diverses estructures dels segles XVII i XVIII, quan es va construir un convent de monjos servites sobre les restes de l'antiga ciutat grega. Amb l'eliminació d'aquests elements, han aconseguit dades d'un santuari situat en aquest espai d'enllaç, possiblement dedicat a Demèter o Dea Mater (Deessa Mare), la deessa de l'agricultura que, curiosament, també es creu que era la deessa principal dels gals catalauni o catalauns, possibles predecessors dels actuals catalans peninsulars, segons alguns experts francesos.
De l'existència d'aquest espai de culte a Empúries, els arqueòlegs ja en tenien algunes pistes de campanyes anteriors: "ofrenes votives, com ara petites gerres o vasos i fragments de figures de terracota", com concreta el conservador del museu d'Empúries, Pere Castanyer, que s'hi havien trobat. Sobre la relació amb la deessa de l’agricultura del temple, Castanyer diu que és “claríssima” perquè així ho indiquen “tant el tipus de ritual com les representacions de terracota de caràcter femení” que s’han trobat tant en aquesta com en anteriors campanyes.Sobre la relació amb la deessa de l’agricultura del temple, Castanyer diu que és “claríssima” perquè així ho indiquen “tant el tipus de ritual com les representacions de terracota de caràcter femení” que s’han trobat tant en aquesta com en anteriors campanyes.Sobre la relació amb la deessa de l’agricultura del temple, Castanyer diu que és “claríssima” perquè així ho indiquen “tant el tipus de ritual com les representacions de terracota de caràcter femení” que s’han trobat tant en aquesta com en anteriors campanyes.
Enguany ja s'havia descobert "un petit pou on s'havien llençat aquestes peces", un dipòsit de culte. A l'interior, hi havia petits craters i gerretes (fotografia superior), que és el que ha permès constatar que la cronologia del santuari s'estén, com a mínim, fins al segle III aC, cosa que fins ara es desconeixia.
Castanyer destaca que el santuari "feia de nexe entre la ciutat i el port, que és la raó principal de fundació de l'assentament". Demostra que Empúries estava estructurada de la mateixa manera que altres ciutats gregues del Mediterrani.
El Museu d'Arqueologia de Catalunya té previst programar una sèrie d'accions per donar a conèixer aquests resultats, tant en l'àmbit científic com al públic que visita el conjunt arqueològic d'Empúries, situat al terme municipal de l'Escala.
Entrades
