La Fundació Arqueològica Clos – Museu Egipci de Barcelona i el Museu Etnològic i de Cultures del Món (MuEC) organitzen, per tercer any consecutiu, un cicle de conferències que reforça la seva col·laboració i el compromís compartit amb la recerca crítica i la generació i difusió de coneixement.
Un dimecres al mes, a les 18.30 h, la seu Montcada del MuEC acollirà especialistes de diverses disciplines que exploraran el viatge com una pràctica històrica clau en l'intercanvi de coneixement, la construcció de cosmovisions i la configuració de relacions de poder i de fronteres, des d'itineraris sagrats i rutes comercials fins a expedicions científiques, cartografies cosmològiques i viatges de formació acadèmica.
Camins del món. Viatges, sabers i connexions
Cicle de conferències gratuïtes
Seu Montcada del Museu Etnològic i de Cultures del Món
(Carrer de Montcada, 12, Barcelona)
Programa
15 d'abril, a les 18.30 hores
Tres grans viatgers xinesos (s. II-VII)
Entre els segles II i VII, tres viatgers xinesos, Zhang Qian, Faxian i Xuanzang, van recórrer milers de quilòmetres travessant deserts, muntanyes i terres desconegudes del centre d’Àsia i de l’Índia. Zhang Qian, enviat per l’emperador de la dinastia Han cap a l’Àsia Central, va iniciar contactes diplomàtics i comercials que activarien la Ruta de la Seda. Segles més tard, els monjos budistes Faxian i Xuanzang van emprendre viatges extraordinaris cap a l’Índia, afrontant grans perills per anar a buscar sutres budistes.
Més enllà de la peripècia personal, els seus viatges van connectar la Xina amb l’espai euroasiàtic, van generar relats geogràfics i etnogràfics i van fer possibles nombroses traduccions, fonamentals en l’entrada del budisme a la Xina. A més, van germinar tota una saga llegendària d’òperes, novel·les, pel·lícules i sèries que continuen molt vives en l’imaginari xinès contemporani.
Manel Ollé: Professor d'història i culura de la Xina moderna i contemporània. Universitat Pompeu Fabra. [Sessió en català]
Cicle de conferències gratuïtes
Seu Montcada del Museu Etnològic i de Cultures del Món
(Carrer de Montcada, 12, Barcelona)
Programa
15 d'abril, a les 18.30 hores
Tres grans viatgers xinesos (s. II-VII)
Entre els segles II i VII, tres viatgers xinesos, Zhang Qian, Faxian i Xuanzang, van recórrer milers de quilòmetres travessant deserts, muntanyes i terres desconegudes del centre d’Àsia i de l’Índia. Zhang Qian, enviat per l’emperador de la dinastia Han cap a l’Àsia Central, va iniciar contactes diplomàtics i comercials que activarien la Ruta de la Seda. Segles més tard, els monjos budistes Faxian i Xuanzang van emprendre viatges extraordinaris cap a l’Índia, afrontant grans perills per anar a buscar sutres budistes.
Més enllà de la peripècia personal, els seus viatges van connectar la Xina amb l’espai euroasiàtic, van generar relats geogràfics i etnogràfics i van fer possibles nombroses traduccions, fonamentals en l’entrada del budisme a la Xina. A més, van germinar tota una saga llegendària d’òperes, novel·les, pel·lícules i sèries que continuen molt vives en l’imaginari xinès contemporani.
Manel Ollé: Professor d'història i culura de la Xina moderna i contemporània. Universitat Pompeu Fabra. [Sessió en català]
27 de maig, a les 18.30 hores
Gertrude Bell. Exploradora, arqueòloga i diplomàtica
La figura de Gertrude Bell encarna com poques la intersecció entre viatges, producció de coneixement i construcció política al Pròxim Orient de començaments del segle XX. Arqueòloga, exploradora i diplomàtica, Bell participà activament en la definició de les fronteres de l’Iraq modern, al mateix temps que documentava i protegia el seu patrimoni arqueològic. Aquesta conferència proposa una lectura crítica de la seva trajectòria, analitzant com la seva condició de dona va modelar la seva autoritat en contextos imperials i com la seva mirada contribuí a configurar relats sobre territori, passat i alteritat.
Gertrude Bell. Exploradora, arqueòloga i diplomàtica
La figura de Gertrude Bell encarna com poques la intersecció entre viatges, producció de coneixement i construcció política al Pròxim Orient de començaments del segle XX. Arqueòloga, exploradora i diplomàtica, Bell participà activament en la definició de les fronteres de l’Iraq modern, al mateix temps que documentava i protegia el seu patrimoni arqueològic. Aquesta conferència proposa una lectura crítica de la seva trajectòria, analitzant com la seva condició de dona va modelar la seva autoritat en contextos imperials i com la seva mirada contribuí a configurar relats sobre territori, passat i alteritat.
També es reflexionarà sobre les presències i absències —dones locals, infàncies, comunitats subalternes— en els discursos patrimonials que ajudà a consolidar, connectant viatge, saber i poder en un món en transformació.
Aurora Rivera Hernández: Departament d'Història, Geografia i Filosofia a de la Universitat de Cadis
[Sessió en castellà]
10 de juny, a les 18.30 hores
Descubrint "l'exòtic". Viatgers europeus pel Mediterrani oriental a llarg del segle XIX
A cavall dels segles XVII i XVIII es creà entre els aristòcrates del nord d’Europa el mite del Gran Tour, un viatge formatiu que portaria milers de joves a desplaçar-se cap a Itàlia amb l’objectiu d’entrar en contacte amb la civilització clàssica.
A principis del segle XIX, com a conseqüència de l’expansió napoleònica i dels vents del Romanticisme, es produí una reorientació d’aquest fenomen: l’interès i la curiositat es traslladaren cap al que aleshores es coneixia com “l’Orient”. Artistes, arquitectes, poetes, diplomàtics, arqueòlegs aficionats i intel·lectuals, procedents sobretot de França i Anglaterra, començaren a visitar massivament territoris considerats “exòtics” i “pintorescos”, com ara Grècia, Turquia, Egipte i la costa nord del continent africà.
La sessió presentarà el perfil d’alguns d’aquests viatgers il·lustres amb l’objectiu de reflexionar sobre el diàleg intercultural i la visió de “l’Orient” que al llarg del segle XIX es va crear dins de l’imaginari occidental.
Sara Caredda: Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona
[Sessió en català]
30 de setembre, a les 18.30 hores
Xarxes de comunicació a la societat inca. Els grans camins de l'imperi i els seus missatgers
Els inques, dirigents de l’entitat política i administrativa més gran del continent americà, anomenaven el seu territori Tawantinsuyu a finals del segle XIV, que en quítxua significa ‘les quatre regions’. Es tracta d’un territori que abraça una gran diversitat de terrenys i climes.
Començant a expandir-se des de la capital de l’imperi, Cuzco, van crear una àmplia xarxa de camins de més de 30.000 quilòmetres anomenada Qhapaq Ñan: un elaborat sistema viari construït sobre un dels territoris més accidentats del món, travessant la serralada dels Andes i els àrids deserts de la costa sud-americana.
La principal funció d’aquesta xarxa viària fou comunicar aquest vast territori, mobilitzar els exèrcits de manera ràpida i precisa i mantenir un intercanvi constant de productes entre les tres àrees geogràfiques que el conformaven: costa, sierra i selva. Però, com eren aquests camins i qui hi podia transitar?
Patrimoni Cultural de la Humanitat reconegut per la UNESCO des de l’any 2014, el Qhapaq Ñan connecta sis països sud-americans i és valorat per la seva excepcional enginyeria i pel seu paper com a “patrimoni vivent” que uneix comunitats.
Marisa Sánchez: Professora i museòloga, doctora en Art per la Universitat Autònoma de Barcelona. Pertany al Grup d’Estudis Precolombins. [Sessió en català]
21 d'octubre, a les 18.30 hores
Els àrabs del mar a l'est d'Àfrica
Els àrabs del mar van desenvolupar durant segles una gran civilització marítima a l’oceà Índic. A partir dels seus contactes amb els pobles de l’Àfrica oriental van florir sultanats com Quiloa, Mombasa, Malindi, Lamu, Pate i Zanzíbar, ciutats obertes al comerç on es va forjar una cultura mestissa nascuda de l’encontre entre africans, àrabs i perses, unida per la llengua swahili, l’islam i el ritme dels monsons.
El domini del que s’anomenava el Secret dels monsons —aquests vents que canvien de direcció segons l’estació— els va permetre una navegació precisa i regular. Gràcies a aquest cicle viatjaven a l’Àfrica, a l’Índia i a l’Extrem Orient, arribant fins a Cantó, a la Xina.
Fins a la irrupció dels portuguesos van mantenir el monopoli de les espècies, que valien el seu pes en or. En els seus dhows hi circulaven també marfil, sedes, porcellanes, or, l’islam i una cultura transmesa de generació en generació al compàs del vent.
Jordi Esteva: Escriptor, fotògraf i cineasta. [Sessió en català]
11 de novembre, a les 18.30 hores
Darwin i Linné. Viatges per entendre l'evolució de la vida
Carl von Linné (1707-1778), botànic, científic, metge i zoòleg suec, va viatjar a Lapònia l’any 1732. La feina feta li va permetre publicar Flora Lapponica (1737), on per primera vegada trobem les seves propostes de nomenclatura i classificació de les espècies.
Charles Darwin (1809-1882), naturalista, geòleg i biòleg anglès, per la seva banda va dur a terme durant cinc anys el seu viatge amb el Beagle (1831-1836). La recerca desenvolupada li va permetre establir el seu coneixement de l’evolució de les espècies.
Aquests dos viatges van ser cabdals per al coneixement de l’origen i l’evolució de les espècies dels éssers vius que habitem aquest planeta. El de Linné va fer unes primeres aportacions que el de Darwin va poder portar més lluny. En aquesta sessió viatjarem amb Linné i Darwin, per les seves èpoques i fins a la nostra.
Jordi Mir: Professor a la Facultat d'Humanitats de la Universita Pompeu Fabra
[Sessió en català]
2 de desembre, a les 18.30 hores
El món en un mapa. Cartografia i xarxes comercials a la Babilònia del primer mil·leni AEC
Ens proposem viatjar a la Babilònia del primer mil·lenni AEC i qüestionar com s’organitzava i es representava el món físic i espacial. El punt de partida serà l’anomenat Mapa de Babilònia, una tauleta amb textos escrits en cuneïforme i un dels pocs mapes que s’han conservat de l’Antiguitat.
A través de la seva forma, de les seves inscripcions i de la posició central de Babilònia, veurem com els babilonis imaginaven el món conegut i com distingien entre centre i perifèria. Des d’aquesta concepció de l’espai ampliarem la mirada cap a les rutes comercials que connectaven Babilònia amb altres regions de Mesopotàmia, Anatòlia i el golf Pèrsic. Explorarem com béns, persones i idees circulaven per aquestes xarxes i com el coneixement del món naixia de l’intercanvi.
Nelson Ferreira: Investigador del Centro de Estudos Clássicos e Humanísticos de la Universidade de Coimbra i professor de la Universitat Oberta de Catalunya
[Sessió en castellà]
Reserveu plaça |
Aurora Rivera Hernández: Departament d'Història, Geografia i Filosofia a de la Universitat de Cadis
[Sessió en castellà]
10 de juny, a les 18.30 hores
Descubrint "l'exòtic". Viatgers europeus pel Mediterrani oriental a llarg del segle XIX
A cavall dels segles XVII i XVIII es creà entre els aristòcrates del nord d’Europa el mite del Gran Tour, un viatge formatiu que portaria milers de joves a desplaçar-se cap a Itàlia amb l’objectiu d’entrar en contacte amb la civilització clàssica.
A principis del segle XIX, com a conseqüència de l’expansió napoleònica i dels vents del Romanticisme, es produí una reorientació d’aquest fenomen: l’interès i la curiositat es traslladaren cap al que aleshores es coneixia com “l’Orient”. Artistes, arquitectes, poetes, diplomàtics, arqueòlegs aficionats i intel·lectuals, procedents sobretot de França i Anglaterra, començaren a visitar massivament territoris considerats “exòtics” i “pintorescos”, com ara Grècia, Turquia, Egipte i la costa nord del continent africà.
La sessió presentarà el perfil d’alguns d’aquests viatgers il·lustres amb l’objectiu de reflexionar sobre el diàleg intercultural i la visió de “l’Orient” que al llarg del segle XIX es va crear dins de l’imaginari occidental.
Sara Caredda: Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona
[Sessió en català]
30 de setembre, a les 18.30 hores
Xarxes de comunicació a la societat inca. Els grans camins de l'imperi i els seus missatgers
Els inques, dirigents de l’entitat política i administrativa més gran del continent americà, anomenaven el seu territori Tawantinsuyu a finals del segle XIV, que en quítxua significa ‘les quatre regions’. Es tracta d’un territori que abraça una gran diversitat de terrenys i climes.
Començant a expandir-se des de la capital de l’imperi, Cuzco, van crear una àmplia xarxa de camins de més de 30.000 quilòmetres anomenada Qhapaq Ñan: un elaborat sistema viari construït sobre un dels territoris més accidentats del món, travessant la serralada dels Andes i els àrids deserts de la costa sud-americana.
La principal funció d’aquesta xarxa viària fou comunicar aquest vast territori, mobilitzar els exèrcits de manera ràpida i precisa i mantenir un intercanvi constant de productes entre les tres àrees geogràfiques que el conformaven: costa, sierra i selva. Però, com eren aquests camins i qui hi podia transitar?
Patrimoni Cultural de la Humanitat reconegut per la UNESCO des de l’any 2014, el Qhapaq Ñan connecta sis països sud-americans i és valorat per la seva excepcional enginyeria i pel seu paper com a “patrimoni vivent” que uneix comunitats.
Marisa Sánchez: Professora i museòloga, doctora en Art per la Universitat Autònoma de Barcelona. Pertany al Grup d’Estudis Precolombins. [Sessió en català]
21 d'octubre, a les 18.30 hores
Els àrabs del mar a l'est d'Àfrica
Els àrabs del mar van desenvolupar durant segles una gran civilització marítima a l’oceà Índic. A partir dels seus contactes amb els pobles de l’Àfrica oriental van florir sultanats com Quiloa, Mombasa, Malindi, Lamu, Pate i Zanzíbar, ciutats obertes al comerç on es va forjar una cultura mestissa nascuda de l’encontre entre africans, àrabs i perses, unida per la llengua swahili, l’islam i el ritme dels monsons.
El domini del que s’anomenava el Secret dels monsons —aquests vents que canvien de direcció segons l’estació— els va permetre una navegació precisa i regular. Gràcies a aquest cicle viatjaven a l’Àfrica, a l’Índia i a l’Extrem Orient, arribant fins a Cantó, a la Xina.
Fins a la irrupció dels portuguesos van mantenir el monopoli de les espècies, que valien el seu pes en or. En els seus dhows hi circulaven també marfil, sedes, porcellanes, or, l’islam i una cultura transmesa de generació en generació al compàs del vent.
Jordi Esteva: Escriptor, fotògraf i cineasta. [Sessió en català]
11 de novembre, a les 18.30 hores
Darwin i Linné. Viatges per entendre l'evolució de la vida
Carl von Linné (1707-1778), botànic, científic, metge i zoòleg suec, va viatjar a Lapònia l’any 1732. La feina feta li va permetre publicar Flora Lapponica (1737), on per primera vegada trobem les seves propostes de nomenclatura i classificació de les espècies.
Charles Darwin (1809-1882), naturalista, geòleg i biòleg anglès, per la seva banda va dur a terme durant cinc anys el seu viatge amb el Beagle (1831-1836). La recerca desenvolupada li va permetre establir el seu coneixement de l’evolució de les espècies.
Aquests dos viatges van ser cabdals per al coneixement de l’origen i l’evolució de les espècies dels éssers vius que habitem aquest planeta. El de Linné va fer unes primeres aportacions que el de Darwin va poder portar més lluny. En aquesta sessió viatjarem amb Linné i Darwin, per les seves èpoques i fins a la nostra.
Jordi Mir: Professor a la Facultat d'Humanitats de la Universita Pompeu Fabra
[Sessió en català]
2 de desembre, a les 18.30 hores
El món en un mapa. Cartografia i xarxes comercials a la Babilònia del primer mil·leni AEC
Ens proposem viatjar a la Babilònia del primer mil·lenni AEC i qüestionar com s’organitzava i es representava el món físic i espacial. El punt de partida serà l’anomenat Mapa de Babilònia, una tauleta amb textos escrits en cuneïforme i un dels pocs mapes que s’han conservat de l’Antiguitat.
A través de la seva forma, de les seves inscripcions i de la posició central de Babilònia, veurem com els babilonis imaginaven el món conegut i com distingien entre centre i perifèria. Des d’aquesta concepció de l’espai ampliarem la mirada cap a les rutes comercials que connectaven Babilònia amb altres regions de Mesopotàmia, Anatòlia i el golf Pèrsic. Explorarem com béns, persones i idees circulaven per aquestes xarxes i com el coneixement del món naixia de l’intercanvi.
Nelson Ferreira: Investigador del Centro de Estudos Clássicos e Humanísticos de la Universidade de Coimbra i professor de la Universitat Oberta de Catalunya
[Sessió en castellà]
Reserveu plaça |
Entrades
0 Comentaris