Els orígens catalans de l'ukelele de Hawaii



La històriografia oficial ens explica que l’ukulele va ser creat a Hawaii per una familia de portuguesos de Madeira anomenats Nunes. No obstant, els primers europeus que s'estableixen a l'illa foren anomenats "paniolos". Qui eren aquests paniolos?  El terme paniolo deriva de la paraula "hispà" o "hispaniolo" i es refereix als vaquers hispans que van arribar a Hawaii a principis del segle XIX, provinents de la Hispania peninsular europea i de les colònies hispanes a les Amèriques.

Entre aquests "paniolos" que van arribar a Hawaii n'hi havia molts de catalans que van portar amb ells les seves guitarres. Aquest article, realitzat a partir dels estudis d'en Manel Capdevila, investigador de l'Institut Nova Història (INH), demostra que foren els paniolos i no pas els portuguesos els veritables creadors de l'ukelele, i que aquests instruments es feren a partir de les guiternes catalanes. 

[Imatge superior: noies Tiki Hula del Hawaii amb guitarra catalana i ukelele el 1910.]


En Francesc de Paula Marín i els vaquers paniolos catalans de Hawaii

Si bé, per influència de Hollywood, el terme "vaquer" sovint ens evoca imatges de les vastes planes nord-americanes (cowboys), els paniolos de Hawaii operaven en un paisatge insular únic i ben diferent, caracteritzat per una vegetació exuberant i un terreny volcànic. La juxtaposició d'aquest paradís tropical i la forma de vida dels vaquers és allò que fa que la cultura dels paniolos sigui fascinant.

Tot i que el tema dels paniolos ha estat molt estudiat, un dels aspectes més desconeguts d'aquest col·lectiu va ser la fonamental aportació musical que van fer a l'illa, amb la introducció d'instruments de corda catalans, en les seves diverses varietats.

I és que se sap que al voltant del 1800, va arribar a Hawaii en Francesc de Paula Marín i Grassi (Mataró, 1774 - Honolulu, 1837), conegut a l'illa com en "Manini", un mariner català de Mataró, que es va convertir en l’home de confiança del rei Kamekameha de Hawaii. Aquest Manini fou una figura cabdal pel futur desenvolupament cultural i econòmic de l'illa.

Tot i que s'ha trobat una partida naixement d'un Francisco Paula Marín Grassi a Jerez de la Frontera  se sap, per la correspondència que en Manini va mantenir amb l'ambaixador de França a Hawaii, en Jaume Aragó, que era en Manini era català i, concretament, el fill del botxí de Mataró, perquè així li ho va expressar a les missives. A més, aquest ambaixador Jaume Aragó no era una persona qualsevol, atès que era nord-català, d'Estagell, a ka comarca del Roselló. De fet, Jaume era el germà del president de la República Francesa, Francesc Aragó, que havia donat el seu vist-i-plau a l'expedició d'en Frecynet que va dur al seu germà fins el Hawaii d'en Manini. Per tant, tot plegat era correspondència i tractes entre compatriotes catalans.


[Imatge: Noies hula del Hawaii amb ukeleles, guitarretes i guitarres catalanes. Fotografia de principis del segle XX.]


El cas és que l'any1832, en Francesc de Paula Marín, molt entès botànica i agricultura, va introduir a Hawaii el conreu del raïm, de la pinya i dels primers “paniolos”, amb el seus cavalls. Aquests primers paniolos que es van establir a l'illa portaven els seus instruments de música, entre els quals hi havia les guitarres catalanes, que ja s'havien estès per les Amèriques des de feia segles.


[Imatge: noies de la cort del rei Kalakaua de Hawaii amb guitarra catalana i ukelele. Fotografia de l'estudi de J. J. Williams, del 1890.]

El 1884, la revista National Geographic va publicar un article sobre el tema, on es mostrava una primera fotografia d’unes noies hawaianes amb ukelele, que duia per títol “Noies hawaianes tocant el seu instrument nacional”. A la fotografia que van publicar es podia observar, certament, a les noies amb uns guitarrons petits que ara coneixem com ukuleles i amb uns guitarrons més grans, de cinc cordes, que no existeixen a Madeira i que són propis de les nostres guitarres catalanes.

[Imatge: Maria Lane de Honolulu i una amiga seva posen amb ukuleles envers el 1891. Fotografia cortesia del Bishop Museum de Hawaii]. 

La història oficial ha volgut veure l'origen dels ukeleles en una família de portuguesos provinents de Madeira anomenada Nunes.

La teoria de l'origen portugués de l'ukelele es fonamenta en l'arribada a Hawaii, el 1879, d'en Manuel Nunes, l'Augusto Dias Nunes i en Jose de Espirito Santo Nunes, tots ells provinents de Madeira. I en el fet que el 1883 hi ha registrada la creació d'un taller de cavaquinhos. El cavaquinyo​, o cavaquinho en portugués, és un cavaco petit, és a dir, un instrument de quatre cordes, derivat de la guiterna.  

 Amb tot, el fet que les noies hawaianes que apareixen a les primeres fotografies també tinguessin guitarres catalanes, i que aquests instruments no fossin propis de l'illa portuguesa, esdevé un bon argument per entendre que abans de l'arribada dels portuguesos ja hi havia guitarres de tota mena a l'illa, portades pels vaquers paniolos, i que és en aquest context que es devia inventar l'ukelele, probablement pels mateixos paniolos.

La teoria portuguesa te un problema de dates evident. Es difícil de creure que els portuguesos desenvolupessin i fessin popular l'ukelele entre els hawaians només en un any d'estar-se a l'illa. Cal pensar que entre el registre del seu taller i la publicació del reportatge de National Geopraphic només hi ha un any de diferència. Un període massa curt per a un procés que requereix almenys algunes dècades.

Es molt més factible per tant, que l'instrument fos desenvolupat pels paniolos catalans a partir de les guitarres, guitarretes i guitarrons catalans portats pels homes d'en Manini de Mataró. Així, quan els periodistes de la cèlebre revista científica arriben per fer el reportatge, els paniolos catalans ja duien 84 anys a la illa, temps més que suficient per a que el popular instrument fos creat, ensenyat i distribuït.



[Imatges: Noies Hula del Hawaii amb els seus ukeleles. Fotografies de principis del segle XX.]

No obstant, a partir del 1898 es comença a atribuir la introducció de l’ukulele a la família Nunes de Madeira, malgrat que els natius de l'illa asseguraven que ja gaudien dels instruments des de molt temps abans. 

Si recapitulem una mica en el temps i retrocedim fins el moment que el vaixell britànic Ravenscrag desembarca a Hawaii amb els membres de la família portuguesa Nunes, ens adonem que aquesta no te diners per iniciar cap aventura empresarial. Tan és així, que els més joves van haver de cercar feina a les plantacions de sucre dels paniolos catalans. I com que no es coneix que aquesta família de Madeira tingués tradició o coneixements previs en la fabricació d'instruments, resulta molt més enraonat pensar que fou precisament a les plantacions dels paniolos on devien entrar en contacte amb els ukeleles i amb les guitarres catalanes que ja hi havia a l'illa.

Amb el temps i alguns estalvis, fugint de la dura vida de les plantacions, els portuguesos van decidir establir-se a Honolulu i fundar una empresa d'artesania d'instruments musicals. Amb molt poc capital, Dias Nunes i Santo Nunes van obrir el negoci al barri més pobre i marginal d'Honolulu, al costat de corts de porcs, de corrals i d'abocadors de deixalles. Però les coses no els van anar bé i dos incendis, del 1886 i del 1910, van destruir el taller.   

[Imatge superior: anunci de l'empresa de fabricació d'ukeleles M. Nunez. Aquesta empresa no és l'original, sinó la creada per Leonardo Nunes, fill de Manuel Nunes, que va començar a fabricar ukeleles a Los Angeles, cap al 1913, i va continuar produint instruments fins al 1930.]

A diferència de la família Kamaka, que van començar a construir ukeleles amb èxit el 1916 i encara ho continuen fent avui, cap dels tres fabricants portuguesos de la família Nunes va aconseguir fer funcionar el negoci a Hawaii. El projecte va morir amb Santo Nunes, quan aquest es va intoxicar, l'any 1905. L'empresa "M. Nunes & Sons", per tant, sembla haver tancat les seves portes cap al 1918, quan desapareix del directori de la ciutat d'Honolulú. Un negoci tan fracassat no pot haver donat origen a un instrument que es feu tan popular a tota l'illa que aviat fou considerat l'instrument nacional. La teoria de l'origen portuguès de l'instrument no te lògica.

Respecte a la família Nunes, serà en Leonardo Nunes, fill d'en Manuel Nunes, qui posteriorment tindrà cert èxit amb el negoci, però en establir-se a Califòrnia, on va començar a fabricar ukeleles a la ciutat de Los Angeles, cap al 1913. Aquest va continuar produint instruments fins al 1930. I fou també ell qui va aprofitar propagandísticament l'atribució de l'invent de l'instrument a la seva família amb anuncis sense cap criteri ni intenció científica. 


[Imatges: Noies i parella Hula del Hawaii, amb els seus ukeleles i guitarres. Fotografies de principis del segle XX.]


L'Ukelele és un instrument derivat de la guiterna catalana

Gràcies estudis d'en Manel Capdevila, avui ja podem concloure que l'origen dels ukeleles cal trobar-lo en les guiternes catalanes i els seus derivats posteriors (tiples, mandolines, etc...) , introduïdes a l'illa de Hawaii pels "paniolos" catalans d'en Francesc de Paula Marín o per aquest mateix personatge.

En aquest punt, cal recordar les paraules d'en Johannes Tinctoris (1435-1511), compositor flamenc i teòric de la música del Renaixement, atribuint la paternitat als catalans de la invenció del més antic dels instruments semblants a l'ukelele, la guiterna: 

«Quinetiam instrumentum illud a Catalanis inventum, quod ab aliis “ghiterra”, ab aliis “ghiterna” vocatur, ex lyra prodiisse manifestissimum est. Hec enim ut leutum (licet eo longe minor sit) et formam testudineam et chordarum dispositionem atque contactum suscipit...».

Traducció: És ben clar que l'instrument inventat pels catalans, que uns anomenen "guiterra" i per altres és la "guiterna", prové de la lira. Aquest pren la forma d'un llaüt (encara que és molt més petit que això), te la forma d'una tortuga i té cura de la disposició i el contacte de les cordes...

La ghiterna o ghiterra, també anomenada guitarra renaixentista, és un instrument musical medieval polifònic de corda pinçada que es considera l'antecessora de la mandolina, del tiple menorquí, del timple canari, del xarango, del machete/cavaquinho i de l'ukulele.

Aquesta guiterna catalana te un so més agut que una guitarra i a Catalunya era especialment utilitzat per les dones, per cantar cançons d'amor al seus enamorats, atès que el to de la veu de les dones és més agut que el to dels homes. Es exactament el que també passa a Hawaii amb els ukeleles, que eren utilitzats especialment per les dones.

[Imatge: guiterna catalana, del segle XV, precedent de l'ukelele i de tots els instruments del seu estil, com ara el tiple o la mandolina.]



Si voleu tenir accés directe a més informació sobre els origens catalans de l'Ukelele, podeu consultar aquest vídeo d'en Manel Capdevila sobre el tema o aquest article d'en Manel Capdevia.