.jfif)
Torre d'en Galmés és el poblat talaiòtic més extens de Menorca i un dels principals exponents de la cultura talaiòtica, declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO l'any 2023. Ocupat durant més d'un mil·lenni, entre aproximadament el primer mil·lenni abans de Crist i època romana, el jaciment constitueix una referència imprescindible per entendre l'evolució de les societats prehistòriques de les Balears.
La campanya d'enguany s'ha centrat en l'anomenada Estructura 1, una de les cases més antigues del poblat. Durant les excavacions s'han retirat els paviments de diverses estances per documentar els nivells arqueològics inferiors, reconstruir les diferents fases constructives de l'edifici i preparar-ne la restauració perquè pugui ser visitat pel públic. Ha estat en aquest context que ha aparegut el setè individu documentat dins del mateix habitatge.
.jfif)
La concentració de restes humanes en un espai domèstic és extraordinàriament poc habitual en la cultura talaiòtica. Normalment, els difunts eren dipositats en espais funeraris específics, de manera que la presència de diversos esquelets dins una casa planteja interrogants sobre els darrers moments d'ocupació de l'edifici. Els especialistes consideren que podria tractar-se d'un abandonament sobtat o d'un episodi excepcional, una hipòtesi que haurà de confirmar-se mitjançant els futurs estudis antropològics i arqueològics.
La campanya també ha proporcionat una altra descoberta significativa: una olla talaiòtica decorada, dipositada intencionadament sota el paviment d'una de les habitacions. La seva ubicació suggereix que podria correspondre a una pràctica ritual relacionada amb la construcció o l'ús de l'habitatge, un tipus de dipòsit conegut en altres contextos prehistòrics però encara poc documentat a Menorca.
Els treballs han estat dirigits per l'Associació d'Amics del Museu de Menorca, responsable des de fa anys de la recerca i restauració en aquest sector del jaciment. La intervenció compta amb el finançament del Consell Insular de Menorca, l'Ajuntament d'Alaior i els socis de l'associació, així com amb el suport científic de la Boston University, el Royal Institute for Cultural Heritage de Bèlgica, l'Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya i altres institucions col·laboradores. La campanya també incorpora una important dimensió formativa, amb la participació d'estudiants universitaris i voluntaris que combinen la pràctica arqueològica amb la recerca sobre el terreny.
La descoberta és el resultat d'un projecte de llarga durada iniciat fa diversos anys. Les primeres restes humanes dins aquesta mateixa casa van començar a aparèixer en campanyes anteriors, fins al punt que el 2025 ja s'havien documentat sis individus. L'aparició d'un setè esquelet consolida aquest conjunt com un dels casos més singulars de l'arqueologia talaiòtica i obre noves vies d'investigació sobre les causes del seu abandonament i sobre les pràctiques socials de les darreres comunitats que van habitar el poblat.
Durant els pròxims mesos, els investigadors analitzaran les restes humanes mitjançant estudis antropològics i bioarqueològics, mentre continuaran les tasques de restauració de l'edifici. Els resultats haurien de permetre conèixer millor qui eren aquestes persones, quina relació mantenien entre elles i quines circumstàncies van provocar que els seus cossos romanguessin a l'interior de l'habitatge durant més de dos mil anys.
La cultura talaiòtica, una de les grans civilitzacions prehistòriques de la Mediterrània occidental
La cultura talaiòtica es va desenvolupar a les illes de Menorca i Mallorca durant l'edat del bronze final i l'edat del ferro, aproximadament entre el 1000 i el 123 aC, any de la conquesta romana de les Balears. El seu nom deriva dels talaiots, grans torres construïdes amb enormes blocs de pedra sense morter, que encara avui dominen el paisatge de les dues illes. Aquestes estructures, juntament amb els poblats emmurallats, els santuaris i les construccions funeràries, constitueixen una de les manifestacions més espectaculars de l'arquitectura prehistòrica de la Mediterrània.
La societat talaiòtica estava organitzada en comunitats que habitaven poblats formats per cases de planta circular o absidal, espais comunals i edificis monumentals. La seva economia es basava principalment en l'agricultura i la ramaderia, complementades amb l'aprofitament dels recursos marins i amb intercanvis comercials que connectaven les Balears amb altres pobles de la Mediterrània, com ara fenicis, púnics i, més endavant, romans.
A Menorca, aquesta cultura presenta trets arquitectònics únics, especialment les taules, monuments en forma de T construïts amb grans lloses de pedra que s'interpreten com a santuaris o espais de culte. També destaquen les navetes, edificis funeraris col·lectius de planta allargada, entre els quals sobresurt la Naveta des Tudons, un dels monuments prehistòrics més ben conservats d'Europa.
Torre d'en Galmés és el poblat talaiòtic més extens de Menorca, amb una superfície superior a les sis hectàrees. El seu emplaçament estratègic permetia controlar una àmplia part del territori i disposava d'un sofisticat sistema de captació i emmagatzematge d'aigua, fet que evidencia un elevat nivell d'organització social i d'enginyeria. El jaciment conserva tres talaiots, diverses taules, nombrosos habitatges i una complexa xarxa d'espais públics que testimonien una ocupació continuada durant més d'un mil·lenni.
La importància excepcional d'aquest patrimoni va ser reconeguda el 2023, quan el conjunt de la Menorca Talaiòtica va ser inscrit a la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO. La candidatura inclou nou àrees territorials i més de dos-cents jaciments arqueològics representatius d'aquesta cultura, considerada avui una de les expressions més singulars de la prehistòria europea. En aquest context, les excavacions de Torre d'en Galmés contribueixen a aprofundir en el coneixement de la vida quotidiana, les pràctiques rituals i els processos de transformació social de les darreres comunitats talaiòtiques abans de la incorporació de l'arxipèlag al món romà.
Entrades
0 Comentaris