Presentació de llibre a Manacor: "La memòria esborrada. Francesc de Sales Aguiló (1899-1956)"


El proper dilluns, 19 de juny del 2023, el professor i escriptor Manel Santana presentarà el llibre "La memòria esborrada. Francesc de Sales Aguiló (1899-1956)", acompanyat de l'autor, Mateu Morro i Marcé, a la sala La Fornal de Manacor, Mallorca, Illes Balears. L'acte començarà a les 20 hores. Francesc de Sales Aguiló Forteza (Palma 1899 - Bogotà 1956) fou un polític, científic i escriptor mallorquí que va morir a l'exili.

L'autor del llibre, Mateu Morro i Marcé, va néixer a Santa Maria, Mallorca, l’any 1956. És historiador i va ser polític de l’antic Partit Socialista de Mallorca. Es va llicenciar en història a la Universitat de les Illes Balears (1979). És autor de nombroses obres referides normalment a la pagesia i a la història contemporània de Santa Maria i de Mallorca. 

Sobre "La memòria esborrada", Mateu Morro explica «he volgut fer un treball per ser llegit i que tengui com a fil conductor la figura polièdrica d'Aguiló, no només el polític i l'escriptor, també el pedagog, el llibreter, l'articulista, i fins i tot, el crític de cinema. En tres etapes importantíssimes: la mallorquina, a Barcelona, i a l'exili. Una vida truncada pels fets de 1936 i una memòria esborrada perquè ningú en parlés més. Al llibre, he intentat replegar textos i testimonis d'altres persones, així com he volgut aprofitar notes i materials d'altres historiadors, faig esment del pare Josep Massot, d'escriptores com Anna Murià i Teresa Pàmies, o l'escriptor Joan Fuster, tots dos van mantenir una relació epistolar, després de haver llegit el valencià un article, en una revista iberoamericana, signada per n'Aguiló.»




Morro també explica que «el llibre vol ser un homenatge del poble de Mallorca a Francesc de Sales Aguiló com fill il·lustre. Fer present la seva memòria, la d'una persona que deia sovint: 'estic aquí amb la solitud i la pobresa', perquè no era al seu país amb la seva gent, tot i l'experiència nefasta i les adversitats, va escriure molt, i ho va fer en català perquè estimava tant la seva llengua i cultura que no hi va renunciar, malgrat el dolor de la llunyania i el dolor de la pàtria, per a Aguiló aquesta era pitjor que la distància.»