Publicació de Léonora Miano.
A càrrec de Myriam Mallart, doctora en Filologia francesa per la UB i professora del Departament de Llengües i Literatures modernes i Estudis Anglesos a la Facultat de Filologia i Comunicació de la UB. Actualment, és coordinadora del Màster oficial en Construcció i Representació d’Identitats Culturals (CRIC) de la UB. També és investigadora d ‘ADHUC, del Centre de Recerca, Teoria, Gènere, Sexualitat (UB), i del grup de recerca consolidat GRC Creació i pensament de les dones. Les seves àrees d’especialització principals són la literatura d’Àfrica subsahariana contemporània amb especial atenció al teatre i a qüestions relacionades amb l’eco feminisme i amb l’escriptura de la història des d’una perspectiva de colonial i de gènere.
Ens proposem analitzar com Miano dona veu i cos, en les seves obres teatrals, a diverses maneres d’habitar una pell negra, i com aquestes representacions dialoguen críticament amb les nocions de blancheur, blanchité i blanchitude, sobre les quals reflexiona en el seu assaig. Així, la dramaturga opera un desplaçament conceptual mitjançant la idea de l’existència “d’un problema blanc”.
L’escriptora Léonora Miano, d’origen camerunès, ha construït una obra prolífica, principalment novel·lística, però també dramatúrgica. La seva producció crea espais de visibilitat per a personatges racialitzats, especialment dones africanes, afrodescendents o afropeanes que habiten identitats frontereres. En el seu últim assaig, L’opposé de la blancheur. Réflexions sur le problème blanc (2023), Miano aborda la qüestió del color de pell, que històricament ha estat utilitzada per dividir i jerarquitzar la humanitat, establint categories de ciutadans i ciutadanes desiguals. En la seva enquesta sobre l’ordre racial (2020), Aurélie Michel recorda que, tot i la malgrat la invalidació científica del concepte de raça, aquest continua existint com una realitat social i política, alhora negada i perfectament (re)coneguda.
A càrrec de Myriam Mallart, doctora en Filologia francesa per la UB i professora del Departament de Llengües i Literatures modernes i Estudis Anglesos a la Facultat de Filologia i Comunicació de la UB. Actualment, és coordinadora del Màster oficial en Construcció i Representació d’Identitats Culturals (CRIC) de la UB. També és investigadora d ‘ADHUC, del Centre de Recerca, Teoria, Gènere, Sexualitat (UB), i del grup de recerca consolidat GRC Creació i pensament de les dones. Les seves àrees d’especialització principals són la literatura d’Àfrica subsahariana contemporània amb especial atenció al teatre i a qüestions relacionades amb l’eco feminisme i amb l’escriptura de la història des d’una perspectiva de colonial i de gènere.
Ens proposem analitzar com Miano dona veu i cos, en les seves obres teatrals, a diverses maneres d’habitar una pell negra, i com aquestes representacions dialoguen críticament amb les nocions de blancheur, blanchité i blanchitude, sobre les quals reflexiona en el seu assaig. Així, la dramaturga opera un desplaçament conceptual mitjançant la idea de l’existència “d’un problema blanc”.
L’escriptora Léonora Miano, d’origen camerunès, ha construït una obra prolífica, principalment novel·lística, però també dramatúrgica. La seva producció crea espais de visibilitat per a personatges racialitzats, especialment dones africanes, afrodescendents o afropeanes que habiten identitats frontereres. En el seu últim assaig, L’opposé de la blancheur. Réflexions sur le problème blanc (2023), Miano aborda la qüestió del color de pell, que històricament ha estat utilitzada per dividir i jerarquitzar la humanitat, establint categories de ciutadans i ciutadanes desiguals. En la seva enquesta sobre l’ordre racial (2020), Aurélie Michel recorda que, tot i la malgrat la invalidació científica del concepte de raça, aquest continua existint com una realitat social i política, alhora negada i perfectament (re)coneguda.
2a CONFERÈNCIA – 12 de març de 2026, 19:00 h.
3a CONFERÈNCIA – 19 de març de 2026, 19:00 h,
Reserves
“RESISTINT LA COLONITZACIÓ PORTUGUESA: NJINGA DE NDONGO (1582-1663), REINA GUERRERA“
A càrrec de Mariona Lloret Rodà, doctora d’Història per a la UPF (2017) i màster en Història del Món per la UPF (2012). En l’actualitat és professora d’història contemporània i de gènere al grau en Relacions Internacionals de la Blanquerna-Universitat Ramon Llull, on també exerceix de coordinadora acadèmica del grau. La seva recerca es centra, d’una banda, en autoritarismes i populismes del període d’entreguerres al Gran Carib i, de l’altra, en perspectiva de gènere aplicada a l’anàlisi històrica i de les relacions internacionals.
A finals del segle XVI i principis del XVII, la colonització portuguesa del regne de Ndongo, actualment el nord d’Angola, estava en auge i en aquest context va emergir una figura que resistiria i combatria l’expansió europea en terres africanes, la Njinga. A través de la seva diplomàcia estratègica, així com dels seus coneixements militars, va poder defensar el seu territori i, fins i tot, expandir els seus dominis al regne veí de Matamba. Amb Njinga, podrem debatre sobre múltiples qüestions relacionades amb l’esclavitud, els rols de gènere i, també, la mateixa agència dels regnes africans en una narrativa que acostuma a victimitzar-los o invisibilitzar-los. En última instància, el cas d’aquesta reina ens fa (re)pensar en l’important rol d’Àfrica i les dones africanes durant l’edat moderna i contemporània, malgrat que relats posteriors a la mort de la governant la deslegitimessin, alimentats de mirades euro cèntriques i misògines.
“RESISTINT LA COLONITZACIÓ PORTUGUESA: NJINGA DE NDONGO (1582-1663), REINA GUERRERA“
A càrrec de Mariona Lloret Rodà, doctora d’Història per a la UPF (2017) i màster en Història del Món per la UPF (2012). En l’actualitat és professora d’història contemporània i de gènere al grau en Relacions Internacionals de la Blanquerna-Universitat Ramon Llull, on també exerceix de coordinadora acadèmica del grau. La seva recerca es centra, d’una banda, en autoritarismes i populismes del període d’entreguerres al Gran Carib i, de l’altra, en perspectiva de gènere aplicada a l’anàlisi històrica i de les relacions internacionals.
A finals del segle XVI i principis del XVII, la colonització portuguesa del regne de Ndongo, actualment el nord d’Angola, estava en auge i en aquest context va emergir una figura que resistiria i combatria l’expansió europea en terres africanes, la Njinga. A través de la seva diplomàcia estratègica, així com dels seus coneixements militars, va poder defensar el seu territori i, fins i tot, expandir els seus dominis al regne veí de Matamba. Amb Njinga, podrem debatre sobre múltiples qüestions relacionades amb l’esclavitud, els rols de gènere i, també, la mateixa agència dels regnes africans en una narrativa que acostuma a victimitzar-los o invisibilitzar-los. En última instància, el cas d’aquesta reina ens fa (re)pensar en l’important rol d’Àfrica i les dones africanes durant l’edat moderna i contemporània, malgrat que relats posteriors a la mort de la governant la deslegitimessin, alimentats de mirades euro cèntriques i misògines.
3a CONFERÈNCIA – 19 de març de 2026, 19:00 h,
Reserves
“EL COS FEMENÍ EN LA LITERATURA MAGRIBINA: IDENTITAT, RESISTÈNCIA I SUBVERSIÓ”
A càrrec de Nassima Kerras, Doctora en Traducció i Sociolingüística per la Universitat de Granada (2012). Actualment, és professora de Llengua Francesa i Cultures Francòfones al Departament de Llengües i Literatures modernes i Estudis Anglesos a la Facultat de Filologia i Comunicació (UB). Ha treballat sobre temes relacionats amb la sociolingüística, els estudis culturals i de gènere. La seva recerca actual se centra en la interculturalitat a l’espai francòfon, la societat i llengua de la metròpolis i el seu contacte amb els països francòfons, la cultura com a eix principal en l’entesa de la història i la literatura francesa/francòfona.
En aquesta sessió es presenta la representació del cos femení en la literatura magribina contemporània, a través de les obres d’autores com Maïssa Bey (2015) i Leïla Slimani (2022), abordant-les des d’una perspectiva interseccional que posa en relleu la complexitat identitària dels seus personatges femenins.
Aquesta conferència té com a objectiu aprofundir en el concepte de capital cultural proposat per Pierre Bourdieu (1980), utilitzant-lo com a punt de partida per explorar les diferents estratègies de resistència i autoafirmació que desenvolupen aquests personatges. En aquest marc, el cos femení es presenta com un llenguatge plural que desafia les normes socials establertes i subverteix les jerarquies dominants, obrint la porta a nous significats i visions. Davant del confinament simbòlic al qual s’enfronten aquestes dones, la literatura emergeix com una eina poderosa per a la reconstrucció identitària.
Cicle “Explorant l'experiència femenina africana a través del prisma literari”
Del 5 de març de 2026 al 19 de març de 2026
“EL COS FEMENÍ EN LA LITERATURA MAGRIBINA: IDENTITAT, RESISTÈNCIA I SUBVERSIÓ”
A càrrec de Nassima Kerras, Doctora en Traducció i Sociolingüística per la Universitat de Granada (2012). Actualment, és professora de Llengua Francesa i Cultures Francòfones al Departament de Llengües i Literatures modernes i Estudis Anglesos a la Facultat de Filologia i Comunicació (UB). Ha treballat sobre temes relacionats amb la sociolingüística, els estudis culturals i de gènere. La seva recerca actual se centra en la interculturalitat a l’espai francòfon, la societat i llengua de la metròpolis i el seu contacte amb els països francòfons, la cultura com a eix principal en l’entesa de la història i la literatura francesa/francòfona.
En aquesta sessió es presenta la representació del cos femení en la literatura magribina contemporània, a través de les obres d’autores com Maïssa Bey (2015) i Leïla Slimani (2022), abordant-les des d’una perspectiva interseccional que posa en relleu la complexitat identitària dels seus personatges femenins.
Aquesta conferència té com a objectiu aprofundir en el concepte de capital cultural proposat per Pierre Bourdieu (1980), utilitzant-lo com a punt de partida per explorar les diferents estratègies de resistència i autoafirmació que desenvolupen aquests personatges. En aquest marc, el cos femení es presenta com un llenguatge plural que desafia les normes socials establertes i subverteix les jerarquies dominants, obrint la porta a nous significats i visions. Davant del confinament simbòlic al qual s’enfronten aquestes dones, la literatura emergeix com una eina poderosa per a la reconstrucció identitària.
Cicle “Explorant l'experiència femenina africana a través del prisma literari”
Del 5 de març de 2026 al 19 de març de 2026
Lloc: Carrer Mallorca 207, principal, Barcelona, Catalunya
Organitza: Amics per a la UNESCO de Barcelona
Organitza: Amics per a la UNESCO de Barcelona
Entrades
Segueix-nos a: