"La colònia", crònica negra del processisme, líder d'assaig polític a Amazon per Sant Jordi

"La colònia", l'assaig d'anàlisi historico-polític del periodista Rubèn Novoa i Arranz, és actualment al capdavant de les llistes de vendes a Amazon. L'obra ofereix una anàlisi exhaustiva i documentada de la darrera dècada política a Catalunya.

LA COLÒNIA és una autòpsia brutal del gran engany processista: el retrat d’una Generalitat que ha passat de somiar ser lliure a gestionar l’espoli i la por com a simple sucursal de l’Estat.

Amb una prosa sense concessions, aquest assaig despulla el «triumvirat de la renúncia» —ERC, Junts i la CUP—, els capatassos que han venut la Nació a canvi de preservar l’oasi, pacificant el carrer mentre la llengua, la identitat i la terra s’esvaeixen. En cinc capítols incendiaris, es posa nom a la traïció i desemmascara el negoci de la rendició tot trencant el silenci dels mitjans subvencionats. Un crit de guerra per a qui rebutgi la cantarella del mentrestant... i per salvar Catalunya del decorat autonomista.

Lluny de qualsevol voluntat conciliadora, l’obra es presenta com un diagnòstic frontal i sistemàtic de la darrera dècada política catalana amb un plantejament inequívoc on el cicle iniciat amb el referèndum de 2017 no només ha culminat en una derrota política, sinó en la consolidació d’un model de dependència estructural que l’autor defineix, no com a metàfora, sinó com a categoria analítica, en termes colonials.

Estructurat en cinc capítols i un epíleg, La Colònia dissecciona amb precisió quirúrgica els mecanismes que expliquen la desactivació del moviment independentista, tals com la reconversió de la Generalitat en una administració subordinada amb capacitat política limitada i dependència financera estructural, el paper dels partits sobiranistes majoritaris en la gestió i neutralització del mandat del Primer d’Octubre, l’existència d’un ecosistema econòmic sostingut per recursos públics que incentiva la continuïtat de l’statu quo, els processos de transformació demogràfica i regressió lingüística com a vectors de desarticulació nacional i l’anàlisi crítica del període 2012–2017, abordat com una seqüència d’errors estratègics acumulatius. L’epíleg introdueix una esmena a la totalitat del paradigma processista mitjançant un full de ruta amb mesures concretes, calendarització definida per al període 2026–2030 i una orientació explícita cap a un escenari de ruptura política.

Un dels elements diferencials de l’obra és la seva combinació de dades verificables i discurs no eufemístic, integrant informació procedent de fonts institucionals com Idescat, pressupostos de la Generalitat, informes sobre usos lingüístics i resolucions judicials per sostenir una tesi que s’expressa amb voluntat de claredat i sense concessions retòriques, situant el text en un espai singular que aspira simultàniament a documentar i a intervenir.

El llibre evita deliberadament les abstraccions i atribueix responsabilitats concretes als principals actors del procés, incloent figures com Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Pere Aragonès o Artur Mas, així com les organitzacions i estructures que han articulat l’espai processista durant l’última dècada com l'ANC i Òmnium sota la premissa que és impossible entendre la seqüència política recent sense identificar decisions, incentius i responsabilitats individuals. Un dels blocs centrals de l’assaig és l’anàlisi dels incentius econòmics que han contribuït a la perpetuació del marc autonòmic, descrivint un sistema en què els recursos públics alimenten xarxes institucionals, mediàtiques i associatives amb un interès objectiu en la continuïtat de l’escenari actual, introduint la independència no només com a problema polític, sinó com a conflicte d’incentius materials.

L’obra aborda també qüestions sovint excloses del consens dominant com l’evolució demogràfica i l’ús social de la llengua catalana, presentant dades que apunten a una disminució sostinguda del seu ús interpretada com un factor de transformació estructural davant la qual l’autor formula propostes polítiques marcadament intervencionistes. El tram final del llibre adopta un registre més directe adreçat especialment a la generació que va viure els esdeveniments de 2017 per plantejar la resignació política com un mecanisme de control internitzat i defensar la necessitat de rearticular un projecte nacional des de paràmetres diferents.

Finalment, per la seva tesi, el seu estil i la seva voluntat explícita d’intervenció, La Colònia es configura com un text destinat a generar debat i polarització que, en el context de Sant Jordi 2026, desborda el circuit habitual de novetats literàries per inscriure’s directament en la disputa pel marc interpretatiu de la realitat política catalana.

En el llindar de la diada de Sant Jordi, una obra ha emergit amb una capacitat singular d’incidir en el debat públic contemporani. La Colònia: De la traïció del 2017 a la rendició del processisme (Barcelona: Amazon KDP, 2026), de l’analista d’intel·ligència i periodista Rubèn Novoa i Arranz, s’ha situat entre els títols més venuts, assolint la primera posició en la categoria de Política de Planificació Regional dins la plataforma Amazon.

Anàlisi estructural d’un sistema en crisi

Considerada per sectors de la crítica independent com una obra de referència en la interpretació del cicle polític recent, "La Colònia" es presenta com un estudi sistemàtic articulat en cinc capítols d’alta densitat analítica. 

L’assaig incorpora, entre altres, els següents eixos d’anàlisi: 

· Economia política del model autonòmic: estimació del cost estructural associat al manteniment de les elits administratives, xifrat en aproximadament 3.000 milions d’euros anuals.

· Dinàmiques sociolingüístiques i demogràfiques: regressió de l’ús social del català —del 55% al 29% en una dècada— i anàlisi dels factors associats a la transformació demogràfica.

· Relectura dels esdeveniments de 2017: identificació de responsabilitats i reconstrucció de les decisions estratègiques que, segons l’autor, conduïren a l’actual estabilització del marc autonòmic.

En absència d’una cobertura significativa per part dels mitjans públics, l’obra ha assolit difusió mitjançant canals orgànics i xarxes socials. El suport explícit de figures polítiques i l’atenció de mitjans digitals han contribuït a amplificar-ne l’abast, situant el llibre com una referència per a lectors que cerquen interpretacions alternatives al relat institucional dominant.

Rubèn Novoa i Arranz (Barcelona, 1978) és periodista i analista especialitzat en contraterrorisme i geopolítica. Actualment exerceix de redactor de política per a XCatalunya.cat al Parlament de Catalunya. La seva trajectòria professional es caracteritza per una orientació cap a l’anàlisi crítica i la intervenció en l’espai públic. Va ser una de les persones afectades per procediments judicials derivats dels esdeveniments de 2017. Amb aquesta obra, consolida una línia de pensament orientada a la revisió crítica del sistema polític català contemporani.

L’autor, amb formació en geopolítica i seguretat, desenvolupa una lectura estructural del funcionament institucional de la Generalitat, interpretada com una administració condicionada per mecanismes de dependència financera —notablement el Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA)— i inserida en una lògica de governança que ell qualifica de subordinada.

Signatures per Sant Jordi

L’autor signarà exemplars durant la jornada de Sant Jordi a Barcelona, amb una trobada destacada:

· Signatura del llibre per Sant Jordi a la paradeta de la Llibreria "El Conreu", a la Plaça Nova de Barcelona. Hora: de 12:30 h a 13:30 h

· A partir del 22 d’abril, el llibre també estarà disponible en format físic a la seu de la Llibreria "El Conreu", al Carrer del Carme, 112, de Barcelona.

Dades de l’obra

Títol: La Colònia: De la traïció del 2017 a la rendició del processisme
ISBN: 979-8-2464-3786-5
Estructura: 5 capítols i epíleg (Full de ruta 2026–2031)
Preu: 19,99 €

En venda a Amazon