L'estudi ha estat liderat per les professores Cláudia Gomes, de la Universitat Complutense de Madrid (UCM), i Eulàlia Subirà, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i ha comptat amb la col·laboració de la Universitat Peruana Cayetano Heredia (UPCH) i el Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Generalitat de Catalunya.
L'anàlisi ha revelat una sorprenent diversitat biogeogràfica, amb orígens que abasten des del món islàmic i del nord d'Àfrica fins a Europa. Aquesta informació genètica també ha permès descobrir llaços familiars entre els individus enterrats, cosa que suggereix que l'enterrament no va ser aleatori, sinó que responia a una lògica social o familiar. Entre les troballes més destacables hi ha el cas d'un individu d'origen europeu que podria correspondre a un possible cas de convers europeu a l'islam.
El treball també ha mostrat un patró demogràfic peculiar, ja que la meitat dels individus pertanyien a , nadons de només sis setmanes, i una absència notable de dones adultes, cosa que ha portat els investigadors a plantejar diverses hipòtesis. Entre altres, es considera la possibilitat d’una taxa de mortalitat superior entre homes i infants, o l’existència d’una pràctica cultural o religiosa amb una ubicació diferent per als enterraments femenins. Aquesta peculiar distribució ha motivat els investigadors a replantejar les raons de la migració islàmica cap a Girona: no només devia haver estat impulsada per motius bèl·lics o de conquesta, també podria haver tingut causes socials, com la cerca de millors condicions de vida.
L’estudi representa un avenç significatiu en l’arqueologia i la genètica de la regió, ja que és el primer que duu a terme una anàlisi biològica i genètica sobre una comunitat islàmica medieval al nord de la península Ibèrica. Si bé al sud de la Península, en àrees com l’Al-Àndalus, s'han fet estudis genètics similars, a Catalunya i altres regions del nord d'Espanya les dades biològiques sobre els moviments poblacionals islàmics són limitats. Els investigadors consideren que aquests resultats ofereixen una nova perspectiva sobre el passat, amb implicacions tant científiques com socials, perquè conviden a reconsiderar els relats tradicionals sobre la conquesta islàmica, que històricament s'han centrat en un enfocament bèl·lic i d'imposició religiosa.
L’anàlisi multidisciplinària sobre la qual s’ha sustentat l’estudi s’ha fet en els àmbits d’arqueologia, antropologia i genètica. El treball arqueològic l’ha dirigit Maribel Fuertes (Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Generalitat de Catalunya), mentre que l'anàlisi de dades antropològiques l’ha liderat Eulàlia Subirà, del Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia de la UAB. La fase genètica, que ha durat gairebé dos anys, s'ha dut a terme al Laboratori de Genètica Forense i Genètica de Poblacions de la Universitat Complutense de Madrid.
Els resultats d’aquesta recerca no només enriqueixen el coneixement de la història de la migració islàmica a Catalunya, sinó que obren noves línies de recerca. Estudis futurs d’altres necròpolis de l’època permetran comprendre millor els patrons dels moviments poblacionals i els contextos culturals i socials dels primers grups islàmics a la península Ibèrica.
Article de referència:
Gomes, C., Fuertes, M., Palomo-Díez, S., López Matayoshi, C., Lopez Parra, A. M., Labajo González, E., ... Subirà, M. E. (2025). «A multidisciplinary investigation on the collective identity and social perspective of a medieval Islamic necropolis (eighth–tenth centuries) in Girona (modern Spain)». Mediterranean Historical Review, 40(2), 117–140. https://doi.org/10.1080/09518967.2025.2569018
Entrades
Segueix-nos a: