L'investigador en història Marc Pons, col·laborador del magazine El Nacional, comandarà una experiència a la costa oriental de Sicília, en una ruta de sis dies amb la història de rerefons. El viatge tindrà lloc entre el 22 i el 27 d'abril del 2023.
Sicília i Catalunya són dos països que han estat íntimament vinculats durant la història. Però, en canvi, la petjada siciliana en la formació de Catalunya; o el protagonisme català en la història medieval de Sicília són dos fenòmens molt desconeguts. Sicília i Catalunya, molt abans que s’anomenessin amb aquests noms ja eren dos riberes bessones d’un mateix mar. Fa 2.500 anys, els grecs antics que van crear les colònies de Rhodae i Emporion, a l’actual Empordà, tenien una relació molt intensa amb la Magna Grècia, que era com anomenaven Sicília. I poc després, amb la invasió romana dels segles III i II aC; els funcionaris, negociants i legionaris de la metròpoli que van trasplantar la llengua llatina al territori de la futura Catalunya procedien dels dominis sicilians de la Lloba Capitolina.
No obstant això, la relació entre Sicília i Catalunya s’intensificaria especialment, durant l’Edat Mitjana. A cavall de l’any 1000, Calàbria i Barcelona, els embrions dels futurs estats medievals sicilià i català, es movien a l’aixopluc del paraigües pontifici, la superpotència que acollia sota la seva protecció una munió de petits dominis marítims independents de la Mediterrània occidental. Aquella mateixa filiació política, es consolidaria amb el matrimoni de Ramon Berenguer II, el Cap d’Estopes, comte independent de Barcelona; i de Mafalda de Pulla, filla del duc independent de Calàbria-Sicília. Aquella princesa vikinga (Sicília era governada per la nissaga normanda d’origen viking dels Hauteville), seria la primera d’una llarga llista de reines catalanes d’origen sicilià i de reis sicilians d’origen català.
Sicília és també un dels principals escenaris de les grans gestes militars catalanes de l’Edat Mitjana. Els Almogàvers, aquell cos d’infanteria lleugera que va ser la punta de llança de l’expansió catalana a la Mediterrània (i que van ser, també, el terror d’Europa), ja existien quan, el 1282, Pere II i el seu almirall Roger de Llúria (per cert, nascut a Calàbria) van plantar la senyera quadribarrada a Trapani, a Palerm, i a Catània. Però aquella empresa militar, que es va resoldre en un temps rècord i amb un grau de violència inusitat, va impressionar Europa. Els Almogàvers, van guanyar la fama (la bona i la dolenta) a Sicília. I totes les operacions militars posteriors, a les penínsules dels Balcans i d’Anatòlia, serien després de Sicília. Catalunya va construir el seu imperi comercial i militar a la Mediterrània a partir de la conquesta de Sicília.
Finalment, no podem oblidar la connexió entre Sicília i Catalunya durant el Barroc (segles XVI i XVII). Des de l’any 1000, Sicília i Catalunya havien estat societats dominades per un agressiu règim feudal, i això significava que les seves classes populars havien viscut sotmeses a una situació de pràctica esclavitud. Catalunya va ser el primer país d’Europa que va iniciar l’enderroc d’aquell règim. El triomf de la Revolució Remença (1486) va ser l’inici. Però el camí va ser llarg i feixuc. El bandolerisme català seria una de les reaccions a aquell nou paisatge. Tant dels que volien aturar aquell procés com els que el volien accelerar. Un fenomen que a Sicília també es va desenvolupar, amb les mateixes característiques que a Catalunya, però amb la particularitat que a l’illa acabaria sent anomenat “màfia”.
Viatge:
Dia 22/04. Barcelona-Catània
Dia 23/04. Catània
Dia 24/04. Catània-Messina-Catània
Dia 25/04. Catània-Noto-Siracusa-Catània
Dia 26/04. Catània-Ragusa-Mòdica-Catània
Dia 27/04. Catània-Barcelona.
Entrades
